Els almogàvers

Els almogàvers eren unes companyies de guerres professionals, soldats mercenaris, sobretot catalans i aragonesos, que van ser emprats en la lluita contra els musulmans.

Almogavers-catalans.jpg

Especial relleu històric van cobrar els almogàvers catalans i aragonesos que van lluitar al costat de Jaume I el Conqueridor, durant les campanyes de Mallorca i València, i Pere II el Gran en la conquesta de Sicília i per rebutjar la invasió francesa.

almogavers_rogerdeflor.jpgMés endavant, van participar en les Guerres de Sicília al servei del rei Frederic II. En aquella època va ser coneguts per la seva habilitat i agressivitat en la batalla. En terra enemiga, vivien del saqueig, però en temps de pau acostumaven a ser una font de problemes ja que es dedicaven a saquejar la població pagesa.

Així, van servir al rei Frederic II de Sicília fins a la pau de Caltabellota, que va obligar Frederic II a dissoldre el seu exèrcit, integrat, principalment, pels mercenaris almogàvers.

Després van formar l’Expedició Catalana a Orient (1302-1311), duta a terme per la Gran Companyia Catalana que, sota la direcció de Roger de Flor (guerrer de fortuna, corsari i antic cavaller templer), va ajudar l’Imperi Bizantí contra els turcs. Així, Roger de Flor es va dirigir a Constantinoble amb més de 6.000 almogàvers i un bon nombre de cavallers.

Les victòries dels almogàvers a l’Àsia Menor van despertar els recels dels bizantins i l’odi popular pels abusos dels seus homes, i així, l’any 1305, Roger de Flor va ser assassinat víctima de les intrigues de la cort imperial bizantina.

almogavers1.jpg

Aleshores, els almogàvers –dirigits per Bernat d’Entença, Bernat de Rocafort i Ramon Muntaner– van revoltar-se per venjar la mort del seu cap (la Venjança Catalana) i van formar la Companyia Catalana d’Orient, amb base a Gal·lípoli, van saquejar ferotgement la costa del nord del mar de Màrmara i la del Bòsfor.

Posteriorment, els almogàvers van passar al servei de diversos senyors, fins que van ocupar el ducat d’Atenes i s’hi van establir. Més tard, van conquerir el sud de Tessàlia, on van crear el ducat de Neopàtria. La Companyia va organitzar aquests ducats com una república militar. Hi va crear les institucions i va elegir els propis governants, si bé que reconeixien la sobirania dels reis de Sicília.

Tot i que els catalans van mantenir la presència als ducats, aquests no van quedar units formalment a la Corona d’Aragó fins al 1380, poc abans de que els ducats desapareguessin.

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús