La societat catalana en els segles XIII i XIV

Durant l’edat mitjana la societat estamental va ser el tipus predominant. Jurídicament es dividia en dos grups socials: els privilegiats i els no privilegiats. La pertinença a un grup o a un altre no es devia a criteris econòmics, com en una societat capitalista de classes, sinó a l’origen o naixement.

El grup dels privilegiats era format per la noblesa i l’Església. Els seus integrants no pagaven impostos i només podien ser jutjats per membres del seu mateix estament.

Els no privilegiats o Tercer Estat el formaven els burgesos, els menestrals i els camperols. Constituïen el grup més nombrós de la societat i, a diferència dels privilegiats, havien de pagar impostos.

En aquest marc, la societat catalana presenta en aquest període com a principal característica la puixança de la burgesia mercantil, ja que les transformacions econòmiques experimentades a partir dels segles XI i XII van propiciar l’ascens social dels grups urbans.

Nobleza_EdMedia.JPGLa noblesa, en el cim de la societat estamental, constituïa una minoria rica i poderosa que detentava considerables parcel·les de poder polític. La seva principal font de riquesa era la terra i les rendes que se’n derivaven d’aquesta, a més de l’explotació, en alguns casos, de mines i salines.

Els nobles no formaven un grup homogeni, sinó que hi persistien les grans diferències entre l’alta noblesa, integrada per les famílies comtals i vescomtals, i els cavallers, membres de la petita noblesa que en alguns casos tenien un nivell de vida equiparable al dels pagesos benestants.

L’Església formava un bloc homogeni des del punt de vista ideològic, però amb grans diferències econòmiques.

Així, les jerarquies eclesiàstiques (cardenals, arquebisbes, bisbes) posseïen un alt poder material i econòmic, fins al punt que el papa Bonifaci VIII va autoritzar a Jaume II a cobrar una desena part dels ingressos del clergat per tal de finançar les seves campanyes contra els sarraïns. Per contra, el baix clergat (sacerdots, monjos) tenia un nivell de vida similar al de la pagesia.

L’origen social de la clerecia també era diferent. D’aquesta manera, mentre els membres de la jerarquia provenien de l’alta noblesa o de la família reial, els sacerdots i monjos eren d’origen humil i rural.

La pagesia continuava sent l’estament més nombrós de la societat, malgrat els canvis econòmics esdevinguts des del segle XII. La seva situació va continuar sent precària, especialment a la Catalunya Vella, on, des de l’aparició de la pesta negra, va incrementar-se el seu procés de vinculació a la terra.

Ciudad3.jpgEls habitants de les ciutats constituïen un grup heterogeni i difícil de delimitar. Bàsicament l’integraven tres sectors: els ciutadans honrats o patriciat (mà major), els mercaders (mà mitjana), i els menestrals o poble menor (mà menor).

El patriciat urbà el constituïa una oligarquia mercantil i financera que, en el cas de Barcelona, ha estat quantificada en 100 individus dels 40.000 habitants que tenia la ciutat en la segona meitat del segle XIV. El seu origen era divers. S’hi podien trobar des d’antics mercaders enriquits fins a exfuncionaris reials, rendistes o membres de la petita noblesa establerts a la ciutat. El seu poder econòmic i la seva influència els va permetre monopolitzar els governs municipals i la representació del braç reial a les Corts, des d’on defensaven els seus interessos.

gremio2.jpgEls mercaders formaven també un grup reduït, encara que no tant com l’anterior, i econòmicament poderós. En les seves files es trobaven grans empresaris, armadors de naus i grans comerciants de rutes marítimes i, malgrat tenir menys consideració social que el patriarcat, de vegades posseïen un nivell de riquesa similar.

El poble menut representava aproximadament un 80% de la població urbana. Es trobava integra per: artesans o menestrals (mà menor), organitzats en gremis a partir del segle XIV; treballadors no especialitzats, com els bracers; i els esclaus i captaires.

Malgrat el volum d’habitants que suposava, el poble menut estava escassament representat en els governs municipals, per la qual cosa entre els anys 1350 i 1450 va lluitar per trencar el monopoli del patriciat, aliant-se circumstancialment amb els mercaders.

A les ciutats catalanes hi havia, també, una important minoria jueva. Concentrada en barris propis (calls), els jueus es dedicaven en tasques financeres, comercials i professionals (juristes, metges).

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús