Els orígens de la Revolució americana

Des del segle XVII i durant el segle XVIII a la costa oriental d’Amèrica del Nord van formar-se tretze colònies angleses (Nova Anglaterra). La Revolució americana és l’esclat del conflicte entre els colons de Nova Anglaterra i la Gran Bretanya, que va culminar amb la independència dels primers i la formació del primer govern fonamentat en les idees d’igualtat i llibertat.

USA_Territorial_Growth_1775.jpg

Aquella gent de parla anglesa, però, tenia en comú poca cosa més que la llengua i els antics costums. En les colònies del nord predominaven els petits propietaris agrícoles que practicaven l’agricultura i la ramaderia de mercat. Hi havia, a més, algunes manufactures i un comerç molt actiu. Les colònies del sud, en canvi, eren més extenses i menys poblades. Practicaven una agricultura de plantació –el tabac, l’arròs i, de vegada cada cop més important, el cotó– amb proliferació d’esclaus africans.

L’organització econòmica i el tipus de societat eren força diferents en cadascuna de les colònies, però, si bé la Guerra dels Set Anys contra França (1756-1763) va afavorir el conflicte entre ells, el comportament de la metròpoli va contribuir a incrementar les relacions i a establir vincles entre les diferents colònies. En un primer acte de rebel·lia, els colons van negar-se a pagar les despeses de la guerra anglo-francesa basant-se en un article de la Declaració de Drets anglesa de 1689 que considerava il·legals els impostos que la Corona pogués exigir sense l’aprovació del Parlament.

D’altra banda, la situació de dependència colonial en alguns d’aquests territoris d’Amèrica del Nord va impulsar a mitjans del segle XVIII un moviment anticolonial que va tenir un doble caràcter: d’una banda, demanaria la independència respecte de la metròpoli, i de l’altre, l’organització política d’acord amb les idees del liberalisme polític. Això és el que va succeir a les tretze colònies angleses a l’est dels Apalatxes, embrió d’un nou Estat destinat a convertir-se en gran potència: els Estats Units d’Amèrica.

Així, al primer lloc on van aplicar-se els principis de la Revolució liberal va ser a les colònies angleses de Nord-Amèrica, on hi havia una nombrosa burgesia il·lustrada animada per les idees d’igualtat, llibertat i tolerància que arribaven des de l’Europa il·lustrada.

Perjudicades per la política econòmica anglesa que havia incrementat els impostos i les taxes que pagaven els habitants de les seves colònies desprès de la finalització del seu conflicte amb França (1763) i havia prohibit que aquestes mantinguessin cap tipus de relació comercial pel seu compte i obrissin noves factories, el 1773, les colònies van revoltar-se per proclamar la seva independència tres anys desprès.

GROWTH1850.JPG

En el vessant polític del conflicte, els colons no estaven disposats a continuar pagant impostos ni a continuar obeint les lleis angleses si no tenien representació en el Parlament de Londres: “impostos sense representació són una mostra de tirania” era la seva denúncia. En definitiva, els colons britànics se sentien com a súbdits maltractats per la corona i per això defensaven el que creien que eren els seus drets fonamentals.

Les tensions entre els interessos econòmics de la monarquia britànica i els colons van augmentar al llarg dels anys seixanta i els primers setanta del segle XVIII. Així, la Stamp Act del 1765, que imposava un gravamen sobre els documents i les publicacions, va haver de ser retirada a causa de les protestes que va desfermar. Igualment, d’altres impostos sobre el paper, el vidre o el plom van ser suprimits.

En canvi, els impostos sobre el te, de gran consum entre els colons, van mantenir-se i, el 1773, el govern anglès va establir les Tea Acts, mitjançant les quals pretenia monopolitzar el comerç del te a través de la Companyia de les Índies Orientals, fet que podia conduir a la ruïna econòmica a molts dels comerciants americans.

En resposta, el desembre de 1773, aquests van decidir atacar els vaixells anglesos carregats de te que estaven ancorats al port de Boston en l’anomenat Boston Tea Party o motí del te de Boston, quan uns joves disfressats d’indis van llançar al mar els carregaments de te de la Companyia. Com a resposta, els britànics van bloquejar el port de la ciutat, van treure tots els drets a la regió de Massachussets i van imposar una elevada multa a tots els seus habitants.

Boston_tea_party.jpg

El setembre de 1774, en un acte de unitat, dotze de les tretze colònies (Geòrgia no va participar) van reunir-se a la ciutat de Filadèlfia per elaborar una llista de greuges contra la metròpoli anglesa. A través d’aquesta reunió, els rebels van crear un Congrés de Representants de les tretze colònies que seria l’artífex de la declaració d’independència (Primer Congrés de Filadèlfia). L’any següent començarien els primers enfrontaments armats.

Ajudats per voluntaris europeus (especialment francesos entusiasmats per les seves idees) i pel propi govern francès (i l’espanyol), els colons americans aconseguirien els seus objectius els 1783 amb la signatura del Tractat de Versalles pel qual la Gran Bretanya reconeixia la seva independència.

Comparteix

    Etiquetes: , , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús