La prova del sofre

diumenge, 11/07/2010 (Els autors)

prova sofre.JPG

La Isabel Rodà fent la prova del sofre.

·

Ens ha visitat la Isabel Rodà i li hem ensenyat els marbres que hem recuperat en l’estratigrafia. Ella és especialista en el reconeixement dels diferents tipus de marbre emprats pels romans i ens ha identificat dues peces de marbre blanc del Proconès (actual Turquia). La seva explicació ha estat molt interessant, però el que més ens ha agradat ha estat el seu recurs olfactiu. Resulta que si aquest marbre es fragmenta desprèn una característica olor de sofre, i així ho hem comprovat ratllant la peça (per un costat ja trencat) amb un paletí.
 
No és un mètode gaire ortodox, però és un exemple més dels trucs que utilitzen els arqueòlegs per sortir del pas durant el treball de camp. Els amants de la ceràmica hem après, per exemple, a distingir entre les peces més semblants de sigillata tardoitàlica i sigillata sud-gàl·lica mossegant l’argila i apreciant la granulositat de la trencadissa a la llengua. És, evidentment, un mètode menys lesiu que l’olfactiu per a l’arqueòleg, i no es pot aplicar durant tota la vida científica. Això sí, no queda invalidat per un constipat.
 
Bromes a banda, la identificació de dues peces de marbre Proconès, que evidentment ratificarem analíticament més endavant, enriqueix el nostre procés interpretatiu, ja que la cronologia d’ús d’aquest tipus de marbre sembla posterior al moment en què es va construir el temple d’August.
 
Sabem que l’emperador Adrià va romandre a Tarraco durant l’hivern dels anys 122-123 després de Crist i que va sufragar la restauració del temple d’August, però desconeixem l’abast d’aquesta obra. S’han relacionat amb aquest fet una sèrie de pedestals estatuaris dedicats als genis dels conventus iuridici en què es dividia la prouincia Hispània Citerior i també dos capitells corintis de marbre del Proconès que s’han datat en època adrianenca. Amb tot això, la possibilitat que els fragments ara recuperats siguin igualment del Proconès constitueix una prova més de la reforma esmentada del temple d’August i, de retruc, pot indicar-nos que una part, encara no determinada, dels marbres que ara estem recuperant provenen del temple central de la plaça, i no del seu porticat perimetral. Val a dir que durant els nostres treballs arqueològics desenvolupats anteriorment al costat del porticat perimetral no vam localitzar aquesta varietat de marbre blanc.
 
Per tant, si el sofre no enganya, ens hi estem acostant…

Hem arribat a les 3.500 visites

divendres, 9/07/2010 (Els autors)

Aquest dijous, coincidint amb la presentació del bloc en llengua castellana, vam arribar a la xifra de 3.500 visites. Realment, no ens esperàvem aquesta resposta i, el que inicialment era una prova juganera, s’ha convertit en un compromís que assumim amb agraïment i que, sense cap mena de dubte, ha de fer reflexionar sobre els criteris de difusió que es poden aplicar a determinats projectes de recerca arqueològica.
 
Tots tenim clara la política de difusió científica i ciutadana que s’ha d’aplicar als resultats de la recerca arqueològica, però si hi ha, com a la Catedral, un context favorable, és possible anar més enllà? Fins a quin punt podem considerar la mateixa excavació arqueològica un element d’interès suficient per fer-ne un seguiment públic? Quina és la frontera entre la transparència i la privacitat laboral duta a terme amb mitjans públics? Quin és l’equilibri entre la pedagogia, la realitat laboral i el xou mediàtic? Cal que sigui un arqueòleg qui controli tots els processos de difusió per tal de no trivialitzar o estereotipar una professió que, a més a més, no gaudeix d’una acceptació social total?
 
Bé, és més fàcil excavar.

Els marbres de la Catedral

dijous, 8/07/2010 (Els autors)

marbres 1.JPG

Motllura de marbre, durant el procés d’extracció.

·

Amb aquesta denominació coneixem els nombrosos fragments de decoració arquitectònica i estatuària fetes de marbre que decoraven aquest recinte sagrat. Tot era material d’importació i, en el cas de Tarraco, preferentment de les pedreres italianes de Luni-Carrara.

marbres 2.jpg

El carretó de la compra.

Suposem que el temple devia ser de marbre (els fonaments que busquem, no) i sabem que tot el porticat perimetral ho era. Això té sentit pel fet que, per als romans, la plaça que envoltava el temple constituïa el seu espai cerimonial, mentre que el temple era la cel·la que acollia les estàtues de culte i l’accés hi era restringit.
 

marbres 3.JPG

Capsa amb peces ja rentades.

Gairebé de forma miraculosa, alguns fragments de marbre han sobreviscut a la conversió en morter de calç i l’estudi d’aquestes peces (decoració, modulació arquitectònica, cronologia, etc.) és el que ens permet refer el volum i la fesomia d’aquest recinte de dues hectàrees d’extensió.

marbres 4.jpg

Segur que unes mans com aquestes no ho van esculpir.

En podeu trobar més informació a la bibliografia.

L’estratigrafia

dijous, 8/07/2010 (Els autors)

estratigrafia 1.JPG

Els murs que apareixen a sota els farciments constructius de l’enllosat.

·

Anem avançant i descobrint murs que encara no hem acabat d’interpretar. Tot arribarà.

estratigrafia 2.JPG

Abocador de runa.

En un extrem apareixen una sèrie de murs que poden tenir relació amb el tancat sud de la Catedral mentre estava inacabada (durant uns dos segles).

A l’altre extrem hi trobem un gran abocador de pedres barrejat amb restes de la decoració arquitectònica de la plaça de culte pagana.

estratigrafia 3.JPG

La terra extreta aplegada.

Els que també compten

dijous, 8/07/2010 (Els autors)

Compten-1-.jpg

En Juanjo (sacristà de la Catedral) i en John (Museu Biblic).

·

Cada cop més l’arqueologia depèn de moltes coses, moltes feines i moltes persones que no surten a la foto.

Compten 2.JPG

Secretaria, gestió, difusió i el que calgui de l’ICAC i del Museu Bíblic (l’Esther, la Gemma, la Míriam i l’Ana).

Algunes d’elles ens estan visitant durant l’execució d’uns treballs que, sense la seva col·laboració, seria molt complicat de materialitzar.

El repte del dibuix

dijous, 8/07/2010 (Els autors)

repte dibuix 1.jpg

Fotogrametria i secció estratigràfica dels farciments constructius de l’enllosat de la Catedral.

Els amics de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC s’han marcat un repte ostentós dels seus. Esperem que se’n surtin, tot i que, si no és així, també serà positiu perquè es pot avançar caminant o bé descartant camins equivocats.

S’han proposat, amb el seu programari, les estacions topogràfiques i les càmeres fotogràfiques (de tot menys llapis, plomada i goma), recompondre l’estratigrafia arqueològica a partir de la fotogrametria.

repte dibuix 2.jpg

Secció estratigràfica clàssica en paper mil·limetrat.

Així doncs, anem documentant fotogràficament l’excavació, com sempre es fa, i automàticament ells generen seccions estratigràfiques amb els recursos tècnics de què disposen.

Nosaltres, més tradicionals, continuarem prenent cotes i fent les seccions en el paper mil·limetrat. Al final ho compararem i de ben segur que alguna solució n’obtindrem.

No estem sols!

dijous, 8/07/2010 (Els autors)

Hi ha dues coses que fan molt agradable aquesta excavació. Ens trobem uns 10 graus per sota de la temperatura ambient. A dins la Catedral s’hi està fresc i… a l’ombra.
 
I el que és més important, la gent que ens acompanya (estudiants, investigadors en formació i dos pencaires de l’empresa Codex) és fantàstica.
 
Amb aquest equip, fins a la fi de… l’estratigrafia!
no estem sols 1.JPG

La Judit, amb la Mia, la Marina i l’Aurora, està descobrint que és més plaent ensenyar que aprendre.

no estem sols 3.jpg

La brigada de tarda divertint-se aprenent. La Rocío, la Grisel, la Gisela i la Joana.

no estem sols 2..jpg

Brigada matutina: l’Andreu, l’Ivan, el Francisco, la Marina, la Mia, l’Aurora i la Judit.

no estem sols 5.JPG

L’Aurora i la Serena (des de Puerto Rico i Taranto) treuen el nucli de l’octàgon.

no estem sols 4.JPG

La Rocío i l'Ana (des de Bilbao i Toledo), 'a fumar fora de la Catedral!'.

   

 
 

 

Jaume, ja l’hem trobat!

dimecres, 7/07/2010 (Els autors)

inscripció jaume.JPG

Què hi posa?

·

Benvolgut Jaume,

Ja la tenim aquí! La primera inscripció de l’excavació.

Hem pensat que tu ens la pots restituir…

Atenció amb les pedres!

dimecres, 7/07/2010 (Els autors)

anna guti 1.JPG

L'Aureli Álvarez i l'Anna Gutiérrez examinen els tipus de pedra de les lloses de la Catedral.

·

Encara que no ho sembli, les pedres que trepitgem quan entrem a la Catedral també ens aporten una mica d’informació. En efecte, l’enllosat de la Catedral està fet bàsicament de lloses de pedra de Santa Tecla i llisós, les dues principals pedres ornamentals de Tarragona. Aquestes ja s’extreien en època romana de les pedreres situades a la zona de la Budallera, a tocar de la part alta de la ciutat en sentit nord-est, i es van continuar fent servir durant època medieval i moderna… fins a l’actualitat!

anna guti 2.JPG

'A mi m'han dit que a sota les pedres hi ha cargols!'

El patró que presenta la part del paviment que s’ha hagut d’aixecar és força regular. Consisteix en una franja central de lloses quadrades i molt regulars de pedra de Santa Tecla, amb una gamma cromàtica que es mou entre el groc fosc al rosat amb vetes blanques i vermelles de diferents gruixos, envoltades per lloses triangulars de llisós, una pedra de color gris, que pot ser fosc o clar, i que també presenta vetes de calcita (blanques).

Aquesta franja té, al centre, un motiu octagonal on també hi ha peces de marbre blanc i de la pedra miocènica de Tarragona anomenada pedra d’aigüeres, que té un color més vermellós; i a banda i banda, una línia en què s’alternen una llosa de pedra de Santa Tecla i una de llisós.

anna guti 3.JPG

'Catxins! Ja m’han tornat a enganyar! Això és Porexpan!'

La resta del paviment aixecat, però, combina aquests dos tipus de pedra de manera més aleatòria, tot i que hi predomina el llisós (potser perquè és, de totes dues, la de menor qualitat i, per tant, la més assequible per a la butxaca).

Ja se sap: hi ha coses que no canvien i la pela és la pela…

Anna Gutiérrez, ICAC

Fotogrametria de l’enllosat: la metodologia

dimecres, 7/07/2010 (Els autors)

Paviment numerat-b.jpg

Fotogrametria de l'enllosat amb la indicació de les peces extretes.

·

Aquesta imatge del paviment és una ortofotografia, és a dir, una fotografia en què s’han corregit totes les distorsions geomètriques, cosa que possibilita fer-hi mesures i dibuixar-hi a sobre. Per aconseguir-la, s’han fet diferents parells estereoscòpics, és a dir, dues fotografies del mateix fragment del paviment captades des d’angles diferents. En el nostre cas, n’hem disparat sis, ja que era la quantitat que permetia cobrir tota l’àrea que ens interessa i obtenir una molt bona resolució d’imatge.

A cada parell s’hi situen uns punts de control que es posicionen topogràficament, i així es poden relacionar entre si i assegurar una precisió que s’ha de comptar en mil·límetres. Aquest punts de control són dianes fluorescents que brillen davant el flaix i, per tant, són fàcilment reconeixibles de forma automàtica pel programa informàtic que fem servir.
 
Nosaltres utilitzem l’Image Master, de la casa Topcon. És un programa àgil i compatible amb els darrers avanços tecnològics sorgits en el camp de la topografia. Amb aquest programa obtenim clons virtuals d’allò que hem fotografiat, és a dir, imatges tridimensionals que mostren la textura i la geometria reals.
 
Un cop generat aquest model podem fer qualsevol cosa, des d’imatges zenitals corregides (que és el cas que mostrem ara) fins a seccions, vistes en perspectives, etc. La resta d’elements i estrats que vagin apareixent es documentaran de la mateixa manera, i això farà que al final de l’excavació puguem tenir una reconstrucció virtual de tot allò que haguem excavat.

Josep M. Puche i Iñaki Matías (ICAC)