Entrades amb l'etiqueta ‘paviment’

Tornem a la normalitat (en part)

dimecres, 6/10/2010
Normalitat.1.JPG

Detall de l’àrea d’excavació durant la festivitat de Santa Tecla.Caminant per damunt del temple.

·
Ja s’han reposat els 32 m2 d’enllosat del paviment de la Catedral que vam extreure al juliol. Ha estat una tasca duta a terme per l’empresa Fulgencio Villar i creiem que el resultat ha estat del tot satisfactori. Bona prova d’això és que, per damunt de l’antiga zona d’excavació, s’hi han desenvolupat amb normalitat els actes previstos amb motiu de la Festa Major de Santa Tecla. S’hi va fer l’ofici de Santa Tecla, la processó i el mateix edifici de la Catedral va servir fins i tot d’aixopluc als tarragonins que van ser sorpresos per la inoportuna visita de la pluja.
 
Normalitat. 2.JPG

Caminant per sobre del temple.

La reposició de l’enllosat s’ha efectuat en el termini de temps previst  i, per aquest motiu, ens han sabut greu algunes notícies aparegudes als mitjans de comunicació en què s’afirmava que alguns dels actes de la Festa Major havien sofert modificacions a causa dels treballs arqueològics. Una cosa són els treballs de restauració derivats de la fase IV del Pla Director i una altra de diferent és el nostre projecte de recerca arqueològica. 
 
En fi, som víctimes de les llegendes urbanes que arrossega l’arqueologia.

Normalitat.3.JPG

Tot va transcórrer amb absoluta normalitat a l’antiga àrea d’excavació.

Satisfacció per la resposta en les jornades de portes obertes

dilluns, 2/08/2010

aporta-1.jpg·

Entre divendres a la tarda i dissabte al matí van passar per l’excavació gairebé 1.700 persones (650 divendres i 1.050 dissabte). Hi va haver de tot: gent que hi va pujar expressament, d’altres que van trobar les portes obertes i estrangers que seguien la multitud. Les explicacions es van fer en català, castellà i alguna en anglès. Valorem positivament la resposta de la gent a una activitat que s’ha desenvolupat durant el primer cap de setmana d’agost.

aporta-2.jpgVam explicar tot el que hem trobat i les conclusions preliminars del sondeig, i és que, no cal oblidar-ho, els treballs arqueològics es van iniciar el 28 de juny. A partir d’ara ens espera un llarg període d’estudi i reflexió, en què les dades obtingudes reposaran i maduraran mentre recuperem altres activitats pròpies de la nostra tasca diària.
 
aporta-3.jpgLa visita va constar d’una breu xerrada introductòria amb l’ajuda d’un projector d’imatges seguida de l’explicació davant del sondeig arqueològic. Per acabar vam observar les peces més significatives que estaven exposades en una vitrina i l’estat de l’interior de la Catedral. D’aquesta manera teníem simultàniament tres grups de visita al jaciment. Al sortir de la Catedral vam demanar als visitants que emplenessin una enquesta per a un estudi que estem preparant.
 
Hi ha dos aspectes que van cridar l’atenció dels visitants. Un és l’estat i la durada dels treballs del Pla director de restauració, i l’altre, la destinació final de les restes arqueològiques. Com ja hem explicat en altres ocasions, les restes seran protegides i tapades una altra vegada per tal de reposar-hi el paviment original, en benefici del desenvolupament de les nombroses cerimònies i activitats que es fan a la Catedral i de l’homogeneïtat artística de l’espai.

aporta-4.jpgaporta-5.jpgaporta-6.jpg

aporta-7.jpgaporta-8.jpgaporta-9.jpg

aporta-10.jpgaporta-11.jpgaporta-12.jpg

aporta-13.jpgaporta-14.jpgaporta-15.jpg

Atenció amb les pedres!

dimecres, 7/07/2010
anna guti 1.JPG

L'Aureli Álvarez i l'Anna Gutiérrez examinen els tipus de pedra de les lloses de la Catedral.

·

Encara que no ho sembli, les pedres que trepitgem quan entrem a la Catedral també ens aporten una mica d’informació. En efecte, l’enllosat de la Catedral està fet bàsicament de lloses de pedra de Santa Tecla i llisós, les dues principals pedres ornamentals de Tarragona. Aquestes ja s’extreien en època romana de les pedreres situades a la zona de la Budallera, a tocar de la part alta de la ciutat en sentit nord-est, i es van continuar fent servir durant època medieval i moderna… fins a l’actualitat!

anna guti 2.JPG

'A mi m'han dit que a sota les pedres hi ha cargols!'

El patró que presenta la part del paviment que s’ha hagut d’aixecar és força regular. Consisteix en una franja central de lloses quadrades i molt regulars de pedra de Santa Tecla, amb una gamma cromàtica que es mou entre el groc fosc al rosat amb vetes blanques i vermelles de diferents gruixos, envoltades per lloses triangulars de llisós, una pedra de color gris, que pot ser fosc o clar, i que també presenta vetes de calcita (blanques).

Aquesta franja té, al centre, un motiu octagonal on també hi ha peces de marbre blanc i de la pedra miocènica de Tarragona anomenada pedra d’aigüeres, que té un color més vermellós; i a banda i banda, una línia en què s’alternen una llosa de pedra de Santa Tecla i una de llisós.

anna guti 3.JPG

'Catxins! Ja m’han tornat a enganyar! Això és Porexpan!'

La resta del paviment aixecat, però, combina aquests dos tipus de pedra de manera més aleatòria, tot i que hi predomina el llisós (potser perquè és, de totes dues, la de menor qualitat i, per tant, la més assequible per a la butxaca).

Ja se sap: hi ha coses que no canvien i la pela és la pela…

Anna Gutiérrez, ICAC

Comencem a treure les lloses

dijous, 1/07/2010
treient lloses 1.jpg

Comencem a treure lloses.

·

Treure l’enllosat de la Catedral sense trencar les pedres està sent més difícil del que ens imaginàvem. El gruix de les lloses oscil·la entre els 15-35 cm, tot i que la la mesura més habitual és la intermèdia.

treient lloses 2.jpg

Treballadors de l'empresa Fulgencio Villar ens ajuden.

Pràcticament hi ha mig centímetre de juntura de morter entre peça i peça. I és que hem trigat unes tres hores a treure les tres primeres lloses.

A partir d’aquí cada cop ha estat més fàcil obrir forat en un enllosat on la compressió lateral és tan forta que per sota del paviment només hi ha un llit d’uns 10 cm de morter de calç. Imagineu-vos tot el que pot haver passat per sobre d’aquest paviment al llarg dels segles i, en canvi, no ha cedit gents.