Entrades amb l'etiqueta ‘temple’

Praesidium, Templum et Ecclesia

dimecres, 4/01/2012

Encetem aquesta nova categoria de continguts, i també un any difícil en què cal donar més difusió a la nostra activitat, amb la incorporació de dos pdfs per il·lustrar l’exposició Praesidium, Templum et Ecclesia que es va efectuar en el Museu Bíblic Tarraconense coincidint amb l’edició 2011 del festival de Tarraco Viva. Us adjuntem els panells divulgatius efectuats per tal d’oferir un material de difusió de lliure disposició.

Posteriorment, l’exposició va romandre oberta durant uns mesos per atendre nombroses visites concertades, assolint un total de 2750 visitants. El muntatge va rebre el premi MUSA com a exposició temporal per part de la revista Auriga. També hem gaudit d’un ajut per al finançament d’actuacions en l’àmbit de la divulgació científica (ACDC-2011). Tot plegat, uns incentius més per continuar amb la recerca i difusió d’un projecte que es mantindrà viu durant el 2012 i que, mitjançant aquest blog, us tindrà informats de tot allò que duguem a terme.

Expo_Praesidium_Templum_Ecclesia.jpg

 

Documental ‘Un templo perdido’

dijous, 1/12/2011

Passats ja uns mesos des de l’excavació d’aquest estiu, us proposem aquest documental de programa Arqueomanía de RTVE2, on narren de forma trepidant l’aventura de les excavacions a la Catedral, buscant el temple d’August.

La maqueta del temple d’August

divendres, 3/12/2010

Debat finalitzat!

dilluns, 25/10/2010

La Vanguardia va publicar divendres passat, 22 d’octubre, un ampli reportatge signat per Oriol Margalef sobre l’emplaçament del temple d’August a la part alta de Tarragona. El reportatge recull diverses propostes interpretatives, així com una sèrie d’opinions, a partir de les quals s’entreveu un consens generalitzat sobre la situació del temple, una cosa prou difícil en una ciutat com Tarragona.
 
Us adjuntem el reportatge i il·lustracions referents a algunes de les diverses propostes pedagògiques que s’han desenvolupat a Tarragona i que reflecteixen l’evolució sobre la recerca i la interpretació del recinte de culte imperial.
 
El sondeig efectuat a la Catedral tanca el debat en què fins i tot el Museu d’Història de l’Ajuntament de Tarragona s’ha ofert per completar la maqueta pedagògica a escala 1/500 que es troba a l’interior de la Volta del Pallol. La maqueta del temple amb la primera proposta restitutiva que té en compte els resultats del nostre projecte de la Catedral es presentarà el dijous 18 de novembre en el marc dels actes commemoratius del 10è aniversari de la declaració de Tarragona Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco.

Vegeu a continuació el reportatge d’Oriol Margalef publicat a La Vanguardia el 22 d’octubre:

Intervenció arqueològica a la nau central de la Catedral Metropolitana de Tarragona i primada: resultats preliminars

divendres, 30/07/2010
resultats1.jpg

Croquis pedagògic preliminar del frontal del temple prenent com a referència la restitució del temple de Colchester (dibuix: Judit Ciurana).

·

Les conclusions preliminars a què hem arribat amb aquesta intervenció es poden sintetitzar en diferents punts:
 
1. Es constata l’existència del temple romà que va presidir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava la seva façana a partir de la meitat de la segona navada de la Catedral medieval i, d’acord amb les proves geofísiques, el final de la seva estructura es troba a l’alçada del transsepte. La seva amplada ocupa tota l’amplada de la nau central i gran part de les laterals. Les representacions numismàtiques i la modulació resultant dels elements de decoració arquitectònica permeten afirmar que el temple tenia vuit columnes a la façana, era octàstil.

2. Cal emmarcar el temple cronològicament en un moment indeterminat del segle I dC. La intervenció no ha permès determinar el període exacte de la construcció.
 
3. Les estructures que s’han pogut localitzar corresponen a la part inferior de la fonamentació de l’edifici.
Es distingeix una gran estructura de suport (a la manera d’una gran base amb una amplada aproximada d’1,80 m) formada per pedres irregulars, morter i diferents capes de reblerts constructius, que recolza en un nucli extens i regular d’opus caementicium i pedres unides amb morter que té una profunditat de 2,30 m amb una resistència capaç de sustentar un edifici actual de més de 30 (valoració amb paràmetres constructius actuals). Aquest nucli descansa en un estrat compacte d’argiles i aquest, a la vegada, sobre la mateixa roca. La gran estructura formada per pedres irregulars, morter i diferents capes de reblerts podria correspondre a la part inferior de la fonamentació de l’escala de la façana del temple i probablement podia actuar també com a estructura perimetral en planta de la fonamentació del temple. Mentre que el basament d’opus caementicium pot ser el suport del basament d’opus quadratum corresponent al podi del temple i situat, en el cas del sondeig, sota de la pronao del temple.

4. No es pot verificar de manera absoluta que el temple trobat sigui el dedicat a l’emperador August, però tota una sèrie d’evidències porten a considerar el fet des d’una alta probabilitat. És així que el temple és octàstil, també es troba envoltat per una plaça porticada que imita el programa arquitectònic del fòrum d’August de Roma presidit pel temple de Mars Ultor (Mart Venjador). En el decurs de l’excavació s’han trobat elements d’escultura arquitectònica en diferents tipus de marbre, com Luni-Carrara (Itàlia) o Giallo antico (Tunísia). Dos d’aquests elements decorats són de marbre del Proconès (Turquia). Sabem que l’emperador Adrià va romandre a Tarraco durant l’hivern dels anys 122-123 després de Crist i que va sufragar la restauració del temple d’August (post haec Hispanias petiit et Tarracone hiemauit, ubi sumpto suo aedem Augusti restituït), però desconeixem l’abast d’aquesta obra. S’han relacionat amb aquest fet dos capitells corintis de marbre del Proconès coneguts d’antic.
 
5. A partir de mitjans del segle V, es documenten transformacions al recinte de culte i s’inicia un procés progressiu de desmantellament de les estructures arquitectòniques paganes. L’aparició d’un mur datat al segle VI que descansa sobre el nucli d’opus caementicium de la fonamentació del temple romà evidencia que aquest ja ha estat desmantellat en l’època visigòtica amb l’objectiu de reaprofitar-ne i comercialitzar-ne els materials constructius. D’aquesta manera es produirà una radical transformació d’aquesta zona en un barri on devien conviure les edificacions eclesials, les civils i les domèstiques. La intervenció, en aquest sector, no ha propiciat cap evidència que pugui ser relacionada amb l’antiga catedral visigòtica que devia existir a la zona. Possiblement perquè la situació d’aquesta edificació se situa en un espai indeterminat de l’extrem nord de la plaça.
 

resultats2.jpg

Vitrina amb les peces recuperades més significatives.

6. Un fragment de ceràmica d’època omeia, datada entorn al segle VIII, i apareguda en els nivells d’abandó del mur visigòtic, assenyala el final d’aquest hàbitat; sense poder extreure’n cap interpretació relativa a l’ocupació àrab de Tarraquna.
 
7. No es documenta cap estructura o realitat arqueològica entre l’última fase visigòtica i la baixa edat mitjana. Aquest fet ens fa pressuposar que aquest tram de navada devia estar integrat en el projecte inicial de la catedral romànica o del seu urbanisme contigu.
 
8. Entre els segles XIII i XIV es documenta una fonamentació que podria servir per recolzar algun element de tanca provisional d’obres i un mur coincident amb la segona línia de pilars de la catedral que sosté, a la vegada, una canalera en opus caementicium que podria actuar com a infraestructura de drenatge per conduir les aigües pluvials coincident amb la tanca provisional de la catedral en el moment en què resta per acabar les últimes navades fins a la portalada a finals del segle XIII i i inicis del segle XIV.
 
9. Finalment s’ha pogut documentar l’originalitat del paviment medieval realitzat seguint la tècnica de l’opus sectile amb pedra de Santa Tecla, Llisós i marbre de Carrara. L’enllosat recolza sobre un llit de morter de calç i unit per pressió lateral entre les diferents peces. El nivell preparatori del paviment va propiciar ceràmica romana, vidriada medieval i una moneda de Jaume I. L’absència d’altres tipus de ceràmica com les importacions valencianes ens fa considerar que el paviment va ser construït abans del segon terç del segle XIV.

Roda de premsa, 29 juliol 2010

La base de la teoria (II)

diumenge, 18/07/2010
plataforma.JPG

Vista superior plataforma. Hi faltarien els carreus espoliats al segle VI.

·

Segons els resultats, la plataforma C pot esdevenir una solera de caementicium que mesura uns 8 metres d’amplada, uns 27 de llargària i uns 2,5-3 de fondària. Plantegem aquesta evidència com el basament del pòrtic o pronao de temple. Es tractaria d’una estructura de morter de calç soterrada en el nivell geològic que suportaria una fonamentació i un pòdium fets en opus quadratum (carreus de pedra) d’aproximadament uns 4-5 metres d’alçada. Per damunt s’hi aixecaria el temple.
 

L’associació d’aquestes evidències amb un temple es fa a partir del següent:

  • La simetria entre la Catedral medieval i la gran anomalia geofísica detectada l’any 2007.
  • La coherència dels pilars de la Catedral en relació amb l’anomalia geofísica.
  • Dos dels pilars centrals de la Catedral s’ubiquen sobre aquesta plataforma de caementicium.
  • La presència de clavegueram dins la Catedral que segueix, per l’exterior, aquesta anomalia geofísica (en parlarem més endavant).

plataforma2.jpg

Vista des de la plataforma en 'opus caementicium'.

La relació de les evidències amb el temple d’August es basa en el següent:

  • El programa iconogràfic del porticat de la plaça sacra pagana té una clara relació amb el Forum Augustum de Roma, el qual envolta el temple de Mars Ultor considerat el model arquitectònic dels temples de culte imperials construïts a les capitals provincials.
  • La recuperació d’elements de decoració arquitectònica elaborats amb marbre del Proconès, associats a la reforma del temple d’August promoguda per l’emperador Adrià.
  • L’absència d’evidències en altres indrets de la ciutat.

Limitacions del sondeig estratigràfic

divendres, 16/07/2010

 

sondeig.jpg

Restitució tridimensional preliminar del sondeig.

  • Hem fet un sondeig de 30 m2 dins d’una àrea sacra de dues hectàrees d’extensió.
  • Les evidències d’època romana han estat intensament alterades per processos constructius de les èpoques visigoda i medieval.
  • En el sondeig han aparegut dos murs dels segles XIII-XIV que no han estat desmuntats i que ens han reduït l’àrea de documentació (núm. 1 i 2).
  • Les restes arquitectòniques s’han documentat per sota dels 67,60 msnm, mentre que el nivell de la plaça del recinte de culte romà es trobava al voltant dels 68 msnm.
  • No hi ha cap carreu de pedra documentat com a fruit d’una acció d’espoli intensa duta a terme durant l’antiguitat tardana.
  • A hores d’ara no tenim cap evidència material (ceràmica, monedes…) relativa a la fase de construcció del temple.

L’hora de l’estudi!

divendres, 16/07/2010
Estudi.JPG

Detall general de la intervenció. La fletxa vermella indica una gran solera de fonamentació.

·

Aquests dies hem alentit el ritme del bloc perquè hem topat, gairebé de forma sobtada, amb la finalització de la documentació estratigràfica i, s’ha de reconèixer, hem prioritzat la nostra tasca.
                                                                                                            
Creiem que hem identificat les restes pertanyents a la fonamentació d’un temple, però ara ens cal un període d’anàlisi per tenir clar el procés constructiu d’una gran obra que, com ens imaginàvem, es documenta a nivell de fonamentació i ens ha arribat en un estat d’espoli i transformació molt intens.
 
Durant les properes dues o tres setmanes ordenarem tota la informació i us exposarem les nostres primeres valoracions, però abans us volem fer uns comentaris previs que us han d’ajudar a entendre la dificultat d’interpretar i contextualitzar una sèrie d’evidències que, amb el suport gràfic actual, són difícils d’explicar i, a la vegada, de comprendre. Farem també una sèrie de proves de contrastació estructural que us detallarem properament.
 
D’altra banda, entenem que l’opció d’anar fent un bloc coetani a l’excavació comporta avantatges, però també servituds que, en aquest cas, precipiten el període de reflexió i anàlisi que tot estudi arqueològic necessita. Nosaltres som plenament conscients d’aquesta situació, però entenem que els continguts que seguiran aquest text són propostes interpretatives que s’aniran concretant i que seran sotmeses a debat i contrastació amb altres col·legues i equips de recerca de dins i fora de la ciutat. Aquest temple esdevé un cas més de l’arquitectura religiosa romana i, per tant, les seves evidències constructives s’hauran de contrastar amb els nombrosos exemplars conservats arran del Mediterrani.
 
El bloc reflecteix un procés de treball i tindrà una vigència temporal específica, però aquesta excavació només és una actuació puntual d’un procés d’estudi científic dilatat en què el coneixement progressa contínuament.

Què farem?

dilluns, 21/06/2010
Text 5.jpg

Posició aproximada de l'indret on farem el sondeig.

·

Hem programat la realització d’un sondeig estratigràfic que ocuparà uns 25 metres quadrats. El sondeig es posicionarà a l’eix axial de la Catedral, just sobre el límit meridional de la gran alteració geofísica que van detectar els treballs desenvolupats l’any 2007. Per fer aquesta excavació fotogrametriarem el paviment actual de la Catedral tenint en compte que, un cop finalitzada l’excavació, omplirem el sondeig i el tornarem a enllosar amb les pedres prèviament extretes.

No és el nostre objectiu fer el sondeig sobre el possible basament. A priori, l’excavació intentarà documentar l’estratigrafia contigua a aquest basament. És a dir, el plantejament inicial és prioritzar la documentació estratigràfica per sobre de la localització dels presumptes basaments de la columnata frontal del temple.

Com tota excavació arqueològica, l’extracció de l’estratigrafia donarà peu a una successiva dialèctica de possibilitats, teories, equívocs i, en definitiva, un exercici de reflexió metòdic que anirà molt més enllà del treball de camp.