Visca l’arqueologia mediàtica!

dilluns, 9/08/2010 (Els autors)

Quan vam iniciar aquesta experiència, ja vam manifestar la nostra voluntat d’acompanyar, passés el que passés, l’excavació amb aquest bloc. També vam anunciar que cada divendres faríem una roda de premsa. Al final n’hem fet tres, i també hem atès nombroses peticions d’entrevistes individuals i hem ensenyat l’excavació a nombrosos amics i grups d’interessats. Tot això sobre la marxa i quan tocava. També hem organitzat dues jornades de portes obertes i hem penjat el comunicat del dossier de premsa final.
 
Ha estat, evidentment, una actitud mediàtica ja que, com asseguren el Termcat o  la RAE, mediàtic és allò relatiu als mitjans de comunicació. No hi ha cap accepció negativa del terme.
 
Nosaltres hem optat per mantenir una actitud mediàtica entenent els recursos i les tecnologies de la comunicació i la informació com els millors mitjans per assolir una arqueologia de proximitat, imprescindible per a la socialització de la nostra tasca i la sensibilització envers el patrimoni i la nostra història. Conèixer és valorar una feina que es desenvolupa en una ciutat on sovint l’arqueologia que no s’explica s’entén com un entrebanc per al progrés.
 
Estem agraïts als 1.700 visitants de les jornades de portes obertes, a les desenes d’amics que ens han vingut a veure, a les persones que han fet possible la xifra actual de 10.100 visites al bloc i als nombroses professionals de la comunicació que s’han fet ressò tant a nivell nacional com internacional del projecte. Amb això tots hi sortim guanyant, les institucions i els professionals que hi intervenen, i també la imatge d’una professió  imprescindible per al nostre enriquiment cultural i per la marca Tarragona.
 
L’arqueologia mediàtica és aquella que aprofita els recursos de la comunicació per als seus objectius, però no treballa ni interpreta per justificar els mitjans que empra. Només cal donar un cop d’ull a aquest bloc per entendre-ho.
 
Entendre l’arqueologia mediàtica de forma pejorativa menysvalora la integritat professional dels arqueòlegs i fa mal a la imatge d’un projecte que ha estat transparent i que ha pretès donar una imatge positiva de la ciutat i de l’arqueologia tarragonina.

L’informe del COAAT

diumenge, 8/08/2010 (Els autors)

Després de les converses mantingudes amb l’equip d’arqueòlegs que dirigeixen l’excavació de la nau central de la Catedral de Tarragona -Andreu Muñoz, Imma Teixell i Josep M. Macias- el 20 de juliol es van dur a terme les proves geotècniques que s’havien acordat, per tal d’ajudar a clarificar, amb les tecnologies actuals, quines característiques físiques i compositives es podien trobar al subsòl de les excavacions fetes fins llavors.
 
Des del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes tècnics i Enginyers de l’Edificació de Tarragona (COAAT) els vam aconsellar de fer uns sondejos geotècnics que ens permetessin donar informació sobre les capes inferiors del terreny o bé de les mateixes restes i alhora aprofitar per fer un penetració estàndard o SPT (de l’anglès standard penetration test) per determinar la resistència del terreny. Per poder efectuar totes aquestes proves, ens vam posar en contacte amb els serveis professionals del CITAM (Centre d’Investigació Tecnològica i Assaig de Materials, SA), fundat l’any 1979 pel COAAT. 
 
Un sondeig geotècnic es caracteritza pel seu reduït diàmetre i per la lleugeresa, versatilitat i fàcil desplaçament de les màquines. Aquestes proves poden arribar a una profunditat d’uns 150 m. Permeten travessar qualsevol tipus de material, així com extreure testimonis i efectuar assaigs a l’interior. Els procediments de perforació depenen de la naturalesa del terreny i del tipus de mostreig i testificació que es vagi a fer. Els més usuals són els sondejos a rotació i els sondejos a percussió.

Els sondejos a rotació poden perforar qualsevol tipus de sòl o roca fins a profunditats molt elevades i amb diferents inclinacions. L’extracció de testimonis és contínua i el percentatge de recuperació del testimoni que fa a la longitud perforada pot ser molt alt, en funció del sistema d’extracció. Alguns tipus de materials són difícils de perforar a rotació, com les graves, i les bitlles o les sorres fines sota el nivell freàtic, a causa de l’arrossegament del mateix fluid de perforació.

L’assaig de penetració o SPT és un tipus de prova de penetració dinàmica, emprada per assajar terrenys on volem fer un reconeixement geotècnic. L’assaig o prova més utilitzat consisteix en la realització de sondejos i es porta a terme al fons de la perforació.

Es tracta de mesurar el nombre de cops necessari perquè s’introdueixi a una determinada profunditat una cullera (cilíndrica i buida) molt robusta (diàmetre exterior de 51 mm i interior de 35 mm), que permet prendre una mostra, naturalment alterada, al seu interior.
 
Un cop realitzades les proves i a la vista dels resultats de l’informe elaborat pel CITAM, podem procedir a determinar algunes observacions:

1. Els assaigs es van fer prenent com a referència la plataforma que els arqueòlegs interpreten com el basament de l’escalinata del temple, a una banda i a l’altra (ho podem expressar com l’exterior i l’interior). I van donar els resultats següents:

  • Unitat (amb referència a la plataforma de l’escalinata)
  • SR-1 (exterior) / SR-2 (interior)
  • Cota inici sondeig, des del paviment de la Catedral (± 0,0 m). SR-1: -0,9 m / SR-2: -1,2 m
    A Morter i roca calcària. SR-1: — / SR-2: -1,2 a -3,5 m
    B Argiles de color marró clar i beixos amb graves arrodonides i anguloses heromètriques (d’ordre mil·limètric i centimètric) de natura predominantment calcària, amb concrecions calcàries i intercalacions de nivells més carbonatats. SR-1: -0,9 a -5,1 m / SR-2:  -3,5 a -4,8 m
    C Argiles marrons una mica humides amb presència de gravetes calcàries de diàmetres predominantment d’ordre mil·limètric. SR-1: -5,1 a -6,5 m / SR-2: -4,8 a -6,00 m
    D Roca calcària de color gris mudstone amb vetes de calcita intercalades de color blanques i vermelles. SR-1: > -6,5 m / SR-2: > -6,00 m

Així, podem comprovar com els sondeigs realitzats a ambdues bandes ens donen dues components molt diferenciades: a l’exterior trobem argiles fins a la cota -6,5 (materials naturals de reblert), mentre que a l’interior trobem un gruix de 2,30 m (molt coincident amb la tomografia de resistivitat) de materials elaborats (morter i roca calcària) que podríem assimilar a una llosa de formigó ciclopi de 2,30 m de gruix, tenint el terreny, a partir d’aquesta cota -3,5 m, les mateixes característiques que l’anterior sondeig, fins a arribar a la cota -6,00 on apareix la roca calcària. El gruix de les argiles està comprès entre 1,20 i 1,40 m. Podríem pensar que aquesta capa d’argiles regularitzaria el lleuger pendent que té cap a l’exterior la roca calcària.
 
2. Respecte a la prova de tensió admissible i assentaments feta en el sondeig 2, sobre l’estrat C d’argiles marrons una mica humides, el resultat obtingut és d’1,20 Kp/cm2. Tenint en compte els coeficients de seguretat aplicables en l’actualitat, les tecnologies constructives d’avui, podríem suposar que aquest terreny permetria suportar, actualment, un edifici de 12 plantes (uns 36 m d’alçada) sobre una llosa de fonamentació, similar a la trobada, si bé podria ser armada i de menys gruix (aproximadament, 1,5 m).

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes tècnics i Enginyers de l’Edificació de Tarragona (COAAT)

Satisfacció per la resposta en les jornades de portes obertes

dilluns, 2/08/2010 (Els autors)

aporta-1.jpg·

Entre divendres a la tarda i dissabte al matí van passar per l’excavació gairebé 1.700 persones (650 divendres i 1.050 dissabte). Hi va haver de tot: gent que hi va pujar expressament, d’altres que van trobar les portes obertes i estrangers que seguien la multitud. Les explicacions es van fer en català, castellà i alguna en anglès. Valorem positivament la resposta de la gent a una activitat que s’ha desenvolupat durant el primer cap de setmana d’agost.

aporta-2.jpgVam explicar tot el que hem trobat i les conclusions preliminars del sondeig, i és que, no cal oblidar-ho, els treballs arqueològics es van iniciar el 28 de juny. A partir d’ara ens espera un llarg període d’estudi i reflexió, en què les dades obtingudes reposaran i maduraran mentre recuperem altres activitats pròpies de la nostra tasca diària.
 
aporta-3.jpgLa visita va constar d’una breu xerrada introductòria amb l’ajuda d’un projector d’imatges seguida de l’explicació davant del sondeig arqueològic. Per acabar vam observar les peces més significatives que estaven exposades en una vitrina i l’estat de l’interior de la Catedral. D’aquesta manera teníem simultàniament tres grups de visita al jaciment. Al sortir de la Catedral vam demanar als visitants que emplenessin una enquesta per a un estudi que estem preparant.
 
Hi ha dos aspectes que van cridar l’atenció dels visitants. Un és l’estat i la durada dels treballs del Pla director de restauració, i l’altre, la destinació final de les restes arqueològiques. Com ja hem explicat en altres ocasions, les restes seran protegides i tapades una altra vegada per tal de reposar-hi el paviment original, en benefici del desenvolupament de les nombroses cerimònies i activitats que es fan a la Catedral i de l’homogeneïtat artística de l’espai.

aporta-4.jpgaporta-5.jpgaporta-6.jpg

aporta-7.jpgaporta-8.jpgaporta-9.jpg

aporta-10.jpgaporta-11.jpgaporta-12.jpg

aporta-13.jpgaporta-14.jpgaporta-15.jpg

Imatges de la roda de premsa

diumenge, 1/08/2010 (Els autors)

Amb la tranquil·litat que dóna el diumenge, us adjuntem una sèrie d’imatges de la roda de premsa de dijous passat en què, per damunt de tot, vam voler transmetre una imatge de proximitat entre la gestió del patrimoni i la seva difusió. A part de la premsa, també ens hi van acompanyar amics que ens fan costat en la nostra tasca.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix. En Hauschild demanant més informació; Les troballes a l’abast de tothom; Un interrogatori agradable; Arqueologia mediàtica o arqueologia de proximitat?; La consellera, molt interessada per les tècniques de saurí del Sr. Arturo. Al darrere, el periodista d’El País pren notes; En Jaume Massó analitza el fragment d’inscripció que tant ha demanat.

roda premsa1.jpgroda pemsa 2.jpgroda premsa 3.jpg

roda premsa 4.jpgroda premsa 5.jpgroda premsa 6.jpg

Intervenció arqueològica a la nau central de la Catedral Metropolitana de Tarragona i primada: resultats preliminars

divendres, 30/07/2010 (Els autors)

resultats1.jpg

Croquis pedagògic preliminar del frontal del temple prenent com a referència la restitució del temple de Colchester (dibuix: Judit Ciurana).

·

Les conclusions preliminars a què hem arribat amb aquesta intervenció es poden sintetitzar en diferents punts:
 
1. Es constata l’existència del temple romà que va presidir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava la seva façana a partir de la meitat de la segona navada de la Catedral medieval i, d’acord amb les proves geofísiques, el final de la seva estructura es troba a l’alçada del transsepte. La seva amplada ocupa tota l’amplada de la nau central i gran part de les laterals. Les representacions numismàtiques i la modulació resultant dels elements de decoració arquitectònica permeten afirmar que el temple tenia vuit columnes a la façana, era octàstil.

2. Cal emmarcar el temple cronològicament en un moment indeterminat del segle I dC. La intervenció no ha permès determinar el període exacte de la construcció.
 
3. Les estructures que s’han pogut localitzar corresponen a la part inferior de la fonamentació de l’edifici.
Es distingeix una gran estructura de suport (a la manera d’una gran base amb una amplada aproximada d’1,80 m) formada per pedres irregulars, morter i diferents capes de reblerts constructius, que recolza en un nucli extens i regular d’opus caementicium i pedres unides amb morter que té una profunditat de 2,30 m amb una resistència capaç de sustentar un edifici actual de més de 30 (valoració amb paràmetres constructius actuals). Aquest nucli descansa en un estrat compacte d’argiles i aquest, a la vegada, sobre la mateixa roca. La gran estructura formada per pedres irregulars, morter i diferents capes de reblerts podria correspondre a la part inferior de la fonamentació de l’escala de la façana del temple i probablement podia actuar també com a estructura perimetral en planta de la fonamentació del temple. Mentre que el basament d’opus caementicium pot ser el suport del basament d’opus quadratum corresponent al podi del temple i situat, en el cas del sondeig, sota de la pronao del temple.

4. No es pot verificar de manera absoluta que el temple trobat sigui el dedicat a l’emperador August, però tota una sèrie d’evidències porten a considerar el fet des d’una alta probabilitat. És així que el temple és octàstil, també es troba envoltat per una plaça porticada que imita el programa arquitectònic del fòrum d’August de Roma presidit pel temple de Mars Ultor (Mart Venjador). En el decurs de l’excavació s’han trobat elements d’escultura arquitectònica en diferents tipus de marbre, com Luni-Carrara (Itàlia) o Giallo antico (Tunísia). Dos d’aquests elements decorats són de marbre del Proconès (Turquia). Sabem que l’emperador Adrià va romandre a Tarraco durant l’hivern dels anys 122-123 després de Crist i que va sufragar la restauració del temple d’August (post haec Hispanias petiit et Tarracone hiemauit, ubi sumpto suo aedem Augusti restituït), però desconeixem l’abast d’aquesta obra. S’han relacionat amb aquest fet dos capitells corintis de marbre del Proconès coneguts d’antic.
 
5. A partir de mitjans del segle V, es documenten transformacions al recinte de culte i s’inicia un procés progressiu de desmantellament de les estructures arquitectòniques paganes. L’aparició d’un mur datat al segle VI que descansa sobre el nucli d’opus caementicium de la fonamentació del temple romà evidencia que aquest ja ha estat desmantellat en l’època visigòtica amb l’objectiu de reaprofitar-ne i comercialitzar-ne els materials constructius. D’aquesta manera es produirà una radical transformació d’aquesta zona en un barri on devien conviure les edificacions eclesials, les civils i les domèstiques. La intervenció, en aquest sector, no ha propiciat cap evidència que pugui ser relacionada amb l’antiga catedral visigòtica que devia existir a la zona. Possiblement perquè la situació d’aquesta edificació se situa en un espai indeterminat de l’extrem nord de la plaça.
 

resultats2.jpg

Vitrina amb les peces recuperades més significatives.

6. Un fragment de ceràmica d’època omeia, datada entorn al segle VIII, i apareguda en els nivells d’abandó del mur visigòtic, assenyala el final d’aquest hàbitat; sense poder extreure’n cap interpretació relativa a l’ocupació àrab de Tarraquna.
 
7. No es documenta cap estructura o realitat arqueològica entre l’última fase visigòtica i la baixa edat mitjana. Aquest fet ens fa pressuposar que aquest tram de navada devia estar integrat en el projecte inicial de la catedral romànica o del seu urbanisme contigu.
 
8. Entre els segles XIII i XIV es documenta una fonamentació que podria servir per recolzar algun element de tanca provisional d’obres i un mur coincident amb la segona línia de pilars de la catedral que sosté, a la vegada, una canalera en opus caementicium que podria actuar com a infraestructura de drenatge per conduir les aigües pluvials coincident amb la tanca provisional de la catedral en el moment en què resta per acabar les últimes navades fins a la portalada a finals del segle XIII i i inicis del segle XIV.
 
9. Finalment s’ha pogut documentar l’originalitat del paviment medieval realitzat seguint la tècnica de l’opus sectile amb pedra de Santa Tecla, Llisós i marbre de Carrara. L’enllosat recolza sobre un llit de morter de calç i unit per pressió lateral entre les diferents peces. El nivell preparatori del paviment va propiciar ceràmica romana, vidriada medieval i una moneda de Jaume I. L’absència d’altres tipus de ceràmica com les importacions valencianes ens fa considerar que el paviment va ser construït abans del segon terç del segle XIV.

Roda de premsa, 29 juliol 2010

Una roda de premsa de campanya

divendres, 30/07/2010 (Els autors)

roda 1.jpg

Vista de la Catedral durant la roda de premsa.

·

Al costat del sondeig i envoltats de les saques de terra vam celebrar la roda de premsa final del jaciment acompanyats dels periodistes que, durant aquestes setmanes, ens han seguit. Es pot dir que el principal èxit d’aquesta intervenció és precisament la col·laboració institucional que hi ha al darrere i que, sense cap mena de dubte, és la millor metodologia per a la consecució dels grans objectius.
 
Hi han participat la principal institució de gestió de la ciutat –l’Ajuntament de Tarragona-, un centre nacional de recerca –l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica- i la propietat del Capítol de la Catedral (Arquebisbat de Tarragona), juntament amb un dels seus recursos museogràfics (el Museu Bíblic Tarraconense). D’altra banda, hem comptat amb la col·laboració del Col·legi d’Aparelladors de Tarragona, i no es pot entendre aquesta intervenció sense el marc pluriinstitucional que va propiciar les prospeccions geofísiques (vegeu Les prospeccions geofísiques).
 
La roda de premsa ha comptat amb la participació de la consellera de Patrimoni Històricoartístic de l’Ajuntament de Tarragona, l’arquebisbe metropolità i primat de Tarragona, el Degà del Capítol de la Catedral, la directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i els tres directors de l’excavació.

roda 2.jpgroda 3.jpgroda 4.jpg

Una petita gran sorpresa

dijous, 29/07/2010 (Els autors)

as1.JPG·

En els nivells superiors d’abandó de l’estança visigoda s’ha recuperat un petit fragment de ceràmica gairebé informe, si exceptuem la inflexió de la carena que s’hi aprecia, però que ha cridat l’atenció dels excavadors, tant pel seu acabat com pel context en què ha aparegut.

as2.JPGL’he examinat personalment (27/07/10) i el fet que presentés a l’interior un vidrat plumbífer verd molt viu i goterons del mateix recobriment sobre la seva superfície exterior, que la seva pasta fos porosa, amb consistència un xic sorrenca i color grogós, ha portat a descartar que es tractés d’una intrusió, com en algun moment s’havia temut, i a identificar-la com una ceràmica oriental vidrada d’època omeia o abbàssida (segles VII-IX).
 
Aquestes produccions, originàries de l’àrea mesopotàmica (Bàssora, Susa…) i que es difondran pels països de la riba oriental de la Mediterrània, arriben a les nostres terres durant el segle VIII, com s’ha pogut testimoniar en nivells dels inicis de l’època islàmica a Barcelona i Tortosa, a banda d’altres ciutats del sud de la península Ibèrica.
 
Un sol fragment de ceràmica és una evidència massa prima per poder-ne treure gaires conclusions susceptibles d’il·luminar el fosc període de la Tarragona musulmana, però la presència mateixa d’aquest tipus de materials a la ciutat i la coherència amb el context arqueològic en què han estat recuperats conviden a ésser optimistes de cara al futur.

Joan E. García Biosca

Jornades de portes obertes

dimecres, 28/07/2010 (Els autors)

portes obertes.jpg

Imatge de la Catedral captada per Quim Vendrell.

· 

Les restes que hem descobert no són espectaculars. No hem trobat mosaics ni pintures ni estàtues, sinó pedra i morter de calç. Però es tracta del testimoni fidel de l’evolució històrica de l’acròpolis de Tarragona, l’espai més emblemàtic de la ciutat. 

No són fàcils d’entendre ni d’ubicar en el seu context urbanístic, però tothom que hi estigui interessat pot visitar les restes i escoltar-ne les explicacions tècniques.  

Horaris d’obertura de l’àrea d’excavació: 

  • Divendres, 30 de juliol, de 17 a 20 hores.
  • Dissabte, 31 de juliol, de 10 a 13 hores.
     
    Us hi esperem.

Tècniques de dibuix per a alçats arquitectònics

dimecres, 28/07/2010 (Els autors)

Ho hem de reconèixer. Finalment no hem pogut prescindir de la cinta mètrica i de la plomada per al dibuix. En aquesta excavació hem combinat tres mètodes, per necessitat o per ganes d’experimentació:

  1. Llapís, cintra mètrica i plomada. No hi ha hagut més remei! Per dibuixar un alçat del mur visigot no hi havia prou espai per a la documentació fotogràfica. Ens hem hagut de sacrificar!
  2. Una altra prova és el traçat de línies amb un nivell òptic i després la fotografia del parament per poder fer la fotogrametria. Amb un programa específic pretenem poder dibuixar amb aquest recurs i sense la necessitat de suport topogràfic.
  3. Amb una nova joguina topogràfica que s’ha adquirit, fruit d’un conveni de col·laboració entre l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la nostra Universitat i l’ICAC, fem proves de topografia i fotografia conjuntament. L’aparell determina àrees poligonals de treball i de forma motoritzada pren les dades tot solet. Només cal establir la resolució de mostreig.

 

Tres imatges del procés de dibuix tradicional:
 
dibuix1.JPGdibuix2.jpgdibuix3.jpg

D’esquerra a dreta: marcant eixos amb làser per fer el tractament fotogramètric; tothom parlant i la màquina treballant; detall de l’aparell.

dibuix4.jpgdibuix5.JPGdibuix6.JPG

L’estudi geotècnic: assaig de penetració estàndard

dimecres, 28/07/2010 (Els autors)

Geotècnic4.jpg

Introducció de l’instrument de percussió o penetròmetre.

·

Com a informació addicional, i per tal d’obtenir un valor orientatiu respecte de la tensió admissible i l’assentament de les argiles sobre les quals es troba la llosa de fonamentació (i en el punt del sondeig, que és el més desfavorable), s’ha practicat un assaig SPT (standard penetration test o assaig de penetració estàndard) amb base a paràmetres actuals (sabent que aquests no són aplicables al món romà).

Geotècnic5.jpg

Mostra de les argiles sota la llosa de 'caementicium' on s’ha fet la prova d’assentament.

Es tracta d’aplicar un dispositiu de percussió que consta d’una massa de 63,5 kg, amb una alçada de caiguda de 75 cm, sobre una part de la mostra que s’ha extret entre 4,10 – 4,70 metres per sota del nivell de l’enllosat de la Catedral. Posteriorment s’han fet uns càlculs en funció d’una sèrie de variables i s’ha determinat la tensió admissible per a una fonamentació del tipus llosa en la capa d’argiles.

El valor de la tensió s’estima en 1,20 kg/cm2 aproximadament, i els assentaments menors als 5,00 cm (valors acceptables per a una fonamentació actual de tipus llosa).

Lluís Comes (CITAM)