Els fonaments científics

dilluns, 21/06/2010 (Els autors)

text 3-1.jpg

Fragment de clipeus amb la representació de Júpiter-Anmó. Model inspirat en el 'Forum Augustum' de Roma.

·

L’actual recerca del temple d’August ha de ser el punt culminant de segles d’estudi i de coneixement acumulatiu. No hauríem arribat fins al punt actual sense una trajectòria científica que, progressivament, ha anat configurant un camí d’investigació que ens ha conduït fins al moment actual.

text 3-2.jpg

Restitució del fris del temple d'August (Roig Rodon, s. XIX).

Theodor Hauschild va ser el primer a destacar, com a bon alemany, la coincidència precisa entre l’eix de simetria de la Catedral i el de la gran plaça sacra pagana. Amb anterioritat havien treballat a la Catedral Mn. Serra-Vilaró i J. Sánchez Real, però no va ser fins als estudis de l’Institut Arqueològic Alemany que es va precipitar la recerca i identificació de l’arquitectura imperial romana.

En tot aquest procés no volem deixar d’esmentar els estudis de Geza Alföldy, Xavier Aquilué, Xavier Dupré, Duncan Fishwick, Ricardo Mar o Patrizio Pensabene. Finalment, el projecte de recerca de J. Ruiz de Arbulo al fòrum de la ciutat va desestimar la ubicació del temple d’August a la part baixa i, a partir d’aquell moment, totes les mirades es van dirigir a la Catedral.

Les prospeccions geofísiques

dilluns, 21/06/2010 (Els autors)

text 4-1.jpg

Resultats de les prospeccions geofísiques.

·

L’any 2007 l’Arquebisbat de Tarragona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica van desenvolupar una intensa campanya de prospeccions geofísiques a l’interior de la Catedral. Durant una setmana un equip dirigit per Albert Casas, Josep M. Macias i Andreu Muñoz va aplicar la tomografia de resistitivitat elèctrica (ERT), la cartografia de conductivitat (EM) i el radar de subsòl (GPR). Va ser un equip internacional integrat per la Universitat de Barcelona, la Universitat de Palerm i l’empresa Sot – Prospeccions Geofísiques.

text 4-2 copia.jpg

Resultats de les prospeccions geofísiques.

Es va localitzar una profunda alteració geofísica d’uns 27 m d’amplada, uns 35 m de longitud i un gruix oscil·lant entre els 2 i 3 m. Això s’ha interpretat com les restes de la fonamentació del podi d’un temple, d’on possiblement es van espoliar els murs perimetrals de carreus de pedra i també l’escalinata frontal.

També s’ha pogut apreciar com l’obra medieval es va adaptar a aquesta evidència. El creuer coincideix amb la façana posterior i els murs laterals de la Catedral van fonamentar fora del basament i directament a la roca.

Què farem?

dilluns, 21/06/2010 (Els autors)

Text 5.jpg

Posició aproximada de l'indret on farem el sondeig.

·

Hem programat la realització d’un sondeig estratigràfic que ocuparà uns 25 metres quadrats. El sondeig es posicionarà a l’eix axial de la Catedral, just sobre el límit meridional de la gran alteració geofísica que van detectar els treballs desenvolupats l’any 2007. Per fer aquesta excavació fotogrametriarem el paviment actual de la Catedral tenint en compte que, un cop finalitzada l’excavació, omplirem el sondeig i el tornarem a enllosar amb les pedres prèviament extretes.

No és el nostre objectiu fer el sondeig sobre el possible basament. A priori, l’excavació intentarà documentar l’estratigrafia contigua a aquest basament. És a dir, el plantejament inicial és prioritzar la documentació estratigràfica per sobre de la localització dels presumptes basaments de la columnata frontal del temple.

Com tota excavació arqueològica, l’extracció de l’estratigrafia donarà peu a una successiva dialèctica de possibilitats, teories, equívocs i, en definitiva, un exercici de reflexió metòdic que anirà molt més enllà del treball de camp.

La feina fosca

dilluns, 21/06/2010 (Els autors)

És important destapar la fonamentació del temple. Això seria la part més espectacular de la recerca arqueològica, però allò que serà més important per a nosaltres és el que es denomina documentació estratigràfica i estudi de materials. És allò que no es veu després d’una excavació i és la part més dificultosa, però profitosa, d’una intervenció arqueològica. Ens referim a l’estratigrafia. L’excavació i l’anàlisi metòdica dels estrats de terra i els objectes recuperats que s’hi troben són la base científica sobre la qual es desenvolupa posteriorment el discurs historicista.

 D’aquesta manera podem establir cronologies, absolutes o relatives, complementar els estudis existents d’economia de mercat –a partir de les ceràmiques o monedes-, estudis de reconstrucció paleoambiental –amb els sediments vegetals-, estudis socials –amb les dades epigràfiques-, estudis d’iconografia i religiositat i, així, molts altres aspectes que, pacientment, l’arqueòleg recupera i estudia amb l’ajuda de les noves tecnologies.

Només d’aquesta manera podrem datar les evidències arquitectòniques que puguin sorgir i, com que s’ha conservat tan poca cosa del nostre passat, és obligatori no rebutjar res.