Entrades amb l'etiqueta ‘topografia’

Tècniques de dibuix per a alçats arquitectònics

dimecres, 28/07/2010

Ho hem de reconèixer. Finalment no hem pogut prescindir de la cinta mètrica i de la plomada per al dibuix. En aquesta excavació hem combinat tres mètodes, per necessitat o per ganes d’experimentació:

  1. Llapís, cintra mètrica i plomada. No hi ha hagut més remei! Per dibuixar un alçat del mur visigot no hi havia prou espai per a la documentació fotogràfica. Ens hem hagut de sacrificar!
  2. Una altra prova és el traçat de línies amb un nivell òptic i després la fotografia del parament per poder fer la fotogrametria. Amb un programa específic pretenem poder dibuixar amb aquest recurs i sense la necessitat de suport topogràfic.
  3. Amb una nova joguina topogràfica que s’ha adquirit, fruit d’un conveni de col·laboració entre l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la nostra Universitat i l’ICAC, fem proves de topografia i fotografia conjuntament. L’aparell determina àrees poligonals de treball i de forma motoritzada pren les dades tot solet. Només cal establir la resolució de mostreig.

 

Tres imatges del procés de dibuix tradicional:
 
dibuix1.JPGdibuix2.jpgdibuix3.jpg

D’esquerra a dreta: marcant eixos amb làser per fer el tractament fotogramètric; tothom parlant i la màquina treballant; detall de l’aparell.

dibuix4.jpgdibuix5.JPGdibuix6.JPG

El repte del dibuix

dijous, 8/07/2010
repte dibuix 1.jpg

Fotogrametria i secció estratigràfica dels farciments constructius de l’enllosat de la Catedral.

Els amics de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC s’han marcat un repte ostentós dels seus. Esperem que se’n surtin, tot i que, si no és així, també serà positiu perquè es pot avançar caminant o bé descartant camins equivocats.

S’han proposat, amb el seu programari, les estacions topogràfiques i les càmeres fotogràfiques (de tot menys llapis, plomada i goma), recompondre l’estratigrafia arqueològica a partir de la fotogrametria.

repte dibuix 2.jpg

Secció estratigràfica clàssica en paper mil·limetrat.

Així doncs, anem documentant fotogràficament l’excavació, com sempre es fa, i automàticament ells generen seccions estratigràfiques amb els recursos tècnics de què disposen.

Nosaltres, més tradicionals, continuarem prenent cotes i fent les seccions en el paper mil·limetrat. Al final ho compararem i de ben segur que alguna solució n’obtindrem.

Fotogrametria de l’enllosat: la metodologia

dimecres, 7/07/2010
Paviment numerat-b.jpg

Fotogrametria de l'enllosat amb la indicació de les peces extretes.

·

Aquesta imatge del paviment és una ortofotografia, és a dir, una fotografia en què s’han corregit totes les distorsions geomètriques, cosa que possibilita fer-hi mesures i dibuixar-hi a sobre. Per aconseguir-la, s’han fet diferents parells estereoscòpics, és a dir, dues fotografies del mateix fragment del paviment captades des d’angles diferents. En el nostre cas, n’hem disparat sis, ja que era la quantitat que permetia cobrir tota l’àrea que ens interessa i obtenir una molt bona resolució d’imatge.

A cada parell s’hi situen uns punts de control que es posicionen topogràficament, i així es poden relacionar entre si i assegurar una precisió que s’ha de comptar en mil·límetres. Aquest punts de control són dianes fluorescents que brillen davant el flaix i, per tant, són fàcilment reconeixibles de forma automàtica pel programa informàtic que fem servir.
 
Nosaltres utilitzem l’Image Master, de la casa Topcon. És un programa àgil i compatible amb els darrers avanços tecnològics sorgits en el camp de la topografia. Amb aquest programa obtenim clons virtuals d’allò que hem fotografiat, és a dir, imatges tridimensionals que mostren la textura i la geometria reals.
 
Un cop generat aquest model podem fer qualsevol cosa, des d’imatges zenitals corregides (que és el cas que mostrem ara) fins a seccions, vistes en perspectives, etc. La resta d’elements i estrats que vagin apareixent es documentaran de la mateixa manera, i això farà que al final de l’excavació puguem tenir una reconstrucció virtual de tot allò que haguem excavat.

Josep M. Puche i Iñaki Matías (ICAC)