L’oposició al nou règim bolxevic

Acabada la guerra amb Alemanya, el nou poder soviètic emergent de la Revolució d’Octubre va veure com ja des dels primers moments sorgien focus de contestació. Així, tant des del bàndol dels antics partidaris del tsar com des de les forces de caràcter burgés que havien donat el seu suport al Govern Provisional va llançar-se una ofensiva contra Lenin i els seus seguidors.

Primer va ser Kerenski, l’anterior cap de govern, qui va llançar una ofensiva contra la capital que va ser derrotada per la Guàrdia Roja. Després, la Duma municipal de Petrograd, dominada pels socialistes revolucionaris, va fer una crida a la població perquè resistís al domini bolxevic, mentre que els funcionaris dels ministeris i de la banca començaven una vaga.

Però això només era el començament de les dificultat per als bolxevics arribats al poder. El nou règim soviètic va veure com, ràpidament, i amb l’objectiu de derrocar-los, s’organitzaven partides de cosacs i d’antics militars tsaristes que van unir-se en l’anomenat Exèrcit Blanc. I des de l’esquerra no bolxevic (menxevics, socialistes revolucionaris i anarquistes), marginada del poder i aïllada políticament es sumarien a la crítica al bolxevisme. Sense solució de continuïtat, s’iniciava una guerra civil que duraria tres llargs anys (1918-1921) i que consolidaria els bolxevics en el poder a Rússia.

Per tant, el camí dels comunistes cap al poder no va ser senzill i va ser fortament contestat des de diversos sectors de la població, inclosa la pròpia esquerra no bolxevic que reclamava la democratització de la Revolució, com posen de manifest els següents documents:

Extracte del manifest redactat durant les vagues de Petrograd de febrer de 1921 amb el suport de menxevics, socialistes revolucionaris i anarquistes:

Cal un canvi total en la política del govern. En primer lloc, els obrers i els camperols necessiten llibertat. No volen viure segons els decrets bolxevics, sinó decidir ells mateixos el seu propi destí. Exigim en ferm i organitzadament l’alliberament de tots els detinguts obrers socialistes i independents, l’aixecament de la llei marcial, la llibertat d’expressió, de premsa i de reunió per a tots els treballadors, noves eleccions lliures dels consells de fàbriques, sindicats i soviets […].

Extracte de les peticions realitzades al govern durant la revolta de Kronstad de 1921:

Davant dels fets i que els actuals soviets no reflecteixen la voluntat dels obrers i dels camperols, han de ser votats de seguida i novament amb prèvia propaganda lliure. Llibertat d’expressió per als obrers, camperols, anarquistes i socialistes revolucionaris d’esquerres, llibertat de reunió per als sindicats i associacions camperoles, alliberament dels presoners dels partits polítics socialistes i dels obrers, camperols i soldats […].

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús