El pacte Briand-Kellogg

El Pacte Briand-Kellogg o Pacte de París va ser firmat el 27 d’agost de 1928 a la capital francesa i representava un pilar decisiu en la política de seguretat col·lectiva del món en el període d’entreguerres. Emmarcat en el període dels grans pactes de distensió dels anys vint, els 15 països firmants renunciaven a la guerra com a instrument de política nacional en les seves relacions mútues.

El pacte va ser promogut, el 1927, pel Ministre d’Afers Estrangers de França, i Premi Nobel de la Pau, Aristide Briand davant el Secretari d’Estat nord-americà Kellog en un intent de proscriure i prohibir la guerra com a instrument de política nacional. Acceptat pel polític dels EUA, ambdós governs van presentar el tractat a diversos països, dels quals inicialment van unir-se quinze: Estats Units, França, Alemanya, Gran Bretanya, Itàlia, Bèlgica, Polònia, Irlanda, Canadà, Austràlia, Índia (en aquell moment sota domini britànic), Japó, Nova Zelanda, Sud-àfrica i Txecoslovàquia, entrant en vigor el 24 de juliol de 1929. Posteriorment el pacte seria signat per 57 països més.

aristide_briand.jpg

Aristide Briand

FrankKellogg.jpg

Franklin B. Kellogg

Aquest és un extracte del Tractat signat a París:

El president de la República alemanya, el president dels Estats Units d’Amèrica, S.M. el rei dels belgues, el president de la República francesa, S.M. el rei de la Gran Bretanya, S.M. l’emperador del Japó, el president de la República de Polònia, el president de la República txecoslovaca […] imbuïts del sentiment profund del seu deure ineludible de fomentar el benestar de la humanitat;

Persuadits que ha arribat el moment de renunciar, sincerament, a la guerra com a instrument de política nacional, amb l’objectiu que les relacions pacífiques, amistoses i respectuoses entre els seus pobles puguin ser perpetuades;

Convençuts que qualsevol canvi en les seves mútues relacions no ha de ser cercat més que mitjançant procediments pacífics i ser realitzat en un clima d’ordre i pau, i que tota potència sotasignada que intenti d’ara en endavant desenvolupar els seus interessos nacionals utilitzant el recurs a la guerra haurà de ser privada del benefici del present Tractat;

Esperant que, encoratjats pel seu exemple, totes les altres nacions del món s’afegiran a aquests esforços humanitaris i, adherint-se al present Tractat des del moment de la seva entrada en vigor, posaran els seus pobles en posició d’aprofitar els seus beneficiosos acords, unint-se d’aquesta manera les nacions civilitzades del món en una comuna renúncia a la guerra com a instrument de la seva política nacional;

briand kellogg.jpg

Signatura del Pacte Briand-Kellogg per part del president dels Estats Units

[Els sotasignats] han decidit concloure el següent Tractat […]:

Article 1r. Les altes parts contractants declaren solemnement, en nom dels seus pobles respectius, que condemnen el recurs a la guerra per a la resolució dels desacords internacionals, i que renuncien a ella com instrument de la política nacional en les seves relacions mútues.

Article 2n. Les altes parts contractants reconeixen que la solució de tots els desacords o conflictes, de qualsevol naturalesa o origen, que puguin produir-se entre elles no es resoldran mai si no és per mitjans pacífics.

Article 3r. El present Tractat serà ratificat per les altes parts contractants designades en el preàmbul, d’acord amb les exigències de les seves respectives constitucions, i entrarà en vigor des del moment en el qual tots els instruments de ratificació s’hagin dipositat a Washington.

El present Tractat, un cop posat en vigor de la manera anteriorment citada, romandrà obert tot el temps que calgui fins a l’adhesió de totes les altres potències del món. L’instrument d’adhesió de cada potència serà dipositat a Washington, i tot seguit després d’aquest dipòsit entrarà en vigor el Tractat entre la potència adherida i les altres potències contractants […].

A fe de tot l’avantdit, els plenipotenciaris respectius han signat el present Tractat […] a París, el dia 27 d’agost de l’any 1928.

El Tractat, que en teoria il·legalitzava la guerra com a instrument polític dels Estats, no va servir per aturar els conflictes armats, però, per exemple, va ser utilitzat per fonamentar l’acusació de crim contra la pau durant la invasió japonesa de Manxúria, la invasió italiana d’Etiòpia, i, fonamentalment, durant la invasió alemanya de Polònia i els posteriors Judicis de Nuremberg contra els crims del nazisme.

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús