La revolució neolítica

Fa uns 15.000 anys, el clima va entrar en un període de canvis, el Mesolític. D’un any a l’altre, aquests eren imperceptibles, però al llarg de mil·lennis van resultar molt importants ja que van comportar la desaparició dels gels i la configuració d’un clima semblant a l’actual. D’aquesta manera, a Europa, el grau extrem de les condicions climàtiques va anar disminuint, el clima es va temperar, i les glaceres es van retirar als punts més alts i a l’extrem nord del continent.

La continuïtat dels grans animals adaptats al fred va seguir un procés semblant a la desaparició dels gels i, si bé en alguns casos van emigrar cap a latituds polars, en altres es van extingir, fet que va comportar que la fauna comencés a escassejar, afavorint la caça anés perdent importància a favor de la recol·lecció.

El canvi del medi ambient i l’esgotament dels recursos alimentaris van portar als éssers humans a cercar noves formes per a aconseguir aliments. La millora de les tècniques que havien aconseguit les societats caçadores-recol·lectores al Paleolític superior va poder influir també en la minva del nombre d’animals disponibles.

L’adaptació a les noves circumstàncies es va produir de mica en mica i va tenir ritmes i característiques diferents a cada zona.

neolitic.jpg

Va ser fa uns 10.000 anys quan, lligades a l’entrada en el període Neolític, van començar a donar-se les activitats que coneixem com a agricultura i ramaderia, que van significar la intervenció de l’ésser humà en la producció d’aliments en lloc de limitar-se a recollir-los. En definitiva, el concepte Neolític és la fase de la prehistòria durant la qual l’ésser humà va iniciar l’activitat agrícola i ramadera.

aldea_neolitica.pngParal·lelament, en aquest període es va anar produint un altre canvi en les condicions de vida dels homes, canvi que és una altra de les característiques que defineixen el Neolític: la progressiva sedentarització de les comunitats que de mica en mica s’establirien en poblats permanents.

A aquest conjunt de canvis se’ls hi dóna el nom de revolució neolítica. Es parla de revolució no perquè es tracti d’una transformació ràpida, sinó perquè es va produir un canvi radical en la relació entre els individus i la natura. El Neolític és, doncs, un pas fonamental en la història de la humanitat. Amb el Neolític, les persones van deixar de dedicar-se a una economia depredadora (caça i recol·lecció). Així, des d’aquest moment va ser possible collir en un petit tros de terra la mateixa quantitat que abans es collia en una extensió molt més gran. Això fa que ens referim a aquest període com el moment d’introducció d’una economia productora.

croissant-fertile.jpgSabem, per les restes arqueològiques, que la revolució agrícola va iniciar-se al Pròxim Orient al voltant del 9.000/8.000 a.C., a la zona denominada com a creixent fèrtil, que abasta l’àrea geogràfica situada entre els marges de la Mar Morta i les conques del Tigris i de l’Èufrates. Allà s’hi ha identificat restes d’ordi, blat, cabres, ovelles i porcs domesticats.

L’Extrem Orient, a la confluència dels grans rius xinesos, va ser un altre dels centres originaris de la domesticació del porc i del conreu del mill. Les restes trobades ens indiquen que això va poder començar cap al 7.000 a.C. Posteriorment, es va començar a conrear la soja i després l’arròs, que esdevindria la base de l’alimentació en aquesta part del món.

Al continent americà, el procés de domesticació va tenir lloc a dos centres: Mèxic i Perú. Un fet decisiu és la quasi total desaparició, durant la transició climàtica, de la megafauna del Pleistocè. A l’Amèrica Central, el problema va ser més greu, ja que tan sols hi van resistir al canvi climàtic algunes aus i els gossos, mentre que al Sud hi restaven el conillet d’índies, la llama i l’alpaca. L’escassa disponibilitat d’animals a Amèrica va tenir conseqüències importants en la tecnologia i els costums dels seus pobles.

A Mèxic, els homes van començar a conrear el blat cap al 5.000 a.C., i durant la mateixa època, al Perú, grups de pescadors de marisc de la costa van començar també el seu conreu. Una mica abans, va començar als Andes el conreu de les mongetes.

Des d’aquests primers centres productors, la pràctica del conreu es va anar estenent. Es combinava la difusió dels coneixements pel contacte amb d’altres comunitats amb processos d’evolució autòctons a mesura que les condicions ambientals feien inviable l’anterior model econòmic. A Europa, les noves activitats es van desenvolupar cap al VI mil·lenni a.C. a les costes de l’Egeu i la Península Itàlica, i a partir del V mil·lenni a l’Europa central i occidental.

Comparteix

    Etiquetes: , ,

    Comentaris

    • Marc

      26/06/2010 - 10:25

      Podríeu posar el primers animals domesticats?

    • Vicente Moreno Cullell

      26/06/2010 - 10:58

      Marc,

      Segons sembla, pel que ens expliquen els arqueòlegs, el gos va ser el primer animal que va ser domesticat. Ajudava a la caça i, a més, menjava les deixalles fet que no produïa cap perjudici ni reducció de la dieta humana.

      L’altre animal domèstic per excel·lència per a l’home va ser el gat, també domesticat aviat perquè un cop feta la collita la protegís de l’amenaça dels rosegadors.

      A més, cal tenir en compte que els animals que van ser domesticats de manera preferent van ser els remugants, ja que s’alimentaven d’herba, un producte abundant i que l’home no consumeix habitualment. Cal tenir en compte que els remugants, amb un aparell digestiu especialitzat, assimilen l’herba i la converteixen en proteïnes aptes per al consum humà.

      En resum, les principals espècies animals domesticades van ser:

      a) El gos: sembla que va ser la primera espècie domesticada, cap al final del Paleolític, i la seva funció estaria més vinculada a la protecció i la companyia més que no pas a la producció de recursos alimentaris, tot i que algunes cultures l’haurien criat amb aquesta finalitat.

      b) El porc: variant domèstica del porc senglar, espècie que existia a tota Euràsia. Segurament va ser el primer animal criat amb fins productius.

      c) L’ovella: el seu ascendent salvatge, el moltó del Pròxim Orient, demostra que el focus de domesticació va trobar-se en aquesta zona.

      d) La cabra: el seu ascendent salvatge també pertany al Pròxim Orient.

      e) La vaca, el brau i el bou: com en el cas del porc, el seu ascendent salvatge estava estès per tot el continent eurasiàtic, però sembla que es va domesticar entre el Pròxim Orient i l’Índia.

      El porc, l’ovella, la cabra i els bovins van ser les principals espècies en les quals es basaria l’economia de producció animal a partir del neolític. També cal tenir en compte que els beneficis de la seva cria no devien ser exclusivament alimentaris, sinó que també proporcionaven força de treball i altres primeres matèries (per exemple, pells).

    • Ari*

      29/03/2011 - 19:16

      Una cosa, com es feien els vestits, quin material utilitzaven?

    • Vicente Moreno Cullell

      29/03/2011 - 20:25

      Ari,

      Tot i que, des del Paleolític, existien peces de roba realitzades amb pells d’animals morts, és en el Neolític quan neix el tèxtil, gràcies a que l’home va aprendre a filar el pelatge dels animals que caçava i començava a domesticar i les fibres que proporcionaven les tiges d’algunes plantes tot encreuant-les convenientment per produir les primeres teles.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús