L’abolició de la servitud a la Rússia del segle XIX

Al llarg del segle XIX el camp rus va viure gairebé al marge de les grans transformacions agrícoles que s’estaven produint en d’altres Estats europeus. L’aristocràcia concentrava a les seves mans la major part de la terra, i la pagesia va viure fins ben entrat el segle en un règim de veritable servitud feudal.

Una bona part dels serfs russos estaven sotmesos a uns forts lligams de servitud que comportaven la manca de llibertat personal i l’obligació de fer prestacions (pagament de censos en forma de treball personal pel senyor) i de pagar impostos en metàl·lic (els anomenats obrok).

A les comunitats pageses, els caps de família formaveb el MIR, que era l’assemblea de la comunitat rural. El MIR s’encarregava de distribuir periòdicament les terres de conreu, cedides pel senyor feudal, entre els membres de la comunitat.

Aquestes condicions de vida tan dures que havien de suportar els camperols russos van provocar que molt sovint l’Imperi es veiés afectat per una sèrie de revoltes agràries que, finalment, l’any 1861, van forçar el tsar Alexandre II (1855-1881) a promulgar l’abolició de la servitud.

Així, amb aquest Estatut General s’establia la llibertat personal dels serfs, que deixaven d’estar lligats a la terra, i la seva igualtat civil. Les terres van quedar dividides en dues parts: una part la conservava l’antic senyor i l’altra és donava en règim d’usdefruit als pagesos. Aquests, a més, podien rescatar les terres que conreaven fent ús del dret a pagar una indemnització als senyors.

Aquest és un extracte de l’Estatut General per als pagesos russos alliberats de la servitud (19 de febrer de 1861):

1r. És abolida per sempre més la servitud dels pagesos que pertanyen als terratinents […].

2n. Els pagesos i els servidors domèstics alliberats de la servitud […] rebran els drets civils que corresponen a les persones i als béns dels camperols lliures.

3r. Tot guardant el dret de propietat sobre el conjunt de les seves terres, els terratinents cediran als seus pagesos, en usdefruit perpetu, a canvi d’un cens:

Les cases rurals i les seves dependències.

A més a més, per assegurar-los la subsistència i per permetre’ls de complir les seves obligacions envers l’Estat i els propietaris, se’ls facilitarà una quantitat de terres conreables […] l’extensió de les quals serà determinada pels reglaments locals […].

4t. Pel lot que se’ls atribuirà conforme a l’article precedent, els pagesos hauran de pagar al terratinent les prestacions en diners o en treball que determinin els reglaments locals […].

12è. Amb el consentiment dels terratinents, els pagesos podran adquirir en plena propietat, a més de les seves cases i dependències, les terres laborables que els han estat concedides a perpetuïtat […]. Després de l’adquisició en plena propietat dels seus lots […], quedaran abolits tots els lligams de dependència entre els propietaris i els pagesos […].

18è. El terratinent conservarà el dret de policia senyorial i la tutela de les comunitats rurals mentre durin els lligams de dependència respecte al propietari […].

Aquest decret i el nou Estatut General, però, van decebre els pagesos russos perquè es veien obligats a endeutar-se si volien rescatar les terres, que els senyors van taxar a uns preus que sovint superaven per molt el seu preu real.

Comparteix

    Etiquetes: , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús