Explotació econòmica i segregació racial al món colonial: l’exemple de Sud-àfrica

Els europeus van practicar a les colònies el que s’ha denominat com a “economia del pillatge”. Per tant, l’objectiu essencial de les economies colonials era explotar amb el mínim cost possible uns territoris immensos i que oferien uns recursos naturals abundants.

D’aquesta manera, els colons europeus es van apoderar de les terres, i van desplaçar a la força els indígenes cap a les terres més ermes dels seus territoris. Per exemple, com a resultat d’aquesta forma d’actuar, a Sud-àfrica van tancar els nadius, els negres, en reserves per evitar la seva relació amb els blancs europeus.

Com denuncia l’historiador francès Marc Ferro a la seva obra El llibre negre del colonialisme (2005), a l’Àfrica del Sud es va establir una colour bar (barra de color) que anava lligada al job reservation (un sistema de feines que estaven reservades únicament per a ser realitzades pels homes blancs.

Aprofitant que els obrers blancs, fossin quins fossin els seus orígens –britànic o afrikaner– i  deixant de banda les seves filiacions polítiques compartien el mateix temor per la competència potencial que representaven els negres com a força de treball, els principis del colour bar i el job reservation van imposar-se amb l’aplaudiment dels colons que veien així garantit el seu lloc de treball a costa de la segregació racial.

Així, entre el final de la Guerra dels Bóers (1899-1902) i la victòria electoral dels nacionalistes el 1948 van establir-se els fonaments jurídics i pràctics que donarien lloc a Sud-àfrica.

De les moltes disposicions legals que van anar configurant aquest règim de la segregació racial dels negres sud-africans destaca la Nativa Land Act (Llei de les Terres Natives) de 1913. Amb la seva aprovació es va consagrar i agreujar el fenomen de l’expropiació de terres de la qual els africans havien estat víctimes a través de la creació de “reserves indígenes”. D’aquesta manera, el 78% de la població havia d’establir-se en un territori minúscul (el 7,5% del territori, percentatge que no es podia superar segons la llei), mentre que les anomenades “zones blanques” cobrien el 92,5 % del país.

Per acabar d’agreujar la situació de discriminació racial dels negres sud-africans, el 1923, als treballadors se’ls va assignar zones on viure dins de les ciutats, les anomenades township, però sempre ben apartades dels barris europeus.

I el pitjor encara estava per arribar… L’apartheid s’instal·laria al país el 1948 i no seria eliminat fins a la dècada de 1990, tot deixant una sèrie de cicatrius socials que encara són ben vigents a la Sud-àfrica del segle XXI.

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús