És important destapar la fonamentació del temple. Això seria la part més espectacular de la recerca arqueològica, però allò que serà més important per a nosaltres és el que es denomina documentació estratigràfica i estudi de materials. És allò que no es veu després d’una excavació i és la part més dificultosa, però profitosa, d’una intervenció arqueològica. Ens referim a l’estratigrafia. L’excavació i l’anàlisi metòdica dels estrats de terra i els objectes recuperats que s’hi troben són la base científica sobre la qual es desenvolupa posteriorment el discurs historicista.

 D’aquesta manera podem establir cronologies, absolutes o relatives, complementar els estudis existents d’economia de mercat –a partir de les ceràmiques o monedes-, estudis de reconstrucció paleoambiental –amb els sediments vegetals-, estudis socials –amb les dades epigràfiques-, estudis d’iconografia i religiositat i, així, molts altres aspectes que, pacientment, l’arqueòleg recupera i estudia amb l’ajuda de les noves tecnologies.

Només d’aquesta manera podrem datar les evidències arquitectòniques que puguin sorgir i, com que s’ha conservat tan poca cosa del nostre passat, és obligatori no rebutjar res.