Posteriorment, l’exposició va romandre oberta durant uns mesos per atendre nombroses visites concertades, assolint un total de 2750 visitants. El muntatge va rebre el premi MUSA com a exposició temporal per part de la revista Auriga. També hem gaudit d’un ajut per al finançament d’actuacions en l’àmbit de la divulgació científica (ACDC-2011). Tot plegat, uns incentius més per continuar amb la recerca i difusió d’un projecte que es mantindrà viu durant el 2012 i que, mitjançant aquest blog, us tindrà informats de tot allò que duguem a terme.

Crist en Majestat

Catalunya
Últim quart del segle XIV
Argent parcialment sobredaurat, gravat a la talla dolça i amb aplicació d’esmalt translúcid amb restes de color melat i verd maragda.
4,2 cm ø
Procedent de les excavacions efectuades a la Catedral de Tarragona el juliol del 2011.
 
Es tracta de la representació de la Majestat de Crist o Maiestas Domini amb la figura de Crist entronitzat, beneint amb la mà dreta i portant el globus terraqui amb l’esquerra, i assegut en el tron com a indiscutible suprema autoritat o Rex Gloriae.  La placa d’esmalt mostra un Ser omnipotent, amb la mirada greu, mirant vers l’infinit en un món només intel·ligible pels éssers superiors, com ho testimonien els estels que l’envolten, mentre que a la part inferior hi ha un testimoni en forma d’edifici que fa esment al món dels éssers humans.

En aquest context sobri, amb la imatge de Crist amb pervivències encara romàniques però, alhora, manifestant noves inquietuds de l’anomenat gòtic internacional, com la manera de pentinar els cabells, el seguiment ondulat dels plecs de la roba i una actitud més receptiva per l’ésser humà, fan que es pugui situar la seva cronologia en el darrer quart del segle XIV. La tècnica de la talla dolça emprada en aquesta placa i els colors dels esmalts, dels quals es conserven el melat més o menys degradat i el verd maragda, confirmarien la seva pertinença a l’obrador català. 

Abans del 1936 el Tresor de la Catedral de Tortosa tenia un calze amb la seva patena, un conjunt que ha estat relacionat tradicionalment amb Benet XIII, conegut com a Papa Luna. Al centre de la patena s’hi acollia una placa circular d’esmalt amb la figura de Crist en majestat. Aquesta imatge mostrava una gran qualitat artística i és un referent per a l’anàlisi de la placa trobada a la Catedral de Tarragona que, possiblement, és deutora de la imatge principal. Llurs similituds són evidents, ambdues majestats mostren un mateix llenguatge estilístic amb un tractament molt similar dels nimbes, les ondulacions dels cabells, una mateixa manera d’entendre el dibuix dels ulls i les celles, i, en general, el tractament de la mateixa figura de la Majestat. En aquest context, s’ha de significar la importància d’aquesta troballa perquè són relativament poques les peces que han perviscut amb els colors originals dels esmalts.

Creiem que inicialment aquest placa hauria pogut formar part d’un calze o bé d’una patena i que, en una data posterior, hauria estat reutilitzada com a medalló pel seu valor simbòlic i la seva qualitat artística. Sembla factible que aquesta peça hauria format part de l’aixovar d’un bisbe, ja que s’ha localitzat en l’àmbit que antigament estava dedicat al soterrament de les dignitats episcopals de la Catedral de Tarragona. Es podria tractar del bisbe Pere Clasquerí (1358-1390) o Ènnec de Valterra (electe el 1380) (1388-1407).

Els resultats obtinguts han consistit en la documentació de la rasa constructiva de la banqueta de fonamentació de l’àbsis. La rasa s’ha excavat en un nivell d’argiles naturals, semblants a les documentades als peus de la banqueta del temple l’any 2010, i, per tant, el sondeig no ha aportat gaire cosa. La rasa de fonamentació és una pràctica habitual en l’arquitectura antiga: se’n practicava una de suficientment ampla per disposar-hi la fonamentació amb comoditat i, després de l’alçat del mur, l’espai sobrant s’omplia. En aquest cas, la part inferior de la rasa està farcida amb morter de calç i, la superior, amb una terra fosca.
 
Tot plegat és un exemple tipificat habitual en l’arquitectura pública. Us adjuntem unes làmines de l’obra L’edilicia nell’antichità, de C. F. Giuliani, on podeu trobar alguns exemples. El cas més semblant al nostre és el de la fondazione in opera quadrata.
                                  
Com que enguany tothom està molt nerviós, l’enllosat de l’absis ja s’ha tornat a reposar. 

Us adjuntem seguidament unes imatges del procés.