Entrades amb l'etiqueta ‘geotècnic’

L’estudi geotècnic: assaig de penetració estàndard

dimecres, 28/07/2010
Geotècnic4.jpg

Introducció de l’instrument de percussió o penetròmetre.

·

Com a informació addicional, i per tal d’obtenir un valor orientatiu respecte de la tensió admissible i l’assentament de les argiles sobre les quals es troba la llosa de fonamentació (i en el punt del sondeig, que és el més desfavorable), s’ha practicat un assaig SPT (standard penetration test o assaig de penetració estàndard) amb base a paràmetres actuals (sabent que aquests no són aplicables al món romà).

Geotècnic5.jpg

Mostra de les argiles sota la llosa de 'caementicium' on s’ha fet la prova d’assentament.

Es tracta d’aplicar un dispositiu de percussió que consta d’una massa de 63,5 kg, amb una alçada de caiguda de 75 cm, sobre una part de la mostra que s’ha extret entre 4,10 – 4,70 metres per sota del nivell de l’enllosat de la Catedral. Posteriorment s’han fet uns càlculs en funció d’una sèrie de variables i s’ha determinat la tensió admissible per a una fonamentació del tipus llosa en la capa d’argiles.

El valor de la tensió s’estima en 1,20 kg/cm2 aproximadament, i els assentaments menors als 5,00 cm (valors acceptables per a una fonamentació actual de tipus llosa).

Lluís Comes (CITAM)

L’estudi geotècnic: el mètode

dilluns, 26/07/2010
sondeig-1.jpg

Sondeig en la plataforma d’'opus signinum'.

·

sondeig-2.jpg

Sondeig a la plataforma d’'opus signinum'.

El treball de camp es va dur a terme el dimarts 20 de juliol i va consistir en la realització de dos sondeigs mecànics a rotació amb extracció de testimoni continu mitjançant un equip Tecoinsa TP50D.

El diàmetre de perforació màxim és de 101 mil·límetres.

El primer sondeig es va situar a la zona argilosa més propera a l’entrada de la Catedral i on no hi ha fonamentació, i el segon, a la solera d’opus caementicium que trobem immediatament després del mur romà.

Lluís Comes (CITAM)

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: tecnologia d’abans i d’ara; una feina amb expectació; l’hora de dinar; sondejant les argiles; detall de les mostres de les argiles; detall de les mostres d’opus signinum; detall de les mostres d’opus signinum.

sondeig-3.jpgsondeig-4.jpgsondeig-5.jpg

sondeig-6.jpgsondeig-7.jpgsondeig-8.jpg

sondeig-9.jpg

L’estudi geotècnic: els objectius

diumenge, 25/07/2010
Geotècnic1.jpg

L'equip del CITAM entra a la Catedral.

·

Geotècnic2.jpg

Detall de la màquina.

Tenint en compte que, fins avui, els treballs arqueològics han documentat només la cresta superior de la base de la fonamentació, l’equip d’arqueòlegs que dirigeixen l’excavació a la nau central de la Catedral de Tarragona ens han demanat la nostra col·laboració amb l’objectiu que aportem informació analítica que permeti valorar la capacitat de suport de la plataforma d’opus caementicium a més d’un sondeig geotècnic que indiqui el gruix d’aquesta solera.
 
Geotècnic3.jpg

La màquina a punt d'entrar a la Catedral.

Els treballs de prospecció geofísica duts a terme fins al moment (llegiu Les prospeccions geofísiques) han posat de manifest la presència de canvis en les propietats físiques dels materials que conformen el subsòl de la Catedral, fet que es correspon amb l’existència de diferents formes geomètriques. El sondeig permetrà corroborar les evidències que posaven de manifest els treballs geofísics de l’any 2007 i demostrar que sota del subsòl existeix una fonamentació prou gran per suportar l’estructura d’un temple que podria arribar a uns 20-25 metres d’alçada aproximadament.

Lluís Comes (Centre d’Investigació Tecnològica i Assaig de Materials, SA, CITAM)

La validació de la teoria

diumenge, 18/07/2010

Tenint en compte que la plataforma només es documenta per la cresta superior, hem demanat la col·laboració del  Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona per dur a terme dues proves:
 
1. Una prova de càrrega per poder valorar la capacitat de suport d’aquesta plataforma.
2. Un sondeig geotècnic que ens ha d’indicar el gruix d’aquesta solera d’opus caementicium.