Entrades amb l'etiqueta ‘opus caementicium’

L’estudi geotècnic: els objectius

diumenge, 25/07/2010
Geotècnic1.jpg

L'equip del CITAM entra a la Catedral.

·

Geotècnic2.jpg

Detall de la màquina.

Tenint en compte que, fins avui, els treballs arqueològics han documentat només la cresta superior de la base de la fonamentació, l’equip d’arqueòlegs que dirigeixen l’excavació a la nau central de la Catedral de Tarragona ens han demanat la nostra col·laboració amb l’objectiu que aportem informació analítica que permeti valorar la capacitat de suport de la plataforma d’opus caementicium a més d’un sondeig geotècnic que indiqui el gruix d’aquesta solera.
 
Geotècnic3.jpg

La màquina a punt d'entrar a la Catedral.

Els treballs de prospecció geofísica duts a terme fins al moment (llegiu Les prospeccions geofísiques) han posat de manifest la presència de canvis en les propietats físiques dels materials que conformen el subsòl de la Catedral, fet que es correspon amb l’existència de diferents formes geomètriques. El sondeig permetrà corroborar les evidències que posaven de manifest els treballs geofísics de l’any 2007 i demostrar que sota del subsòl existeix una fonamentació prou gran per suportar l’estructura d’un temple que podria arribar a uns 20-25 metres d’alçada aproximadament.

Lluís Comes (Centre d’Investigació Tecnològica i Assaig de Materials, SA, CITAM)

La validació de la teoria

diumenge, 18/07/2010

Tenint en compte que la plataforma només es documenta per la cresta superior, hem demanat la col·laboració del  Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona per dur a terme dues proves:
 
1. Una prova de càrrega per poder valorar la capacitat de suport d’aquesta plataforma.
2. Un sondeig geotècnic que ens ha d’indicar el gruix d’aquesta solera d’opus caementicium.

La base de la teoria (II)

diumenge, 18/07/2010
plataforma.JPG

Vista superior plataforma. Hi faltarien els carreus espoliats al segle VI.

·

Segons els resultats, la plataforma C pot esdevenir una solera de caementicium que mesura uns 8 metres d’amplada, uns 27 de llargària i uns 2,5-3 de fondària. Plantegem aquesta evidència com el basament del pòrtic o pronao de temple. Es tractaria d’una estructura de morter de calç soterrada en el nivell geològic que suportaria una fonamentació i un pòdium fets en opus quadratum (carreus de pedra) d’aproximadament uns 4-5 metres d’alçada. Per damunt s’hi aixecaria el temple.
 

L’associació d’aquestes evidències amb un temple es fa a partir del següent:

  • La simetria entre la Catedral medieval i la gran anomalia geofísica detectada l’any 2007.
  • La coherència dels pilars de la Catedral en relació amb l’anomalia geofísica.
  • Dos dels pilars centrals de la Catedral s’ubiquen sobre aquesta plataforma de caementicium.
  • La presència de clavegueram dins la Catedral que segueix, per l’exterior, aquesta anomalia geofísica (en parlarem més endavant).

plataforma2.jpg

Vista des de la plataforma en 'opus caementicium'.

La relació de les evidències amb el temple d’August es basa en el següent:

  • El programa iconogràfic del porticat de la plaça sacra pagana té una clara relació amb el Forum Augustum de Roma, el qual envolta el temple de Mars Ultor considerat el model arquitectònic dels temples de culte imperials construïts a les capitals provincials.
  • La recuperació d’elements de decoració arquitectònica elaborats amb marbre del Proconès, associats a la reforma del temple d’August promoguda per l’emperador Adrià.
  • L’absència d’evidències en altres indrets de la ciutat.