Entrades amb l'etiqueta ‘tarragona’

Documental ‘Un templo perdido’

dijous, 1/12/2011

Passats ja uns mesos des de l’excavació d’aquest estiu, us proposem aquest documental de programa Arqueomanía de RTVE2, on narren de forma trepidant l’aventura de les excavacions a la Catedral, buscant el temple d’August.

Tornem-hi, que això no ha estat res

dilluns, 4/07/2011
Ha passat un any i, de ben segur, que som més vells. Una altra cosa és si som més savis. Aquest estiu efectuem la segona i, previsiblement, darrera excavació arqueològica a l’interior de la Catedral de Tarragona en uns quants segles. No és la finalització del projecte, sinó una fase més que, en aquest cas, torna a aprofitar els treballs de rehabilitació de l’interior del temple (4a fase del Pla director de la Catedral de Tarragona). El conjunt catedralici és un extens complex religiós, cultural i patrimonial que encara amaga tresors i incògnites que, els uns o les altres, s’aniran esclarint amb el pas dels anys, o dels segles. 
Signatura del conveni.

Signatura del conveni.

·
El que ara farem és l’aplicació de l’addenda III del conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Tarragona, el Capítol de la Catedral de Tarragona / Arquebisbat de Tarragona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per a la coordinació de les actuacions arqueològiques derivades del Pla director de la Catedral de Tarragona (Fase IV). El 19 de maig passat es va procedir a signar el document entre la Sra. Rosa Maria Rossell Rigau, aleshores tinenta d’alcalde i consellera coordinadora de l’Àrea de Cultura, Patrimoni i Ensenyament de l’Ajuntament de Tarragona, la Dra. Isabel Rodà de Llanza, directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, i Mons. Miquel Barbarà i Anglès, degà – president del Capítol de la Catedral de Tarragona.
 
Les tres institucions han tornat a sumar esforços per tal de portar a terme una segona intervenció arqueològica a l’interior de la Catedral de Tarragona. Nosaltres tres tornem a ser els directors de la intervenció arqueològica i comptarem amb el suport d’un extens grup d’estudiants del grau d’Història de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i del Màster Interuniversitari d’Arqueologia (impartit per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Tarragona i l’ICAC). El projecte disposarà de la col·laboració del Museu d’Història de Tarragona, del Museu Bíblic Tarraconense i dels serveis de les unitats de Documentació Gràfica i d’Estudis Arqueomètrics de l’ICAC.
 
Per altra banda, el nostre projecte ha servit d’inspiració per al projecte docent de secundària titulat Buscando el Templo de Augusto. Estudio arqueológico de ritos y cultos religiosos en Tárraco, que ha estat seleccionat dins dels Campus Científicos de Verano 2011 que impulsa la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología i el Ministeri d’Educació amb el suport de l’Obra Social La Caixa i que, en el nostre cas, forma part de l’oferta formativa del CEICS (Campus Excel·lència Internacional Catalunya Sud).
 
Ara estem executant les actuacions prèvies al desenvolupament dels treballs d’excavació arqueològica amb els equips de treball que, en el marc de les obres de restauració, intervenen a l’interior de la Catedral. Tot i que properament es convocarà una roda de premsa de presentació del projecte, el nostre objectiu és dur a terme una política de comunicació i socialització semblant a l’efectuada l’any passat. Aquest bloc serà, en la mesura del possible, el mitjà quotidià de difusió de la nostra activitat així com de les nostres hipòtesis de treball. Mentrestant us adjuntem un enllaç d’un reportatge que ens van fer fa unes tres setmanes i que apareix (en català) en un mitjà de comunicació.

Ara sí que ja podem dir alea iacta est, la suerta está echada o endavant les atxes. Al vostre gust.

La ‘pietra ollare’

dimarts , 16/11/2010

Una roda de premsa de campanya

divendres, 30/07/2010
roda 1.jpg

Vista de la Catedral durant la roda de premsa.

·

Al costat del sondeig i envoltats de les saques de terra vam celebrar la roda de premsa final del jaciment acompanyats dels periodistes que, durant aquestes setmanes, ens han seguit. Es pot dir que el principal èxit d’aquesta intervenció és precisament la col·laboració institucional que hi ha al darrere i que, sense cap mena de dubte, és la millor metodologia per a la consecució dels grans objectius.
 
Hi han participat la principal institució de gestió de la ciutat –l’Ajuntament de Tarragona-, un centre nacional de recerca –l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica- i la propietat del Capítol de la Catedral (Arquebisbat de Tarragona), juntament amb un dels seus recursos museogràfics (el Museu Bíblic Tarraconense). D’altra banda, hem comptat amb la col·laboració del Col·legi d’Aparelladors de Tarragona, i no es pot entendre aquesta intervenció sense el marc pluriinstitucional que va propiciar les prospeccions geofísiques (vegeu Les prospeccions geofísiques).
 
La roda de premsa ha comptat amb la participació de la consellera de Patrimoni Històricoartístic de l’Ajuntament de Tarragona, l’arquebisbe metropolità i primat de Tarragona, el Degà del Capítol de la Catedral, la directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i els tres directors de l’excavació.

roda 2.jpgroda 3.jpgroda 4.jpg

Comencem a treure les lloses

dijous, 1/07/2010
treient lloses 1.jpg

Comencem a treure lloses.

·

Treure l’enllosat de la Catedral sense trencar les pedres està sent més difícil del que ens imaginàvem. El gruix de les lloses oscil·la entre els 15-35 cm, tot i que la la mesura més habitual és la intermèdia.

treient lloses 2.jpg

Treballadors de l'empresa Fulgencio Villar ens ajuden.

Pràcticament hi ha mig centímetre de juntura de morter entre peça i peça. I és que hem trigat unes tres hores a treure les tres primeres lloses.

A partir d’aquí cada cop ha estat més fàcil obrir forat en un enllosat on la compressió lateral és tan forta que per sota del paviment només hi ha un llit d’uns 10 cm de morter de calç. Imagineu-vos tot el que pot haver passat per sobre d’aquest paviment al llarg dels segles i, en canvi, no ha cedit gents.

Primer, ens situem

dimarts , 29/06/2010
pRIMER SITUAR-SE.jpg

Detall de l'àrea d'excavació.

·

Actualment tota excavació arqueològica és georeferenciada en coordenades UTM i posicionada en el seu entorn urbà o rural. Això és el que han fet els amics de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC. Han situat l’àrea de treball en relació amb el seu marc arquitectònic –la Catedral– però també amb el Pla de la Seu. D’aquesta manera, els resultats que se n’obtinguin es podran relacionar amb les restes arqueològiques conegudes en l’entorn i agrupar-se en funció del seu període històric.

primer situarse-2.jpg

Topografiant l'entorn de l'excavació.

Cada excavació és una petita peça d’un gran trencaclosques que, en el cas de Tàrraco, va tenir diferents dibuixos durant nous segles d’història. Penseu que, a inicis del segle II després de Crist, aquest trencaclosques va mesurar més de 80 hectàrees d’extensió. Podeu copsar aquesta realitat en el projecte Planimetria Arqueològica de Tarraco disponible a la xarxa en pdf.

Inici dels treballs arqueològics

dimarts , 22/06/2010

 

conveni catedral.JPG

Signatura del conveni a l'absis romànic de la Catedral de Tarragona (11 de juny de 2010).

·

Després de la signatura del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Tarragona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Capítol de la Catedral (Arquebisbat de Tarragona) l’11 de juny passat, els treballs d’excavació a la Catedral s’iniciaran la setmana del 28 de juny.

Per què a la Catedral?

dilluns, 21/06/2010
text 2-1.jpg

Restitució infogràfica Part Alta amb la seu del 'Concilium Prouinciae' (Digivisión). En groc, la posició de la Catedral.

·

El recinte catedralici s’estén per l’àrea més elevada del turó costaner triat pels romans per establir-hi un campament en el decurs de la II Guerra Púnica (218-201 abans de Crist). Aquest turó arriba als 80 m i la seva part superior ha constituït des d’aleshores un espai preeminent: una particular acròpolis.

rimer va esdevenir una zona militar, des de la qual es va comandar la conquesta romana de la península i, un cop efectuada, l’espai es va transformar en àrea monumental de Tarraco, capital de la prouincia Hispania Citerior, la més extensa de tot l’Imperi Romà.

text 2-2.jpg

Restitució infogràfica de la Catedral dins l'antiga plaça sacra pagana (Digivisión).

El que avui és Catedral abans era el recinte sagrat que podria haver acollit el temple dedicat a l’emperador August; més tard s’hi podria haver construït l’episcopi cristià de la Tarracona visigoda i, ja al segle XII, va ser l’indret escollit per edificar-hi la seu metropolitana de l’Església catalana.

La Catedral de Tarragona i els edificis que l’envolten, construïts entre els segles XII i XX, són un exemple de la influència pòstuma de l’arquitectura romana. Tota paret que es podia aprofitar va ser respectada, tot allò que era prescindible però no feia nosa quedava ocult sota les noves construccions.

text 2-3.jpg

Planta arqueològica de l'entorn de la Catedral amb la posició teòrica del temple d'August (segons Macias, Muñoz, Teixell).

Què busquem? (I)

dilluns, 21/06/2010
Busquem I-1.jpg

Representació monetària del Temple d'August i de l'estàtua de culte.

·

L’emperador August va atorgar a Tarraco la capitalitat de la prouincia Hispania Citerior i, a més, hi va viure durant dos anys. Tarraco i, fins i tot, Tarragona deu molt a aquest emperador, que va ser vital en l’eclosió econòmica i política de la ciutat. Durant aquest període es va construir el Teatre, la basílica del fòrum, la xarxa viària de la ciutat i es va projectar el nou port. Sense August no es pot entendre el pes històric de Tarragona.

Busquem I-2.jpg

Fragment de dit gros del peu dret. Fet de marbre, pertany a una estàtua divinitzada i entronitzada que pot mesurar uns 3 m d'alçada. Podria ser de la mateixa estàtua de culte del 'divus Augustus' que representen les monedes, o bé d'un dels seus successors també divinitzats.

D’això ja en van ser conscients els tarraconenses d’aleshores, que van erigir un altar en vida del mateix August per tal de rendir-li culte. Tàrraco també va ser la primera ciutat occidental a sol·licitar la construcció d’un temple de culte a August. Això va ser l’any 15 després de Crist, quan una ambaixada de tarraconenses va sol·licitar permís a l’emperador successor –Tiberi- per construir un temple que, segons l’historiador Tàcit, va ser in omnes provincias exemplum.

El temple el tenim representat en monedes romanes emeses durant el regnat de Tiberi. Era un temple octàstil que a dins podria haver guardat una estàtua monumental de l’emperador August i que, possiblement, imitava el temple de Mars Ultor que es trobava al Forum Augustum de Roma.

Què busquem? (II)

dilluns, 21/06/2010

Som en un espai que ens explica la transició del culte imperial pagà a la cristianització de la societat i de la mateixa topografia urbana.

A principis del segle V, la zona es va transformar radicalment, i observem com l’àrea sacra ja no funcionava, ja que hem detectat diversos abocadors de deixalles urbanes al bell mig de la plaça. Recordem que el culte pagà no es feia al temple, sinó a la plaça que l’envoltava. Possiblement hi havia habitatges privats en aquest entorn i el principal dubte que tenim és la destinació final del vell temple d’August, després que l’emperador Teodosi va decretar l’oficialitat del cristianisme i va autoritzar el desmuntatge dels temples pagans.

Creiem que a principis del segle VI l’antic espai de culte imperial es va convertir en la nova seu episcopal visigoda, que fins llavors era en un indret que encara no hem localitzat.

El dubte existent radica a esbrinar si el temple d’August va ser desmuntat o tal vegada reformat per esdevenir la Catedral del s. VI. Actualment sabem que al voltant s’hi van construir dependències importants, com les conservades al Col·legi d’Arquitectes, la cisterna trobada a les Cases dels Canonges o els enterraments visigòtics del claustre.