Entrades amb l'etiqueta ‘pedra’

Jornades de portes obertes

dimecres, 28/07/2010
portes obertes.jpg

Imatge de la Catedral captada per Quim Vendrell.

· 

Les restes que hem descobert no són espectaculars. No hem trobat mosaics ni pintures ni estàtues, sinó pedra i morter de calç. Però es tracta del testimoni fidel de l’evolució històrica de l’acròpolis de Tarragona, l’espai més emblemàtic de la ciutat. 

No són fàcils d’entendre ni d’ubicar en el seu context urbanístic, però tothom que hi estigui interessat pot visitar les restes i escoltar-ne les explicacions tècniques.  

Horaris d’obertura de l’àrea d’excavació: 

  • Divendres, 30 de juliol, de 17 a 20 hores.
  • Dissabte, 31 de juliol, de 10 a 13 hores.
     
    Us hi esperem.

Atenció amb les pedres!

dimecres, 7/07/2010
anna guti 1.JPG

L'Aureli Álvarez i l'Anna Gutiérrez examinen els tipus de pedra de les lloses de la Catedral.

·

Encara que no ho sembli, les pedres que trepitgem quan entrem a la Catedral també ens aporten una mica d’informació. En efecte, l’enllosat de la Catedral està fet bàsicament de lloses de pedra de Santa Tecla i llisós, les dues principals pedres ornamentals de Tarragona. Aquestes ja s’extreien en època romana de les pedreres situades a la zona de la Budallera, a tocar de la part alta de la ciutat en sentit nord-est, i es van continuar fent servir durant època medieval i moderna… fins a l’actualitat!

anna guti 2.JPG

'A mi m'han dit que a sota les pedres hi ha cargols!'

El patró que presenta la part del paviment que s’ha hagut d’aixecar és força regular. Consisteix en una franja central de lloses quadrades i molt regulars de pedra de Santa Tecla, amb una gamma cromàtica que es mou entre el groc fosc al rosat amb vetes blanques i vermelles de diferents gruixos, envoltades per lloses triangulars de llisós, una pedra de color gris, que pot ser fosc o clar, i que també presenta vetes de calcita (blanques).

Aquesta franja té, al centre, un motiu octagonal on també hi ha peces de marbre blanc i de la pedra miocènica de Tarragona anomenada pedra d’aigüeres, que té un color més vermellós; i a banda i banda, una línia en què s’alternen una llosa de pedra de Santa Tecla i una de llisós.

anna guti 3.JPG

'Catxins! Ja m’han tornat a enganyar! Això és Porexpan!'

La resta del paviment aixecat, però, combina aquests dos tipus de pedra de manera més aleatòria, tot i que hi predomina el llisós (potser perquè és, de totes dues, la de menor qualitat i, per tant, la més assequible per a la butxaca).

Ja se sap: hi ha coses que no canvien i la pela és la pela…

Anna Gutiérrez, ICAC