Anem acabant

dimarts, 27/07/2010 (Els autors)

Com ja deveu suposar, l’excavació està a les acaballes. Aquest dijous, a les 11 del matí, farem una roda de premsa final i, excepte alguna cosa puntual, ja hem acabat l’excavació i ens estem centrant en els treballs de documentació final: tractament dels materials arqueològics, revisió de la documentació i documentació gràfica.
 
Anirem afegint continguts fins a les vacances de l’agost i el bloc es mantindrà obert fins a la tardor. Us avisarem quan marxem.
 
Us adjuntem imatges de les tasques quotidianes. Hem excavat amb pic i pala o amb el paletí i l’escombra. Segons el que convenia. També hem hagut de fer servir un martell pneumàtic per trencar un horitzó constructiu o garbellar la terra en l’estratigrafia constructiva del basament del temple. Pel que fa als materials, ja els hem rentat, siglat i gairebé classificat. Ens hem fet un fart de netejar, fins i tot amb aspiradora, i comencem a introduir dades a l’ordinador. Ah! hem ensenyat el que hem pogut als alumnes i hem mantingut un bloc! Ha estat el primer cop que ho hem fet.

ordinador fi.JPGmartell fi.JPGgarbellant fi.JPG

renta fi.JPGvernís fi.JPGaspirant fi.JPG

ensenyant fi.JPGnetejant fi.JPG2. Aguantant la mira fi.JPG

1.prenent cotes fi.JPGclassificant fi.JPG

La visita més entranyable

dimarts, 27/07/2010 (Els autors)

Hauschild.JPG

Theodor Hauschild, al mig, entre Josep M. Macias (a l'esquerra) i Andreu Muñoz.

·

Avui ens ha visitat per sorpresa Theodor Hauschild. Ho ha fet des de Cambrils i, com fa sempre, sense avisar i preguntant si la seva visita era oportuna. En la història de la recerca arqueològica de Tarragona hi ha noms i cognoms, però també punts d’inflexió, i en Teo (tal com l’anomena la seva muller, que venia acompanyada de dos néts ben rossos) n’és un.

Actualment no podem comprendre l’antiga Tarraco sense conèixer la seva obra i, si algú havia de veure aquestes restes, aquest és en Hauschild. Podem dir que els fonaments de la nostra recerca han visitat els fonaments del temple.
Va ser el primer a notar la clara relació entre la plaça sacra romana i la Catedral medieval, i la seva tasca, a l’Instituto Arqueológico Alemán de Madrid, va expandir Tarraco en la recerca internacional.

Ens ha escoltat i ens ha aconsellat, però si alguna cosa destaca d’aquest investigador és la il·lusió i la curiositat que emana, perquè ens ha demanat encara més coses i ens ha esperonat a emprendre nous objectius.

L’estudi geotècnic: el mètode

dilluns, 26/07/2010 (Els autors)

sondeig-1.jpg

Sondeig en la plataforma d’'opus signinum'.

·

sondeig-2.jpg

Sondeig a la plataforma d’'opus signinum'.

El treball de camp es va dur a terme el dimarts 20 de juliol i va consistir en la realització de dos sondeigs mecànics a rotació amb extracció de testimoni continu mitjançant un equip Tecoinsa TP50D.

El diàmetre de perforació màxim és de 101 mil·límetres.

El primer sondeig es va situar a la zona argilosa més propera a l’entrada de la Catedral i on no hi ha fonamentació, i el segon, a la solera d’opus caementicium que trobem immediatament després del mur romà.

Lluís Comes (CITAM)

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: tecnologia d’abans i d’ara; una feina amb expectació; l’hora de dinar; sondejant les argiles; detall de les mostres de les argiles; detall de les mostres d’opus signinum; detall de les mostres d’opus signinum.

sondeig-3.jpgsondeig-4.jpgsondeig-5.jpg

sondeig-6.jpgsondeig-7.jpgsondeig-8.jpg

sondeig-9.jpg

L’estudi geotècnic: els objectius

diumenge, 25/07/2010 (Els autors)

Geotècnic1.jpg

L'equip del CITAM entra a la Catedral.

·

Geotècnic2.jpg

Detall de la màquina.

Tenint en compte que, fins avui, els treballs arqueològics han documentat només la cresta superior de la base de la fonamentació, l’equip d’arqueòlegs que dirigeixen l’excavació a la nau central de la Catedral de Tarragona ens han demanat la nostra col·laboració amb l’objectiu que aportem informació analítica que permeti valorar la capacitat de suport de la plataforma d’opus caementicium a més d’un sondeig geotècnic que indiqui el gruix d’aquesta solera.
 
Geotècnic3.jpg

La màquina a punt d'entrar a la Catedral.

Els treballs de prospecció geofísica duts a terme fins al moment (llegiu Les prospeccions geofísiques) han posat de manifest la presència de canvis en les propietats físiques dels materials que conformen el subsòl de la Catedral, fet que es correspon amb l’existència de diferents formes geomètriques. El sondeig permetrà corroborar les evidències que posaven de manifest els treballs geofísics de l’any 2007 i demostrar que sota del subsòl existeix una fonamentació prou gran per suportar l’estructura d’un temple que podria arribar a uns 20-25 metres d’alçada aproximadament.

Lluís Comes (Centre d’Investigació Tecnològica i Assaig de Materials, SA, CITAM)

Les conduccions de la Catedral

dissabte, 24/07/2010 (Els autors)

claveguera-1.jpg

Plànol del recinte de culte. En vermell, els trams de canal visualitzats.

·

claveguera-2.jpg

Detall de la conducció.

Les conduccions de la Catedral es coneixien d’antic i hem tingut l’oportunitat de visitar-ne algun dels trams. Hi ha segments en què sembla una conducció medieval o moderna i, en d’altres, d’època romana. El tram més llarg es troba en una de les naus laterals i corre paral·lela a la fonamentació del temple. Un altre segment continua cap al claustre i un tercer va paral·lel a la façana de la Catedral. 
 
Aquest és un element freqüent en les places sacres romanes i, en el nostre cas, és comprensible, ja que mostra la voluntat de canalitzar les aigües de pluja que podria recollir una plaça de dues hectàrees d’extensió. Vegeu seguidament dos detalls més de la conducció. 

claveguera-3.jpgclaveguera-4.jpg

Les fotos d’en Quim (II)

dijous, 22/07/2010 (Els autors)

quim9.jpgquim10.jpgquim11.jpg

quim12.jpgquim13.jpgquim8.jpg

Per saber-ne més

dimecres, 21/07/2010 (Els autors)

A més de la Bibliografia del projecte, inclosa des del principi al bloc, us oferim una sèrie d’enllaços que us poden interessar.

  • A la web del Museu dels Fòrums Imperials de Roma podeu trobar informació sobre el Forum Augustum i el temple de Mars Ultor
  • A la Universitat de Còrdova s’imparteix l’assignatura Manifestaciones arqueológicas del culto imperial en la Hispania Romana, on podeu trobar una àmplia relació bibliogràfica sobre el tema.
  • La primera reunió del projecte Simulacra Romae celebrada a Tarragona va estar acompanyada d’una web amb bibliografia específica sobre el culte imperial a les províncies occidentals.
  • Us oferim, a més, tres articles signats pels autors d’aquest bloc:
  1. Integrated archaeological and geophysical survey for searching the Roman temple of Augustus in Terragona, Spain
  2. Excavaciones en la Catedral de Tarragona y su entorno: avances y retrocesos en la investigación sobre el Culto Imperial
  3. La transformació urbanística de l’acròpolis de Tarraco

Com s’interpreten els murs medievals

dimecres, 21/07/2010 (Els autors)

El sondeig ha identificat dues estructures que es consideren posteriors als nivells de terraplenament medievals que colguen les restes arqueològiques d’època antiga (vegeu Les ceràmiques constructives de la catedral). Aquesta troballa és del tot comprensible tenint en compte que la Catedral es va començar a construir al segle XIII i que no va finalitzar fins al segle XIV (vegeu La Catedral de Tarragona: dades històriques).
mur medieval2.jpg

Els murs amb l’excavació finalitzada

·

De la mateixa manera que ha succeït durant el segle XX amb la Sagrada Família de l’arquitecte de Riudoms Antoni Gaudí, la Catedral de Tarragona es va aixecar des d’un extrem i les naus es trobaven obertes a l’exterior mentre duraven les obres. Per això van ser necessaris murs de delimitació o de tancament del perímetre catedralici tot protegint l’obra inacabada.
 

mur medieval.jpg

Troballa dels murs en l’estratigrafia medieval.

El mur A podria haver tingut aquesta funció de tancament perimetral, mentre que el mur B presenta a la cresta superior un perfil arrodonit que permet imaginar-hi un canal de desguàs de l’aigua de pluja. Aquest mur prové d’un dels pilars de la nau i està lleugerament desviat per tal de no coincidir amb el pilar simètric.
 
Els murs estan fets de pedra i morter de calç i corresponen a murs de fonamentació. Ho sabem perquè el mur B presenta, un cop excavat l’estrat contigu, les cares o paraments exteriors irregulars fruit d’haver tallat una rasa a la terra i haver-la farcit tal qual amb el reble. El resultat és que el mur presenta unes cares irregulars que s’han de considerar el positiu del negatiu de la rasa efectuada. És el que els arqueòlegs anomenem rases de fonamentació a sac. És una forma de fonamentar molt pràctica si la rasa s’excava a la terra, però si la rasa s’excava en un reble de pedres el resultat és una rasa irregular on molta de l’argamassa s’escorre entre les pedres de la paret de la rasa.

mur medieval3.jpg

Cresta del mur B amb el rec de desguàs.

Això és el que va succeir quan aquesta rasa va trobar un reble de pedres d’època tardoantiga; els paletes medievals devien gastar molt de morter, ja que nosaltres, a l’excavar al costat del fonament, hem trobat moltes pedres pertanyents a l’estrat visigot però unides pel morter de calç escorregut per la fonamentació medieval (vegeu la foto).
 
En canvi, el mur A va emprar una tècnica de fonamentació mixta. A la part inferior de la rasa de fonamentació s’hi va col·locar una renglera de grans pedres calcàries de suport. Com que el paleta necessitava a dins la rasa espai per maniobrar van sobrar a banda i banda del fonament uns 4 centímetres que, posteriorment, van ser reomplerts de terra. D’aquesta forma, a la part 1 hi tenim la rasa de fonamentació, el mur de fonamentació i el farciment constructiu de fonamentació que a les imatges ja apareix excavat.

mur medieval4.jpg

Fonamentació del mur B amb el pedregam visigot unit per les escorrenties de morter.

·

mur medieval5.jpg

Fonamentació del mur A.

És perícia dels arqueòlegs diferenciar aquests elements durant l’excavació per tal de poder establir la cronologia relativa entre tots els elements. La part superior de la fonamentació es va reomplir a sac un cop ja s’hi havia afegit el farciment constructiu inferior. D’aquesta forma a l’acabar l’excavació dels estrats per part nostre tornem a trobar la cara positiva del fonament A, que en realitat és el negatiu de la part superior de la rasa de fonamentació.

En aquest cas és una tècnica mixta: una part amb rasa, fonament i farciment que reomple l’espai de maniobra que requereix el paleta; i la segona part que va ser reomplir a sac tota la rasa amb rebliment constructiu. L’alçat del fonament A devia desaparèixer a l’acabar la Catedral, ja que no era necessari.

mur medieval6.jpg

Fonamentació del mur A.

mur medieval7.jpg

Fonamentació del mur A amb l’estratigrafia tardoantiga extreta.

Sobre l’enllosat: apunts finals

dimecres, 21/07/2010 (Els autors)

llosa catedral.JPG

Llosa de la Catedral amb un asterisc incís.

octàgon.jpg

L'octàgon de l’enllosat.

·

Dues coses més. D’una banda, hem reconegut marques de picapedrer a les lloses extretes del sondeig. Es tracta de marques d’identificació dels equips de treball que devien servir per identificar i quantificar la feina feta.
 
També us adjuntem una fotografia de l’octàgon de l’enllosat amb els tipus de pedra identificats. Per si un dia hi passeu per sobre.

El quadrat fa referència a la pedra d’Aigüeres de la Savinosa; el triangle, a la pedra de Santa Tecla de Tarragona; el cercle groc, al llisós de Tarragona, i el cercle blau, al marbre de Luni-Carrara (Itàlia).

Les fotos d’en Quim (I)

dilluns, 19/07/2010 (Els autors)

quim7.JPG

Joaquim Vendrell.

·

L’amic Joaquim Vendrell ens ha estat visitant cada matí per oferir-nos la seva particular mirada dels treballs. 

De mica en mica us anirem mostrant moltes altres de les seves imatges.

quim1.jpgquim2.jpgquim4.jpgquim3.jpgquim5.jpgquim6.jpg

·