Entrades amb l'etiqueta ‘tiberi’

Què busquem? (I)

dilluns, 21/06/2010
Busquem I-1.jpg

Representació monetària del Temple d'August i de l'estàtua de culte.

·

L’emperador August va atorgar a Tarraco la capitalitat de la prouincia Hispania Citerior i, a més, hi va viure durant dos anys. Tarraco i, fins i tot, Tarragona deu molt a aquest emperador, que va ser vital en l’eclosió econòmica i política de la ciutat. Durant aquest període es va construir el Teatre, la basílica del fòrum, la xarxa viària de la ciutat i es va projectar el nou port. Sense August no es pot entendre el pes històric de Tarragona.

Busquem I-2.jpg

Fragment de dit gros del peu dret. Fet de marbre, pertany a una estàtua divinitzada i entronitzada que pot mesurar uns 3 m d'alçada. Podria ser de la mateixa estàtua de culte del 'divus Augustus' que representen les monedes, o bé d'un dels seus successors també divinitzats.

D’això ja en van ser conscients els tarraconenses d’aleshores, que van erigir un altar en vida del mateix August per tal de rendir-li culte. Tàrraco també va ser la primera ciutat occidental a sol·licitar la construcció d’un temple de culte a August. Això va ser l’any 15 després de Crist, quan una ambaixada de tarraconenses va sol·licitar permís a l’emperador successor –Tiberi- per construir un temple que, segons l’historiador Tàcit, va ser in omnes provincias exemplum.

El temple el tenim representat en monedes romanes emeses durant el regnat de Tiberi. Era un temple octàstil que a dins podria haver guardat una estàtua monumental de l’emperador August i que, possiblement, imitava el temple de Mars Ultor que es trobava al Forum Augustum de Roma.

Què busquem? (II)

dilluns, 21/06/2010

Som en un espai que ens explica la transició del culte imperial pagà a la cristianització de la societat i de la mateixa topografia urbana.

A principis del segle V, la zona es va transformar radicalment, i observem com l’àrea sacra ja no funcionava, ja que hem detectat diversos abocadors de deixalles urbanes al bell mig de la plaça. Recordem que el culte pagà no es feia al temple, sinó a la plaça que l’envoltava. Possiblement hi havia habitatges privats en aquest entorn i el principal dubte que tenim és la destinació final del vell temple d’August, després que l’emperador Teodosi va decretar l’oficialitat del cristianisme i va autoritzar el desmuntatge dels temples pagans.

Creiem que a principis del segle VI l’antic espai de culte imperial es va convertir en la nova seu episcopal visigoda, que fins llavors era en un indret que encara no hem localitzat.

El dubte existent radica a esbrinar si el temple d’August va ser desmuntat o tal vegada reformat per esdevenir la Catedral del s. VI. Actualment sabem que al voltant s’hi van construir dependències importants, com les conservades al Col·legi d’Arquitectes, la cisterna trobada a les Cases dels Canonges o els enterraments visigòtics del claustre.