Entrades amb l'etiqueta ‘prospeccions geofísiques’

La base de la teoria (I)

diumenge, 18/07/2010
La localització dels fonaments del temple d’August es fonamenta en la confrontació dels resultats arqueològics i la informació de les prospeccions geofísiques. Val a dir que les dades obtingudes a partir de les tres tècniques emprades l’any 2007 han estat coincidents amb la realitat arqueològica (vegeu la bibliografia del projecte i el text sobre les prospeccions geofísiques). D’aquesta manera, la validació arqueològica de la geofísica permetrà plantejar propostes restitutives del subsòl i noves estratègies de recerca. 
Perfil 16.jpg

Perfil 16. Seccions tomogràfica i tridimensional.

·

Us adjuntem el perfil núm. 16 obtingut a partir de la tomografia de resistivitat elèctrica elaborada per la Universitat de Barcelona, el qual confrontem amb la restitució tridimensional preliminar dels dibuixants de l’ICAC per tal de mostrar aquesta coincidència. La cromàtica de la imatge tomogràfica deriva de la diversa densitat de materials, en què els colors més vius reflecteixen un nivell de densitat més elevat.
 
La identificació cronològica i funcional és la següent:

  • Els murs A i D corresponen a parets medievals anteriors a la Catedral.
  • L’estructura B és un gran suport de pedra i morter de calç que associem al basament de l’escalinata del temple.
  • L’estructura C és un gran basament de morter de calç que interpretem com la solera o basament de la pronao o pòrtic del temple.
  • El mur D és el mur visigot que ja hem explicat en una entrada anterior.
     

La relació amb la tomografia de resistivitat elèctrica és la següent:

  • Les estructures A i B conformen un promontori detectat tomogràficament.
  • Les estructures D i E conformen un promontori detectat tomogràficament.
  • L’estructura C presenta un replà superior horitzontal, tal com ho ha detectat l’arqueologia i, a més, el basament continua per sota dels murs D i E.

Les prospeccions geofísiques

dilluns, 21/06/2010
text 4-1.jpg

Resultats de les prospeccions geofísiques.

·

L’any 2007 l’Arquebisbat de Tarragona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica van desenvolupar una intensa campanya de prospeccions geofísiques a l’interior de la Catedral. Durant una setmana un equip dirigit per Albert Casas, Josep M. Macias i Andreu Muñoz va aplicar la tomografia de resistitivitat elèctrica (ERT), la cartografia de conductivitat (EM) i el radar de subsòl (GPR). Va ser un equip internacional integrat per la Universitat de Barcelona, la Universitat de Palerm i l’empresa Sot – Prospeccions Geofísiques.

text 4-2 copia.jpg

Resultats de les prospeccions geofísiques.

Es va localitzar una profunda alteració geofísica d’uns 27 m d’amplada, uns 35 m de longitud i un gruix oscil·lant entre els 2 i 3 m. Això s’ha interpretat com les restes de la fonamentació del podi d’un temple, d’on possiblement es van espoliar els murs perimetrals de carreus de pedra i també l’escalinata frontal.

També s’ha pogut apreciar com l’obra medieval es va adaptar a aquesta evidència. El creuer coincideix amb la façana posterior i els murs laterals de la Catedral van fonamentar fora del basament i directament a la roca.