Ordenem les lloses

divendres, 2/07/2010 (Els autors)

ordenant les lloses.jpg

Per sort, la Judit (doctoranda de l'ICAC) i l'Aurora (alumna del Màster) són més endreçades que algun de nosaltres.

ordenant lloses-2.jpg

Detall del transport d'una de les lloses.

·

Cadascuna de les lloses extretes es guarda i se’n reprodueix el disseny original a un costat de l’àrea de treball.

La fotogrametria realitzada ens serveix de guia a l’hora d’enumerar cadascuna de les peces i, d’aquesta manera, facilitar al màxim la feina del paleta que haurà de reposar les peces en el seu lloc original.
Quan això ho tinguem fet, haurem de saber quin tipus de pedres tenim.
ordenant lloses 3.jpg

Les lloses, finalment ordenades al costat de l'àrea d'excavació.

 
 
 
  
 

  

Comencem a treure les lloses

dijous, 1/07/2010 (Els autors)

treient lloses 1.jpg

Comencem a treure lloses.

·

Treure l’enllosat de la Catedral sense trencar les pedres està sent més difícil del que ens imaginàvem. El gruix de les lloses oscil·la entre els 15-35 cm, tot i que la la mesura més habitual és la intermèdia.

treient lloses 2.jpg

Treballadors de l'empresa Fulgencio Villar ens ajuden.

Pràcticament hi ha mig centímetre de juntura de morter entre peça i peça. I és que hem trigat unes tres hores a treure les tres primeres lloses.

A partir d’aquí cada cop ha estat més fàcil obrir forat en un enllosat on la compressió lateral és tan forta que per sota del paviment només hi ha un llit d’uns 10 cm de morter de calç. Imagineu-vos tot el que pot haver passat per sobre d’aquest paviment al llarg dels segles i, en canvi, no ha cedit gents.

Fotografiem l’enllosat

dimecres, 30/06/2010 (Els autors)

fotografiant enllosat.jpg

Fotografiant l'enllosat des de dalt de la bastida.

·

Vam aprendre a dibuixar amb el flexo, la plomada, el llapis… i amb molta paciència. Ara, la topografia i la fotografia, cada cop més unides pels bites, s’han fet les mestresses del dibuix arqueològic i els ròtrings són una resta arqueològica més.

Per dibuixar l’enllosat que hem de treure, i retornar, s’han enganxat i topografiat a l’àrea d’excavació unes marques reflectants adhesives col·locades de forma regular. Després, tot això s’ha fotografiat zenitalment a una distància suficient i, a partir d’aquí, la feina que queda és per als dibuixants amb l’ordinador.

Al pas que anem, els dibuixants hauran de deixar d’anomenar-se dibuixants.

Primer, ens situem

dimarts, 29/06/2010 (Els autors)

pRIMER SITUAR-SE.jpg

Detall de l'àrea d'excavació.

·

Actualment tota excavació arqueològica és georeferenciada en coordenades UTM i posicionada en el seu entorn urbà o rural. Això és el que han fet els amics de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC. Han situat l’àrea de treball en relació amb el seu marc arquitectònic –la Catedral– però també amb el Pla de la Seu. D’aquesta manera, els resultats que se n’obtinguin es podran relacionar amb les restes arqueològiques conegudes en l’entorn i agrupar-se en funció del seu període històric.

primer situarse-2.jpg

Topografiant l'entorn de l'excavació.

Cada excavació és una petita peça d’un gran trencaclosques que, en el cas de Tàrraco, va tenir diferents dibuixos durant nous segles d’història. Penseu que, a inicis del segle II després de Crist, aquest trencaclosques va mesurar més de 80 hectàrees d’extensió. Podeu copsar aquesta realitat en el projecte Planimetria Arqueològica de Tarraco disponible a la xarxa en pdf.

Inici dels treballs arqueològics

dimarts, 22/06/2010 (Els autors)

 

conveni catedral.JPG

Signatura del conveni a l'absis romànic de la Catedral de Tarragona (11 de juny de 2010).

·

Després de la signatura del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Tarragona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Capítol de la Catedral (Arquebisbat de Tarragona) l’11 de juny passat, els treballs d’excavació a la Catedral s’iniciaran la setmana del 28 de juny.

Arqueologia a la Catedral de Tarragona

dilluns, 21/06/2010 (Els autors)

Text 1-1.JPG

Interior de la Catedral de Tarragona.

Text 1-2.jpg

Gravat Catedral de Tarragona (Alexandre de Laborde, 1806).

·

Al llarg de la història de Tarragona, la Catedral sempre ha estat un referent en la descripció i recuperació de troballes arqueològiques. Podem fer esment dels estudis de Pons d’Icart al segle XVI, però també dels del canonge Joan de Cessé i de l’activitat pionera de l’arquebisbe Antoni Agustí. Des d’aleshores, la recerca, difusió i conservació han estat activitats constants que, ja al segle XX, han permès la irrupció professional de la nostra ciència.  

L’arqueologia és la disciplina històrica que, entre d’altres pràctiques, investiga el subsòl d’un indret per recuperar, identificar i comprendre els vestigis arquitectònics o les capes de terra –estrats- que han sobreviscut al pas dels segles i a les transformacions dels homes. Els primers arqueòlegs que van treballar a la Catedral van ser Mn. Serra Vilaró, Sánchez Real i Theodor Hauschild.
text 1-3.jpg

Reconstrucció infogràfica de la plaça sacra pagana sense el temple d'August (Digivisión).

La seva tasca ha estat continuada per una nova arqueologia que ha experimentat una forta renovació metodològica, és més interdisciplinària i es troba més internacionalitzada. La nostra aportació ha estat acompanyar els diversos treballs efectuats en el marc del Pla Director i, paulatinament, incorporar els resultats en els canals de difusió socials i científics.

Per què a la Catedral?

dilluns, 21/06/2010 (Els autors)

text 2-1.jpg

Restitució infogràfica Part Alta amb la seu del 'Concilium Prouinciae' (Digivisión). En groc, la posició de la Catedral.

·

El recinte catedralici s’estén per l’àrea més elevada del turó costaner triat pels romans per establir-hi un campament en el decurs de la II Guerra Púnica (218-201 abans de Crist). Aquest turó arriba als 80 m i la seva part superior ha constituït des d’aleshores un espai preeminent: una particular acròpolis.

rimer va esdevenir una zona militar, des de la qual es va comandar la conquesta romana de la península i, un cop efectuada, l’espai es va transformar en àrea monumental de Tarraco, capital de la prouincia Hispania Citerior, la més extensa de tot l’Imperi Romà.

text 2-2.jpg

Restitució infogràfica de la Catedral dins l'antiga plaça sacra pagana (Digivisión).

El que avui és Catedral abans era el recinte sagrat que podria haver acollit el temple dedicat a l’emperador August; més tard s’hi podria haver construït l’episcopi cristià de la Tarracona visigoda i, ja al segle XII, va ser l’indret escollit per edificar-hi la seu metropolitana de l’Església catalana.

La Catedral de Tarragona i els edificis que l’envolten, construïts entre els segles XII i XX, són un exemple de la influència pòstuma de l’arquitectura romana. Tota paret que es podia aprofitar va ser respectada, tot allò que era prescindible però no feia nosa quedava ocult sota les noves construccions.

text 2-3.jpg

Planta arqueològica de l'entorn de la Catedral amb la posició teòrica del temple d'August (segons Macias, Muñoz, Teixell).

Què busquem? (I)

dilluns, 21/06/2010 (Els autors)

Busquem I-1.jpg

Representació monetària del Temple d'August i de l'estàtua de culte.

·

L’emperador August va atorgar a Tarraco la capitalitat de la prouincia Hispania Citerior i, a més, hi va viure durant dos anys. Tarraco i, fins i tot, Tarragona deu molt a aquest emperador, que va ser vital en l’eclosió econòmica i política de la ciutat. Durant aquest període es va construir el Teatre, la basílica del fòrum, la xarxa viària de la ciutat i es va projectar el nou port. Sense August no es pot entendre el pes històric de Tarragona.

Busquem I-2.jpg

Fragment de dit gros del peu dret. Fet de marbre, pertany a una estàtua divinitzada i entronitzada que pot mesurar uns 3 m d'alçada. Podria ser de la mateixa estàtua de culte del 'divus Augustus' que representen les monedes, o bé d'un dels seus successors també divinitzats.

D’això ja en van ser conscients els tarraconenses d’aleshores, que van erigir un altar en vida del mateix August per tal de rendir-li culte. Tàrraco també va ser la primera ciutat occidental a sol·licitar la construcció d’un temple de culte a August. Això va ser l’any 15 després de Crist, quan una ambaixada de tarraconenses va sol·licitar permís a l’emperador successor –Tiberi- per construir un temple que, segons l’historiador Tàcit, va ser in omnes provincias exemplum.

El temple el tenim representat en monedes romanes emeses durant el regnat de Tiberi. Era un temple octàstil que a dins podria haver guardat una estàtua monumental de l’emperador August i que, possiblement, imitava el temple de Mars Ultor que es trobava al Forum Augustum de Roma.

Què busquem? (II)

dilluns, 21/06/2010 (Els autors)

Som en un espai que ens explica la transició del culte imperial pagà a la cristianització de la societat i de la mateixa topografia urbana.

A principis del segle V, la zona es va transformar radicalment, i observem com l’àrea sacra ja no funcionava, ja que hem detectat diversos abocadors de deixalles urbanes al bell mig de la plaça. Recordem que el culte pagà no es feia al temple, sinó a la plaça que l’envoltava. Possiblement hi havia habitatges privats en aquest entorn i el principal dubte que tenim és la destinació final del vell temple d’August, després que l’emperador Teodosi va decretar l’oficialitat del cristianisme i va autoritzar el desmuntatge dels temples pagans.

Creiem que a principis del segle VI l’antic espai de culte imperial es va convertir en la nova seu episcopal visigoda, que fins llavors era en un indret que encara no hem localitzat.

El dubte existent radica a esbrinar si el temple d’August va ser desmuntat o tal vegada reformat per esdevenir la Catedral del s. VI. Actualment sabem que al voltant s’hi van construir dependències importants, com les conservades al Col·legi d’Arquitectes, la cisterna trobada a les Cases dels Canonges o els enterraments visigòtics del claustre.

Què busquem? (III)

dilluns, 21/06/2010 (Els autors)

1. De l’antic campament militar d’abans de Crist no en queda, a excepció de les muralles, res. Possiblement eren estructures de fusta i això desapareix o bé es destrueix per part dels mateixos romans.

2. La invasió islàmica del 713 va comportar l’abandó de la ciutat fins a l’any 1118. Durant aquest període Tarracona va romandre sense poder polític, militar ni religiós, però això no implica que la ciutat restés abandonada. El Camp de Tarragona va esdevenir una terra de frontera que separava el cristianisme de l’Islam. Els àrabs es van estimar més ocupar ciutats enlairades i més petites -Tortosa, Lleida o Balaguer-, mentre que els comtats catalans prou feina tenien a organitzar-se i anar creixent. Què va succeir a Tarragona durant aquests segles d’oblit? Possiblement, i així ho apunten fonts àrabs, la ciutat va restar a la disposició de bandits i marginats que d’alguna forma o altra vagaven per Tarraco.

3. Disposem d’informació documental sobre la construcció de la Catedral, però desconeixem els seus processos constructius.

És difícil que s’hagin conservat vestigis sobre aquestes qüestions però, com a arqueòlegs, hem d’estar atents a la fortuna que depara qualsevol excavació arqueològica.