La Carta Atorgada de Lluís XVIII

A França la Restauració absolutista va suposar la pujada al tron de Lluís XVIII, germà del decapitat Lluís XVI, i per tant el retorn de la dinastia anterior a la Revolució de 1789. Era l’intent de retornar a l’Antic Règim. Amb tot, el nou monarca, després de l’experiència revolucionària i els canvis que aquesta havia introduït, va concedir al país una Carta Atorgada que recollia algunes de les aspiracions revolucionàries com la igualtat de tothom davant la llei o els impostos.

Extracte del preàmbul de la Carta Atorgada de Lluís XVIII (1814):

Louis_XVIII.jpgL’estat actual del regne requeria una Carta Constitucional. L’havíem promès i la publiquem. Nós, hem considerat que encara que a França l’autoritat resideix completament en la persona del Rei, els nostres predecessors no havien dubtat mai a modificar el seu exercici a tenor de l’evolució dels temps […].

Nós, Lluís XVIII, hem pogut apreciar, seguint l’exemple dels reis predecessors nostres, els efectes dels progressos sempre creixents de les Llums, les noves relacions que aquests nous progressos han introduït a la societat, la direcció donada als esperits des de fa mig segle, i les greus alteracions que n’han resultat. Hem reconegut que el desig dels nostres súbdits per una Carta Constitucional era l’expressió d’una necessitat real, però en accedir a concedir aquest desig, Nós hem pres totes les precaucions necessàries perquè tal Carta sigui digna de Nós i del poble el qual estem orgullosos de comandar. Homes savis, procedents dels primers cossos de l’Estat, s’han reunit amb comissaris del nostre Consell per treballar en aquesta important obra.

Al mateix temps, hem hagut de recordar també que el nostre primer deure envers els nostres pobles era conservar, pel seu propi interès, els drets i les prerrogatives de la nostra Corona. Nós hem esperat que, instruïts per l’experiència, els pobles estaran convençuts que quan la saviesa dels reis coincideix amb el desig dels pobles, una carta constitucional pot ser d’una gran durada. Però que quan la violència arrenca concessions a la feblesa del govern, la llibertat pública està tan en perill com el mateix tron.

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús