El parlamentarisme a l’Europa de l’Antic Règim

british_parliament.jpg

No a tota l’Europa de l’Antic Règim hi havia monarquies absolutes. Al llarg del segle XVII, a les Províncies Unides i Anglaterra, s’havien imposat uns règims de caràcter parlamentari que van permetre a les classes mitjanes participar per primer cop en el poder polític.

Anglaterra. Si bé els monarques anglesos de la dinastia Stuart van intentar d’instaurar un règim de caràcter absolutista, el Parlament, que des de l’edat mitjana estava dividit en dues cambres –la dels Lords, integrada per la noblesa i el clergat, i la cambra dels Comuns, integrada pels burgesos representants de les ciutats– que limitaven el poder reial, va imposar-se a la pressió reial mitjançant dues revolucions en defensa dels seus drets.

cabezacarlos1.jpgLa primera revolució (1642) va esdevenir una guerra civil entre els partidaris de l’absolutisme monàrquic i els defensors del Parlament i no va acabar fins l’execució del rei Carles I el 1649 i la proclamació de la República. Aquest sistema, però, tindria una curta vida ja que el 1660 el Parlament restablia la monarquia, tot i que el 1679 es votava l’habeas corpus que impedia al rei realitzar qualsevol detenció arbitrària i garantia el principi de la llibertat individual.

La segona revolució anglesa finalitzaria amb la destitució i l’exili del rei Jaume II el 1688 i comportaria l’expulsió definitiva de la dinastia Stuart del tron anglès.

guillermo_iii_orange.jpgUn any després, el 1689, el nou rei, Guillem II d’Orange, va haver de firmar una Declaració de Drets (Bill of Rights) que supeditava els poders del rei a l’acció del Parlament que assumia el poder legislatiu, concedia al monarca el poder executiu, aprovava la independència judicial i garantia un seguit de drets i llibertats individuals als ciutadans. D’aquesta manera s’imposava la separació de poders, base del liberalisme polític (llibertat, igualtat i propietat).

Tanmateix, no hem de pensar que el parlamentarisme anglès de l’època moderna i els inicis de l’època contemporània era una democràcia. Només una minoria (grans propietaris, burgesos, rendistes) tenien dret a votar i participar de les decisions polítiques (es calcula que en el millor dels casos arribaven a un 15% de la població), mentre que els habitants de les colònies no tenien cap tipus de representació i l’esclavitud continuava sent acceptada.

Les Províncies Unides. Superada la dominació de la Monarquia Hispànica dels Àustries després de la Pau de Westfàlia de 1648, als territoris de les Províncies Unides va instaurar-se una República. El territori, comprés per set províncies, mantenia els diferents parlaments provincials que es reunien en els Estats Generals per tal de debatre i aprovar les decisions comunes que afectaven a tot l’Estat.

Seven_United_Netherlands_Janssonius_1658.jpg

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    • Hafdala

      28/09/2012 - 12:15

      Moltes gràcies, m’ha servit molt per fer una feina d’institut!!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús