Entrades amb l'etiqueta ‘mur’

Com s’interpreten els murs medievals

dimecres, 21/07/2010

El sondeig ha identificat dues estructures que es consideren posteriors als nivells de terraplenament medievals que colguen les restes arqueològiques d’època antiga (vegeu Les ceràmiques constructives de la catedral). Aquesta troballa és del tot comprensible tenint en compte que la Catedral es va començar a construir al segle XIII i que no va finalitzar fins al segle XIV (vegeu La Catedral de Tarragona: dades històriques).
mur medieval2.jpg

Els murs amb l’excavació finalitzada

·

De la mateixa manera que ha succeït durant el segle XX amb la Sagrada Família de l’arquitecte de Riudoms Antoni Gaudí, la Catedral de Tarragona es va aixecar des d’un extrem i les naus es trobaven obertes a l’exterior mentre duraven les obres. Per això van ser necessaris murs de delimitació o de tancament del perímetre catedralici tot protegint l’obra inacabada.
 

mur medieval.jpg

Troballa dels murs en l’estratigrafia medieval.

El mur A podria haver tingut aquesta funció de tancament perimetral, mentre que el mur B presenta a la cresta superior un perfil arrodonit que permet imaginar-hi un canal de desguàs de l’aigua de pluja. Aquest mur prové d’un dels pilars de la nau i està lleugerament desviat per tal de no coincidir amb el pilar simètric.
 
Els murs estan fets de pedra i morter de calç i corresponen a murs de fonamentació. Ho sabem perquè el mur B presenta, un cop excavat l’estrat contigu, les cares o paraments exteriors irregulars fruit d’haver tallat una rasa a la terra i haver-la farcit tal qual amb el reble. El resultat és que el mur presenta unes cares irregulars que s’han de considerar el positiu del negatiu de la rasa efectuada. És el que els arqueòlegs anomenem rases de fonamentació a sac. És una forma de fonamentar molt pràctica si la rasa s’excava a la terra, però si la rasa s’excava en un reble de pedres el resultat és una rasa irregular on molta de l’argamassa s’escorre entre les pedres de la paret de la rasa.

mur medieval3.jpg

Cresta del mur B amb el rec de desguàs.

Això és el que va succeir quan aquesta rasa va trobar un reble de pedres d’època tardoantiga; els paletes medievals devien gastar molt de morter, ja que nosaltres, a l’excavar al costat del fonament, hem trobat moltes pedres pertanyents a l’estrat visigot però unides pel morter de calç escorregut per la fonamentació medieval (vegeu la foto).
 
En canvi, el mur A va emprar una tècnica de fonamentació mixta. A la part inferior de la rasa de fonamentació s’hi va col·locar una renglera de grans pedres calcàries de suport. Com que el paleta necessitava a dins la rasa espai per maniobrar van sobrar a banda i banda del fonament uns 4 centímetres que, posteriorment, van ser reomplerts de terra. D’aquesta forma, a la part 1 hi tenim la rasa de fonamentació, el mur de fonamentació i el farciment constructiu de fonamentació que a les imatges ja apareix excavat.

mur medieval4.jpg

Fonamentació del mur B amb el pedregam visigot unit per les escorrenties de morter.

·

mur medieval5.jpg

Fonamentació del mur A.

És perícia dels arqueòlegs diferenciar aquests elements durant l’excavació per tal de poder establir la cronologia relativa entre tots els elements. La part superior de la fonamentació es va reomplir a sac un cop ja s’hi havia afegit el farciment constructiu inferior. D’aquesta forma a l’acabar l’excavació dels estrats per part nostre tornem a trobar la cara positiva del fonament A, que en realitat és el negatiu de la part superior de la rasa de fonamentació.

En aquest cas és una tècnica mixta: una part amb rasa, fonament i farciment que reomple l’espai de maniobra que requereix el paleta; i la segona part que va ser reomplir a sac tota la rasa amb rebliment constructiu. L’alçat del fonament A devia desaparèixer a l’acabar la Catedral, ja que no era necessari.

mur medieval6.jpg

Fonamentació del mur A.

mur medieval7.jpg

Fonamentació del mur A amb l’estratigrafia tardoantiga extreta.

La base de la teoria (I)

diumenge, 18/07/2010
La localització dels fonaments del temple d’August es fonamenta en la confrontació dels resultats arqueològics i la informació de les prospeccions geofísiques. Val a dir que les dades obtingudes a partir de les tres tècniques emprades l’any 2007 han estat coincidents amb la realitat arqueològica (vegeu la bibliografia del projecte i el text sobre les prospeccions geofísiques). D’aquesta manera, la validació arqueològica de la geofísica permetrà plantejar propostes restitutives del subsòl i noves estratègies de recerca. 
Perfil 16.jpg

Perfil 16. Seccions tomogràfica i tridimensional.

·

Us adjuntem el perfil núm. 16 obtingut a partir de la tomografia de resistivitat elèctrica elaborada per la Universitat de Barcelona, el qual confrontem amb la restitució tridimensional preliminar dels dibuixants de l’ICAC per tal de mostrar aquesta coincidència. La cromàtica de la imatge tomogràfica deriva de la diversa densitat de materials, en què els colors més vius reflecteixen un nivell de densitat més elevat.
 
La identificació cronològica i funcional és la següent:

  • Els murs A i D corresponen a parets medievals anteriors a la Catedral.
  • L’estructura B és un gran suport de pedra i morter de calç que associem al basament de l’escalinata del temple.
  • L’estructura C és un gran basament de morter de calç que interpretem com la solera o basament de la pronao o pòrtic del temple.
  • El mur D és el mur visigot que ja hem explicat en una entrada anterior.
     

La relació amb la tomografia de resistivitat elèctrica és la següent:

  • Les estructures A i B conformen un promontori detectat tomogràficament.
  • Les estructures D i E conformen un promontori detectat tomogràficament.
  • L’estructura C presenta un replà superior horitzontal, tal com ho ha detectat l’arqueologia i, a més, el basament continua per sota dels murs D i E.

Un mur d’època visigoda: un cas d’anàlisi

dilluns, 12/07/2010
visigot 1.jpg

Detall del mur visigot.

· 

Interpretar el perquè i la data de construcció d’un mur pot arribar a ser un exercici de relació dels diferents elements estratigràfics i estructurals que hi estan relacionats. El cas que ens ocupa és un bon exemple de com entenem les evidències que separem i com aquestes poden reflectir l’evolució històrica de l’indret on estem fent l’excavació.  

A continuació us explicarem l’estat actual de la descripció i la interpretació, però heu de tenir en compte que és del tot preliminar i que ho fem per il·lustrar-vos en aquest bloc el nostre procés d’anàlisi i documentació. 

   

visigot 2.jpg

Detall dels paraments del mur visigot.

El que ve a continuació podrà variar, durant la fase d’estudi postexcavació, en funció de tres aspectes:
1. Una proposta millor.
2. Ara fem una anàlisi individual de l’evidència a dins l’àrea d’excavació. Posteriorment el plànol del mur s’inserirà en la planimetria general del seu entorn i podria ser que això en fes variar o modificar la interpretació.
3. L’anàlisi dels materials ceràmics apareguts encara no s’ha dut a terme. Les ceràmiques encara no s’han ni rentat. No obstant això, a mesura que recuperem els fragments mentre excavem, ens n’anem fent una idea aproximada que és, insistim, aproximada.

 

Al mur hi observem les característiques següents:
1.
La part superior està arrasada i molt endurida. Inicialment havíem cregut que responia a la part del mur homogeneïtzada per aguantar un alçat superior de tàpia. Això voldria dir que el mur conservat correspondria a un sòcol. No obstant, la cresta endurida del mur coincideix amb la cota del nivell de circulació dels obrers de la Catedral consistent en una capa compactada de pols de pedra calcària (segurament fruit del treball de l’obra). La cota de la part superior del mur coincideix amb el canvi de l’estratigrafia. Més amunt d’aquesta cota hi ha els farciments constructius de l’enllosat de la Catedral. A sota d’aquesta cota hi ha els estrats d’època visigoda. Per tant, la cota del mur ens indica la cota d’arrasament o de rebaix del segle XIV i l’hem assenyalat a les fotos amb una línia vermella.
2. Tota paret té dues cares o paraments. La cara B es caracteritza per estar feta de pedres mitjanes irregularment tallades i disposades ordenadament en fileres. El material de lligada és argila i no morter de calç.
3. La cara A és, en canvi, un parament irregular on les pedres que fan la paret no s’han retallat, són més petites i estan col·locades desordenadament. Aquí ens ha costat molt separar el parament de l’estratigrafia o terra en contacte, ja que, pel color i per les mateixes pedres, es confonia una mica amb l’argila de lligada de la paret.
4. A la cara A del mur s’aprecia a dins del rebliment intern un fragment d’àmfora oriental que, esperem, podrem classificar a partir de la tipologia de Late Roman Amphorae que va establir J. A. Riley. Tot arribarà.
  

visigot 3.JPG

Fragment d'àmfora oriental incrustat a l’argila del rebliment del mur.

En funció d’aquests trets arribem a les hipòtesis següents:
1.
El mur forma part d’una habitació o àmbit funcional més gran de la superfície que estem excavant.
2. La cara B constituiria, per la seva regularitat i estètica, un parament visible i la terra que hem excavat s’adossa a aquesta cara del mur i cobreix el nivell de pavimentació de l’àmbit. Per tant, el mur és anterior a la formació dels estrats i la cronologia d’aquests nivells de terra ens dirà quan es va colgar o abandonar l’àmbit arquitectònic.
3. La cara A sembla un parament poc estètic i curós, com si no hagués d’anar vist. Ara creiem que aquesta paret es va aixecar al mateix temps que els estrats d’aquest costat del mur, com si fos un marge de pagès que s’aixeca amb la voluntat de crear una superfície plana. El mur només és visible per la cara B, mentre que l’altra queda oculta per la terra continguda. Segons aquest parer la cronologia de la capa de terra ens indicarà el moment en què es va construir el mur.
 
Això ens permet deduir que:
1.
La cronologia funcional del mur se situa entre la data que proporcionin les ceràmiques dels estrats del costat A i les del costat B.
2. De moment aquests estrats s’emplacen al segle VI, tot i que tenim dubtes de si poden ser una mica posteriors. Tot arribarà.
3. El més important és, si podem confirmar que aquest mur recolza sobre la fonamentació del temple romà, que podrem dir que el temple (que esperem que sigui el d’August) es va enderrocar abans o en el mateix moment que la construcció d’aquest mur visigot.
4. Aleshores, difícilment la Catedral visigoda que s’esmenta en el document anomenat Oracional de Verona (escrit cap al 710) podria ser el temple romà del mig de la plaça.
 
Amb tot això esperem que:
1.
Haguem estat prou pedagògics.
2. No us espanteu i abandoneu el bloc.