Fi de curs…

Els que ja seguíeu aquest blog en la seva anterior etapa ja sabeu que molt de tant en tant el faig servir com a eina de comunicació de les meves vivències. Els nous lectors de l’etapa Sàpiens disculpeu el rotllo.

Avui s’ha acabat una etapa per a mi. Amb la finalització del curs toca buscar-se novament la vida.

Aquest ha estat un any de molts canvis, el més visible l’esteu observant ara mateix, i la veritat és que fins avui crec que tot ha sortit prou bé. He gaudit molt de la meva experiència docent i en els altres àmbits professionals en els que m’he mogut també estic molt satisfet (tranquils que les qüestions de caràcter personal les deixaré al marge). M’emporto molt bons records tant dels meus companys al Col·legi Tecla Sala com, i en especial, dels alumnes amb els qual he tingut l’oportunitat de passar els darrers mesos. Això és el més important.

La llàstima és que arribats a aquest punt no tinc ni idea de que faré a partir del setembre. Toca buscar-se la vida i esperar que soni novament el maleït telèfon que sona constantment en moments inoportuns donant-te l’oportunitat de canviar de proveïdor d’Internet (“una altra vegada vostè? no li va quedar clar ahir (i abans d’ahir) que no m’interessa?”), però que sona molt tardanament quan es tracta de feina.

El món de la docència és així, i més quan ets jove (cada cop menys) i comences. Et trobes captiu de que s’atorguin subvencions, de que algun company tingui la desgràcia d’agafar una baixa més o menys llarga, de que el Departament d’Educació tingui a bé invertir en professorat i no en ordinadors portàtils que no solucionaran res i portaran algunes escoles a la ruïna econòmica… En fi, el que llegiu constantment als diaris.

Espero que d’aquí a setembre es vagi aclarint tot i que, ja sigui on estava perquè han arribat els diners o en qualsevol altre lloc on trobi refugi per a seguir endavant en allò que ser fer, ensenyar.

De moment, i aquest és el tema del que realment volia parlar, aprofitaré aquestes vacances forçoses per a dedicar-me, entre d’altres coses, a actualitzar aquest humil blog que com ja sabeu sense cap altre ànim que el de la difusió didàctica i que em fa sentir en contacte amb el món de les ciències socials que tant m’apassionen. Com que el trasllat cap a Sàpiens va ser una mica sobtat, en aquells moments no sabia ben be com encarar-ho. Traslladar tots els continguts? Deixar dos blogs oberts? Totes dues opcions presentaven punts a favor i en contra, però finalment m’he decidit a anar traslladant tots els continguts cap aquí.

No serà mitjançant una simple migració de continguts (això serien cinc minuts), sinó que aniré traspassant les entrades de mica en mica i aprofitant per a posar més imatges, repassar els continguts i ampliar-los si s’escau. Aquest procés ja el vaig començar fa uns dies i seguiré fent-lo en els següents mesos aprofitant el temps lliure que em concedeix la meva situació professional actual.

Així que els que passeu gairebé a diari per aquí no us espanteu si trobeu moltes entrades noves de cop i volta. No estic submergit en una febre creadora sobtada, és simplement un traspàs ordenat d’un lloc cap a l’altre. Crec que és la millor opció ja que l’any vinent amb la implantació de l’u per u a les aules haurien d’incrementar-se les consultes i val la pena afrontar-ho amb els millors continguts possibles.

Per acabar una novetat més. Després de donar-hi moltes voltes i gràcies a l’empenta final que em va donar en Josep Alavedra, aquest blog es presenta als Premis Blocs Catalunya 2010. La qualitat dels altres blocs presentats és innegable, hi ha moltíssima gent que fa una gran tasca des dels seus blogs personals, però si voleu votar per aquest blog podeu fer-ho en aquest enllaç. Abans, doneu un cop d’ull a la “competència” i voteu amb coneixement de causa perquè hi ha molts blocaires que s’ho mereixerien.

Gràcies per seguir-nos en aquesta nova etapa i ja sabeu on trobar-nos per a qualsevol consulta.

Comparteix

    Comentaris

    • amaiur

      30/06/2010 - 19:39

      Cap rotllo, aquesta actitud t’apropa i et fa visible com persona. Fa molt poc que em moc dins d’aquest mitjà i vaig amb molt de respecte donat que no domino ni l’ordinador, ni l’idioma ni tan sols la història, per a persones com jo és molt gratificant sentir quelcom més que un professor.

    • Xavi Rodríguez

      30/06/2010 - 19:56

      Com ja et vaig dir uns dies abans… FELICITATS! i endavant les atxes!

      Ja veig que aquest estiu hauré de fer hores extres per posar-me al dia amb tot el material nou.

      Fins la propera.

    • Dani Cortijo

      09/02/2011 - 13:18

      Tens tota la raó del món. M’he sentit molt identificat amb això que deies de la feina… i el telèfon… Per molta passió que hi posem, desgraciadament, la situació laboral dels professors de socials és la que és.

      I com bé has dit, sóm joves, però no tant. Quan menys t’ho esperes has traspassat la trentena i encara estas fent feinetes per “fer currículum”, un curriculum molt ben fet però que només et porta a més feinetes per “fer currículum”.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús