La Revolució Russa de 1905: el Diumenge Sagnant

La situació política i l’agitació social i política de Rússia en els primers anys del segle XX va convulsionar profundament el règim autocràtic dels tsars.

Així, en aquest període Rússia va patir una crisi econòmica molt profunda que va agreujar encara més les deficiències de la seva economia. A remolc d’una crisi de sobreproducció, la demanda va disminuir i les inversions estrangeres es van retreure. Les condicions de vida es van fer força més dures, tant en el món rural, on una sèrie de males collites van empitjorar la situació, com en el món urbà, on les condicions de vida dels obrers es va deteriorar.

El resultat d’aquesta conjunció va ser l’esclat d’un moviment reivindicatiu molt important que va escampar-se per tot l’Imperi. El descontentament de la pagesia russa, empobrida i defraudada per la reforma agrària de finals del segle XIX, es materialitzaria en forma d’aldarulls i atemptats.

En aquesta conjuntura de crisi, l’Estat tsarista es va veure implicat en una guerra amb el Japó, el seu gran rival geopolític a Àsia. Els japonesos no estaven d’acord amb l’expansionisme rus per la zona de Manxúria i van decidir d’atacar la base naval russa de Port Arthur. La guerra va ser un desastre per a l’exèrcit rus i les desfetes militars van anar succeint-se sense poder plantar cara a les tropes japoneses. Les derrotes russes van provocar el descrèdit definitiu del tsar.

Amb la crisi econòmica i les dificultats exteriors n’hi va haver prou per aconseguir conjuntar tots els sectors de l’oposició al tsarisme per demanar unes millors condicions de vida i la democratització del sistema. La Revolució de 1905 va ser el primer gran intent de convertir l’autocràcia russa en una monarquia parlamentària i constitucional.

El descontentament dels obrers es va expressar en una sèrie de vagues a Sant Petersburg, però l’espurna que va encendre el moviment revolucionari va ser la manifestació pacífica davant el Palau d’Hivern (la residència dels tsars a Sant Petersburg) de més de 100.000 homes, dones i nens que, encapçalada pel pope Gapon, demanava reformes socials, llibertats democràtiques i la formació d’una assemblea constituent, el gener de 1905.

Bloody Sunday.jpg

Aquest és un extracte de les demandes que els obrers de Sant Petersburg reclamaven al tsar Nicolau II:

Senyor! Nosaltres, treballadors de Sant Petersburg, les nostres dones, els nostres fills i els nostres pares vells invàlids i sense recursos, venim davant teu, oh Tsar!, per sol·licitar-te justícia i comprensió. Som a la misèria, oprimits i tractats com esclaus que han de suportar pacientment la seva amarga sort i callar.

Fins ara ho hem suportat, però cada cop sentim amb més claredat la misèria, l’absència de drets i la ignorància fruit del despotisme i l’arbitrarietat. Senyor, hem arribat al límit de la nostra paciència. Preferim morir que perllongar aquests sofriments insuportables. Hem deixat la feina i hem declarat als amos el nostre propòsit de no reintegrar-nos-hi fins que no siguin satisfetes les nostres demandes.

Demanem poques coses. La nostra primera petició és que els amos examinin amb nosaltres les nostres reivindicacions. Això ha estat refusat […].

També han considerat il·legal el nostre desig de disminuir l’horari de feina fins a vuit hores diàries, de convenir el salari […], que es millorin les condicions de treball. Segons els amos, tot això és il·legal […].

Senyor!, […] això és conforme amb les lleis divines en virtut de les quals governes? Per això ens hem congregat prop dels murs del teu palau. No defugis protegir el teu poble. Treu-lo de la tomba de l’arbitrarietat, de la misèria i de la ignorància.

Oh Tsar!, som més de 300.000 éssers humans, però ho som només per l’aparença, perquè en la realitat no tenim cap dret humà […]. Rússia és molt extensa i les seves necessitats són massa nombroses perquè pugui ser dirigida per un govern compost solament per buròcrates. És del tot necessari que el poble hi participi, perquè només ell sap quines són les seves necessitats […].

Ordena immediatament convocar els representants de totes les classes i ordres del poble rus. Permet, doncs, que s’elegeixi una Assemblea Constituent sobre la base del sufragi universal, secret i igual. És la nostra petició més important […].

Els manifestants només volien presentar al tsar el seu conjunt de reivindicacions, però la manifestació va ser dissolta a trets per la guàrdia cosaca amb el resultat de mil morts i dos mil ferits. Aquest és l’origen del nom de Diumenge Sagnant amb el qual és recordada aquesta data en la història russa.

Bloody Sunday 1905.jpg

La duresa de la repressió del Diumenge Sagnant va provocar la condemna internacional i va esdevenir el detonant perquè es produís un veritable moviment revolucionari a Rússia. L’agitació social i política es va generalitzar en una onada de vagues , aixecaments i motins.

Comparteix

    Etiquetes: , ,

    Comentaris

    • Dani

      31/01/2011 - 13:21

      M’ha agradat molt xD

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús