L’absis de la Catedral (I)

dijous, 28/07/2011 (Els autors)

Hem portat a terme un sondeig estratigràfic de reduïdes dimensions a l’interior de l’absis de la Catedral. L’espai disponible s’ha establert en funció d’un segment del paviment alterat durant el segle XX, en què no s’havia conservat la pavimentació original de l’absis medieval. Per aquest motiu, el sondeig no ha coincidit amb el traçat d’una rasa excavada antigament per Theodor Hauschild i que és fonamental per entendre l’evolució històrica de l’indret.

Els resultats obtinguts han consistit en la documentació de la rasa constructiva de la banqueta de fonamentació de l’àbsis. La rasa s’ha excavat en un nivell d’argiles naturals, semblants a les documentades als peus de la banqueta del temple l’any 2010, i, per tant, el sondeig no ha aportat gaire cosa. La rasa de fonamentació és una pràctica habitual en l’arquitectura antiga: se’n practicava una de suficientment ampla per disposar-hi la fonamentació amb comoditat i, després de l’alçat del mur, l’espai sobrant s’omplia. En aquest cas, la part inferior de la rasa està farcida amb morter de calç i, la superior, amb una terra fosca.
 
Tot plegat és un exemple tipificat habitual en l’arquitectura pública. Us adjuntem unes làmines de l’obra L’edilicia nell’antichità, de C. F. Giuliani, on podeu trobar alguns exemples. El cas més semblant al nostre és el de la fondazione in opera quadrata.
                                  
Com que enguany tothom està molt nerviós, l’enllosat de l’absis ja s’ha tornat a reposar. 

Us adjuntem seguidament unes imatges del procés. 

Fragments d’una memòria (III)

dimecres, 27/07/2011 (Els autors)

Més fotografies de Manel Granell captades a l’excavació de l’interior de la Catedral de Tarragona.

L’aventura de l’arqueologia

dilluns, 25/07/2011 (Els autors)

Tothom sap que una excavació arqueològica és una petita aventura. No només per allò que representa la incertesa dels resultats que es poden obtenir sota terra, sinó també per tot el que envolta una excavació i el sempre difícil encaix en altres obres paral·leles, o per la costosa sensibilització d’altres agents que intervenen en la gestió i conservació d’un patrimoni històric que, en teoria, és un bé comú.
 
Imagineu-vos, doncs, el que representa una excavació a dins d’una Catedral Metropolitana en la fase final de la seva restauració! Com a arqueòlegs som sempre els responsables, i alhora víctimes, de tots aquests entrebancs augmentats per la crua imatge social i laboral de l’arqueologia, ja sigui en l’àmbit estatal o en el local. És a dir, l’arqueologia és la responsable d’haver triat aquestes dates per dur a terme l’excavació, de tots els entrebancs que han sorgit i dels que sorgiran: ajornaments, problemes de seguretat, modificacions dels actes litúrgics o festius, etc. Fins i tot som responsables de les diferències entre la política comunicativa de l’any passat i l’actual.
 
També som responsables del ritme dels treballs arqueològics que actualment desenvolupem a la nau central de la Catedral. Ja hem complert 10 dies i durant aquest temps (del 4 al 8 i del 18 al 22 de juliol) hem extret l’enllosat de l’àrea excavada per desenvolupar la nostra tasca. Han estat 10 dies intensos que ens han distret massa del compromís del bloc però que han estat suficients per copsar la complexitat històrica de l’indret triat en aquesta nova fase.
 
Intentarem recuperar el temps perdut. Us adjuntem unes imatges que intenten reflectir l’evolució dels treballs i us n’anirem detallant els aspectes més interessants que vagin sorgint. Sempre sobre la base d’unes hipòtesis de treball que s’aniran corroborant o desestimant progressivament. 

Fragments d’una memòria (II)

diumenge, 24/07/2011 (Els autors)

Més fotografies de Manel Granell captades a l’excavació de l’interior de la Catedral de Tarragona.

Sobre les tombes episcopals

dimecres, 20/07/2011 (Els autors)

De la mateixa manera que l’any passat, enguany ens ha tocat passar la penitència d’extraure les lloses de l’actual enllosat de la Catedral. Hem emprat la mateixa metodologia de documentació i treball que l’any passat. Us adjuntem els enllaços als textos de fa un any per veure la metodologia emprada: Comencem a treure les lloses i Fotografiem l’enllosat.

Però aquest cop hem estat més afortunats. L’enllosat afectat enguany per l’excavació no respon a la pavimentació original de la Catedral, sinó que és el fruit de remocions recents que, un cop finalitzades, van implicar la reposició, una mica desordenada, de les lloses extretes aleshores. Hem vist que en aquesta àrea ja no es conserva la sanefa central, que l’ordre de les pedres és diferent del de l’entrada i que la junta de separació entre les lloses és molt més ampla. Això es deu al fet que les pedres reposades als anys 60 del segle passat estaven molt descantonades per motius que ens són desconeguts. Per tots aquests motius l’extracció actual ha estat més fàcil i ràpida que l’anterior.
 
Tot això era previsible tenint en compte que ja sabíem de l’existència d’antigues sepultures episcopals que havien estat traslladades. Així doncs, la intervenció arqueològica a la nau central ha comportat la localització d’un parell de sepultures episcopals que tallen i descansen sobre el nucli d’opus caementicium de la fonamentació del temple romà.
 
El sector de la nostra intervenció està ubicat entre el cadiram del cor, que és una obra del segle XV realitzada pel mestre Pere Gomar en temps de l’arquebisbe Pere d’Urrea. L’obra, en el seu moment, va costar 65.000 sous. En aquest àmbit i aprofitant la nau central, tota una sèrie d’arquebisbes hi van ser enterrats. Els prelats estaven disposats en direcció a l’altar major seguint l’ordre següent:  Joaquim de Santiyán (†1783), Pere d’Urrea (†1489), Armanyà (†1803), Bartomeu Sebastián Aroyta (†1568), Roderic Tello (†1308), Josep Sanchiz (†1694), Joan Emmanuel d’Espinosa (†1679), Joan de Hoces (†1626) i Joan de Moncada (†1622). 

Tombes 3.jpg

Detall del presbiteri durant els treballs dels anys 60.

L’any 1963, per voluntat del cardenal Benjamín Arriba y Castro i amb motiu del  XIXè centenari de la vinguda a Espanya de l’apòstol Sant Pau es va reformar l’espai del cor per adaptar la Catedral a les noves necessitats litúrgiques i donar més amplitud a la nau central. Arran d’aquestes reformes, les sepultures dels prelats van ser traslladades a l’àmbit del presbiteri actual, que va ser ampliat per aquesta raó. També part del cadiram va ser traslladat al presbiteri.
 
El paviment del sector del cor estava recrescut 50 cm i amb les reformes del 1963 va ser rebaixat per adaptar-lo al nivell de circulació de la resta de les naus. En aquest sentit, el paviment actual que ocupa el sector de l’excavació és fruit de la reforma del segle XX imitant les formes geomètriques del paviment medieval datat entre els anys 1319 i 1327 i de l’exterior de la façana de la Catedral.
 
L’excavació ha exhumat l’estructura escapçada de la sepultura de l’arquebisbe Josep Sanchiz i al seu costat s’hi ha excavat parcialment la sepultura de l’arquebisbe Joan Emmanuel d’Espinosa. A l’interior encara hi apareixen petites restes de vestuari litúrgic, fragments de taüt que devia quedar del moment del trasllat de les restes a l’actual presbiteri.
 
Per saber-ne més:
Ricomà Vendrell, F. Xavier 1964-65 Crónica del traslado del coro de la Santa Iglesia Catedral Metropolitana y Primada de Tarragona, a Boletín Arqueológico, Tarragona.

tombes.JPGTombes 2.jpg Tombes 4.JPG

Fragments d’una memòria (I)

dimecres, 13/07/2011 (Els autors)

En Manel Granell ens acompanyarà durant el periple d’enguany. Nosaltres estàvem acostumats a veure’l captant imatges als festivals de divulgació històrica d’època romana, sobretot en el Tarraco Viva. Però ara fa un “pas enrere”: de l’arqueologia experimental passa a l’arqueologia de camp. I, amb una mirada serena i atenta, ens obsequiarà amb la seva visió de les tasques arqueològiques a l’interior de la Catedral de Tarragona per anar teixint els “fragments d’una memòria”. Un nou company a l’equip, i us assegurem que no se li escapa res!

Granell1.jpg Granell2.jpg Granell3.jpg

Granell4.jpg Granell5.jpg Granell6.jpg

 Granell7.jpg  Granell8.jpg Granell9.jpg

Els objectius i espais d’actuació d’enguany

dilluns, 11/07/2011 (Els autors)

Els treballs arqueològics a l’interior de la Catedral de Tarragona s’efectuaran en dos espais diferenciats que us detallem a continuació.

1. L’actuació principal serà un ampli sondeig d’uns 2,6 per 18 m de longitud i s’ubicarà a la nau central de la Catedral fins a tocar el presbiteri. Aquest espai es troba a l’eix axial de la catedral medieval i del temple romà de culte imperial. L’interès d’aquest punt rau a conèixer les restes de la fonamentació del temple a la seva part posterior, just on s’ubicava la seva cel·la, l’aula sagrada on se situava l’estàtua de la divinitat.

També s’intentarà comprovar l’existència d’evidències d’època tardoromana i visigòtica que donin llum al procés de transformació d’aquest espai a partir del segle V dC. En aquests moments no queda clar si la possible catedral visigòtica hauria pogut reutilitzar la fonamentació del temple romà per a la seva erecció.

De la mateixa manera, es documentaran els nivells constructius medievals i les estructures dels sepulcres privilegiats que, ubicats des d’antic en aquest espai de la nau central, a dins del cor, van ser traslladats a l’actual presbiteri en època contemporània. 

2. El segon sondeig se situarà a l’àrea de l’absis en el lloc exacte on el paviment d’opus sectile medieval està afectat i pavimentat per un enllosat de pedra posterior. La superfície d’excavació prevista és d’uns 3 m x 5 m. La intervenció permetrà comprendre l’estructura de la fonamentació de l’absis medieval i conèixer la naturalesa estratigràfica d’aquest sector fins al nivell de roca.  
  
oBJECTIUS.2.jpg oBJECTIUS 3.jpg Objectius 1..jpg

Fotografies. 1) Vista de l’absis romànic de la Catedral. 2) Detall de la intervenció a la nau central. 3) Situació aproximada dels sondejos estratigràfics.

‘Praesidium, Templum et Ecclessia’

divendres, 8/07/2011 (Els autors)

Un altre front d’actuació ha estat l’elaboració d’una petita exposició sobre les intervencions arqueològiques desenvolupades a la Catedral. El projecte es va incloure en el marc de les XIV Jornades de Reconstrucció Històrica Tarraco Viva i va ser promogut per l’Associació Cultural Sant Fructuós, el Capítol de la Catedral, la Conselleria de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Museu Bíblic Tarraconense (Arquebisbat de Tarragona), amb la col·laboració del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i el Museu Diocesà de Tarragona.   

praesidium.1.jpg praesidium.2.jpg praesidium.3.jpg L’objectiu inicial era preparar una exposició temporal ubicada al Museu Bíblic Tarraconense que estigués oberta durant les jornades de Tarraco Viva. No obstant, la bona acollida del projecte i noves peticions de visita procedents del col·lectiu docent d’educació primària i secundària han fet que s’aposti per l’obertura indefinida de l’exposició. A més, el muntatge servirà de suport pedagògic per a les visites que es puguin desenvolupar a la nova excavació arqueològica. La visita al muntatge actual s’ha de concertar amb el Museu Bíblic i ja no inclou les peces cedides expressament per al període de Tarraco Viva. 

praesidium.4.jpg praesidium.5.jpg praesidium.6.jpg 

L’objectiu de l’exposició era i és apropar la societat al procés d’evolució històrica de l’espai urbà de la Catedral tot mostrant els resultats i els materials més significatius de les darreres intervencions arqueològiques a la Catedral de Tarragona, fent especial incidència en la difusió del llegat clàssic romà que permet donar a conèixer, tot i que encara en fase d’estudi, les restes arqueològiques trobades durant les intervencions arqueològiques dutes a terme a la Catedral des de l’any 2000.  

praesidium.7.jpg praesidium.8.jpg 

Aquesta part de l’acròpoli de Tarragona va ser ocupada al segle III aC pels romans, on van instal·lar un campament militar per dirigir les operacions contra els cartaginesos en el marc de la II Guerra Púnica. A partir del segle I dC, la zona, un cop desmilitaritzada, va ser transformada en àrea sagrada per acollir-hi el temple de culte imperial. L’ús d’aquest recinte sagrat va perdurar fins al segle V, moment en què se n’inicia el desmantellament donada la implantació definitiva del cristianisme. Ja en època visigòtica, en aquest espai es va bastir l’episcopi fins a la incursió araboberber, que va provocar un període d’abandonament que va durar quatre segles. A principi del segle XII, la restauració cristiana de la ciutat va permetre construir a l’indret la seu catedralícia primada i metropolitana que ha arribat fins a nosaltres.

Les novetats de l’any

dimecres, 6/07/2011 (Els autors)

Al llarg d’aquest temps d’interrupció dels treballs les novetats han estat poques. Hem optat per endreçar la informació i esperar que s’iniciés la present actuació per poder desenvolupar a posteriori un estudi conjunt de tots els resultats obtinguts a l’interior de la Catedral.

No obstant això, han aparegut les actes de l’XI Coloquio Internacional de Arte Romano Provincial celebrat al Museo Nacional de Arte Romano de Mérida (2009). En aquest treball vam presentar els fragments escultòrics i els elements decoratius arquitectònics més significatius. El novembre de l’any passat vam participar en el VI Fòrum Auriga a Badalona, en què vam mostrar els resultats de la política de difusió duta a terme durant l’excavació arqueològica. També ha estat significativa la realització d’una conferència en el marc de la Tribuna d’Arqueologia 2010-2011 que es va retransmetre en directe via streaming i que encara es pot visualitzar a la xarxa.
 
En línies generals la comunitat científica es mostra d’acord amb la presència d’un temple al subsòl de la Catedral actual, si bé no sempre hi ha una acceptació unànime que aquest sigui realment el temple dedicat a l’emperador August. Ens falten dades cronològiques per aglutinar els diversos indicis que apunten a aquesta interpretació. A Tarragona alguna veu també s’hi ha mostrat en desacord i és que, com tots sabem, Tarragona no seria Tarragona si tothom anés a la una.

Una de les darreres propostes és l’article Il tempio di Augusto a Tarraco. Gigantismo e marmo lunense nei luoghi di culto imperiale in Hispania e Gallia, publicat en el núm. 61 de la revista Archeologia Classica (Roma 2010). Els seus autors, Patricio Pensabene (La Sapienza-Roma) i Ricardo Mar (URV-Tarragona), són estudiosos d’antuvi de la decoració arquitectònica del recinte de culte del Concilium Prouinciae i defensors de la presència del temple d’August sota la Catedral de Tarragona. Ambdós són coneixedors dels resultats de les prospeccions geofísiques desenvolupades a l’interior de la Catedral l’any 2007. Ara bé, la reconstrucció del temple d’August que ens proposen amb base als estudis i càlculs de restitució dels mòduls arquitectònics, establerts a partir de fragments arquitectònics recuperats descontextualitzadament, difereix dels darrers resultats obtinguts en el present projecte.
A la imatge que us adjuntem podeu confrontar les dues propostes fins ara existents (a partir de la geofísica i l’excavació del 2010, i a partir de la restitució dels elements de decoració arquitectònica). La seva profunda divergència ens demostra la conveniència d’anar a poc a poc i la necessitat de combinar les diferents disciplines per tal d’assolir el difícil objectiu comú que és la reconstrucció d’un passat llunyà i a la vegada alterat per l’acció de l’home.
Les novetats de l-any.jpg
Hipòtesis actuals sobre
l’extensió del temple d’August.

Tornem-hi, que això no ha estat res

dilluns, 4/07/2011 (Els autors)

Ha passat un any i, de ben segur, que som més vells. Una altra cosa és si som més savis. Aquest estiu efectuem la segona i, previsiblement, darrera excavació arqueològica a l’interior de la Catedral de Tarragona en uns quants segles. No és la finalització del projecte, sinó una fase més que, en aquest cas, torna a aprofitar els treballs de rehabilitació de l’interior del temple (4a fase del Pla director de la Catedral de Tarragona). El conjunt catedralici és un extens complex religiós, cultural i patrimonial que encara amaga tresors i incògnites que, els uns o les altres, s’aniran esclarint amb el pas dels anys, o dels segles. 
Signatura del conveni.

Signatura del conveni.

·
El que ara farem és l’aplicació de l’addenda III del conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Tarragona, el Capítol de la Catedral de Tarragona / Arquebisbat de Tarragona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per a la coordinació de les actuacions arqueològiques derivades del Pla director de la Catedral de Tarragona (Fase IV). El 19 de maig passat es va procedir a signar el document entre la Sra. Rosa Maria Rossell Rigau, aleshores tinenta d’alcalde i consellera coordinadora de l’Àrea de Cultura, Patrimoni i Ensenyament de l’Ajuntament de Tarragona, la Dra. Isabel Rodà de Llanza, directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, i Mons. Miquel Barbarà i Anglès, degà – president del Capítol de la Catedral de Tarragona.
 
Les tres institucions han tornat a sumar esforços per tal de portar a terme una segona intervenció arqueològica a l’interior de la Catedral de Tarragona. Nosaltres tres tornem a ser els directors de la intervenció arqueològica i comptarem amb el suport d’un extens grup d’estudiants del grau d’Història de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i del Màster Interuniversitari d’Arqueologia (impartit per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Tarragona i l’ICAC). El projecte disposarà de la col·laboració del Museu d’Història de Tarragona, del Museu Bíblic Tarraconense i dels serveis de les unitats de Documentació Gràfica i d’Estudis Arqueomètrics de l’ICAC.
 
Per altra banda, el nostre projecte ha servit d’inspiració per al projecte docent de secundària titulat Buscando el Templo de Augusto. Estudio arqueológico de ritos y cultos religiosos en Tárraco, que ha estat seleccionat dins dels Campus Científicos de Verano 2011 que impulsa la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología i el Ministeri d’Educació amb el suport de l’Obra Social La Caixa i que, en el nostre cas, forma part de l’oferta formativa del CEICS (Campus Excel·lència Internacional Catalunya Sud).
 
Ara estem executant les actuacions prèvies al desenvolupament dels treballs d’excavació arqueològica amb els equips de treball que, en el marc de les obres de restauració, intervenen a l’interior de la Catedral. Tot i que properament es convocarà una roda de premsa de presentació del projecte, el nostre objectiu és dur a terme una política de comunicació i socialització semblant a l’efectuada l’any passat. Aquest bloc serà, en la mesura del possible, el mitjà quotidià de difusió de la nostra activitat així com de les nostres hipòtesis de treball. Mentrestant us adjuntem un enllaç d’un reportatge que ens van fer fa unes tres setmanes i que apareix (en català) en un mitjà de comunicació.

Ara sí que ja podem dir alea iacta est, la suerta está echada o endavant les atxes. Al vostre gust.