Entrades amb l'etiqueta ‘excavació’

Tornem-hi, que això no ha estat res

dilluns, 4/07/2011
Ha passat un any i, de ben segur, que som més vells. Una altra cosa és si som més savis. Aquest estiu efectuem la segona i, previsiblement, darrera excavació arqueològica a l’interior de la Catedral de Tarragona en uns quants segles. No és la finalització del projecte, sinó una fase més que, en aquest cas, torna a aprofitar els treballs de rehabilitació de l’interior del temple (4a fase del Pla director de la Catedral de Tarragona). El conjunt catedralici és un extens complex religiós, cultural i patrimonial que encara amaga tresors i incògnites que, els uns o les altres, s’aniran esclarint amb el pas dels anys, o dels segles. 
Signatura del conveni.

Signatura del conveni.

·
El que ara farem és l’aplicació de l’addenda III del conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Tarragona, el Capítol de la Catedral de Tarragona / Arquebisbat de Tarragona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per a la coordinació de les actuacions arqueològiques derivades del Pla director de la Catedral de Tarragona (Fase IV). El 19 de maig passat es va procedir a signar el document entre la Sra. Rosa Maria Rossell Rigau, aleshores tinenta d’alcalde i consellera coordinadora de l’Àrea de Cultura, Patrimoni i Ensenyament de l’Ajuntament de Tarragona, la Dra. Isabel Rodà de Llanza, directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, i Mons. Miquel Barbarà i Anglès, degà – president del Capítol de la Catedral de Tarragona.
 
Les tres institucions han tornat a sumar esforços per tal de portar a terme una segona intervenció arqueològica a l’interior de la Catedral de Tarragona. Nosaltres tres tornem a ser els directors de la intervenció arqueològica i comptarem amb el suport d’un extens grup d’estudiants del grau d’Història de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i del Màster Interuniversitari d’Arqueologia (impartit per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Tarragona i l’ICAC). El projecte disposarà de la col·laboració del Museu d’Història de Tarragona, del Museu Bíblic Tarraconense i dels serveis de les unitats de Documentació Gràfica i d’Estudis Arqueomètrics de l’ICAC.
 
Per altra banda, el nostre projecte ha servit d’inspiració per al projecte docent de secundària titulat Buscando el Templo de Augusto. Estudio arqueológico de ritos y cultos religiosos en Tárraco, que ha estat seleccionat dins dels Campus Científicos de Verano 2011 que impulsa la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología i el Ministeri d’Educació amb el suport de l’Obra Social La Caixa i que, en el nostre cas, forma part de l’oferta formativa del CEICS (Campus Excel·lència Internacional Catalunya Sud).
 
Ara estem executant les actuacions prèvies al desenvolupament dels treballs d’excavació arqueològica amb els equips de treball que, en el marc de les obres de restauració, intervenen a l’interior de la Catedral. Tot i que properament es convocarà una roda de premsa de presentació del projecte, el nostre objectiu és dur a terme una política de comunicació i socialització semblant a l’efectuada l’any passat. Aquest bloc serà, en la mesura del possible, el mitjà quotidià de difusió de la nostra activitat així com de les nostres hipòtesis de treball. Mentrestant us adjuntem un enllaç d’un reportatge que ens van fer fa unes tres setmanes i que apareix (en català) en un mitjà de comunicació.

Ara sí que ja podem dir alea iacta est, la suerta está echada o endavant les atxes. Al vostre gust.

Tornem-hi!

dimecres, 6/10/2010

Després de les vacances, d’atendre afers posposats per la mateixa campanya d’excavació i de les festes de Santa Tecla, tornem a emprendre l’activitat del bloc. Val a dir que la freqüència d’entrades no serà ni de bon tros la mateixa, tenint en compte que ara iniciem una fase d’estudi que s’alterna amb altres activitats que desenvolupem conjuntament o separadament. Amb el suport dels amics de Sapiens, aquest bloc romandrà obert per oferir-vos totes les novetats relacionades amb un projecte en què l’excavació arqueològica només és una fase més d’una recerca que ja acumula 10 anys d’existència.
 
Malgrat la nostra inactivitat, el bloc ha continuat consultant-se fins a arribar a la xifra actual de 11.000 consultes en català i 2.300 en castellà. Valorem positivament aquesta resposta i tot plegat ens ha fet reflexionar sobre una sèrie d’aspectes relacionats amb la difusió de la pràctica arqueològica. Precisament, l’entrada Hem arribat a les 3.500 visites va ser una de les més comentades, amb alguna crítica, però tot plegat es tractava de reflexions d’uns professionals que, sorpresos pel vostre seguiment, intenten seguir, amb la màxima dignitat possible, una evolució tecnològica que no té aturador.
 
En aquesta nova etapa us anirem informant de les conferències que puguem efectuar, de notícies o activitats relacionades amb la recerca de l’acròpolis de Tarragona i, en definitiva, de tot allò que us permeti seguir tot el procés de recerca i difusió que duem a terme des de la nostra activitat quotidiana.

Ens ha complagut molt la publicació, durant aquest temps, d’un article d’una de les nostres col·laboradores, Aurora Muriente, al suplement dominical d’El Nuevo Día, un diari del seu país, Puerto Rico. El podeu llegir a continuació. Ja podem afirmar que hem travessat el charco!

article aurora-1_01.JPG

article aurora-2_01.JPGarticle aurora-3_01.JPG

Un mur d’època visigoda: un cas d’anàlisi

dilluns, 12/07/2010
visigot 1.jpg

Detall del mur visigot.

· 

Interpretar el perquè i la data de construcció d’un mur pot arribar a ser un exercici de relació dels diferents elements estratigràfics i estructurals que hi estan relacionats. El cas que ens ocupa és un bon exemple de com entenem les evidències que separem i com aquestes poden reflectir l’evolució històrica de l’indret on estem fent l’excavació.  

A continuació us explicarem l’estat actual de la descripció i la interpretació, però heu de tenir en compte que és del tot preliminar i que ho fem per il·lustrar-vos en aquest bloc el nostre procés d’anàlisi i documentació. 

   

visigot 2.jpg

Detall dels paraments del mur visigot.

El que ve a continuació podrà variar, durant la fase d’estudi postexcavació, en funció de tres aspectes:
1. Una proposta millor.
2. Ara fem una anàlisi individual de l’evidència a dins l’àrea d’excavació. Posteriorment el plànol del mur s’inserirà en la planimetria general del seu entorn i podria ser que això en fes variar o modificar la interpretació.
3. L’anàlisi dels materials ceràmics apareguts encara no s’ha dut a terme. Les ceràmiques encara no s’han ni rentat. No obstant això, a mesura que recuperem els fragments mentre excavem, ens n’anem fent una idea aproximada que és, insistim, aproximada.

 

Al mur hi observem les característiques següents:
1.
La part superior està arrasada i molt endurida. Inicialment havíem cregut que responia a la part del mur homogeneïtzada per aguantar un alçat superior de tàpia. Això voldria dir que el mur conservat correspondria a un sòcol. No obstant, la cresta endurida del mur coincideix amb la cota del nivell de circulació dels obrers de la Catedral consistent en una capa compactada de pols de pedra calcària (segurament fruit del treball de l’obra). La cota de la part superior del mur coincideix amb el canvi de l’estratigrafia. Més amunt d’aquesta cota hi ha els farciments constructius de l’enllosat de la Catedral. A sota d’aquesta cota hi ha els estrats d’època visigoda. Per tant, la cota del mur ens indica la cota d’arrasament o de rebaix del segle XIV i l’hem assenyalat a les fotos amb una línia vermella.
2. Tota paret té dues cares o paraments. La cara B es caracteritza per estar feta de pedres mitjanes irregularment tallades i disposades ordenadament en fileres. El material de lligada és argila i no morter de calç.
3. La cara A és, en canvi, un parament irregular on les pedres que fan la paret no s’han retallat, són més petites i estan col·locades desordenadament. Aquí ens ha costat molt separar el parament de l’estratigrafia o terra en contacte, ja que, pel color i per les mateixes pedres, es confonia una mica amb l’argila de lligada de la paret.
4. A la cara A del mur s’aprecia a dins del rebliment intern un fragment d’àmfora oriental que, esperem, podrem classificar a partir de la tipologia de Late Roman Amphorae que va establir J. A. Riley. Tot arribarà.
  

visigot 3.JPG

Fragment d'àmfora oriental incrustat a l’argila del rebliment del mur.

En funció d’aquests trets arribem a les hipòtesis següents:
1.
El mur forma part d’una habitació o àmbit funcional més gran de la superfície que estem excavant.
2. La cara B constituiria, per la seva regularitat i estètica, un parament visible i la terra que hem excavat s’adossa a aquesta cara del mur i cobreix el nivell de pavimentació de l’àmbit. Per tant, el mur és anterior a la formació dels estrats i la cronologia d’aquests nivells de terra ens dirà quan es va colgar o abandonar l’àmbit arquitectònic.
3. La cara A sembla un parament poc estètic i curós, com si no hagués d’anar vist. Ara creiem que aquesta paret es va aixecar al mateix temps que els estrats d’aquest costat del mur, com si fos un marge de pagès que s’aixeca amb la voluntat de crear una superfície plana. El mur només és visible per la cara B, mentre que l’altra queda oculta per la terra continguda. Segons aquest parer la cronologia de la capa de terra ens indicarà el moment en què es va construir el mur.
 
Això ens permet deduir que:
1.
La cronologia funcional del mur se situa entre la data que proporcionin les ceràmiques dels estrats del costat A i les del costat B.
2. De moment aquests estrats s’emplacen al segle VI, tot i que tenim dubtes de si poden ser una mica posteriors. Tot arribarà.
3. El més important és, si podem confirmar que aquest mur recolza sobre la fonamentació del temple romà, que podrem dir que el temple (que esperem que sigui el d’August) es va enderrocar abans o en el mateix moment que la construcció d’aquest mur visigot.
4. Aleshores, difícilment la Catedral visigoda que s’esmenta en el document anomenat Oracional de Verona (escrit cap al 710) podria ser el temple romà del mig de la plaça.
 
Amb tot això esperem que:
1.
Haguem estat prou pedagògics.
2. No us espanteu i abandoneu el bloc.

Jaume, ja l’hem trobat!

dimecres, 7/07/2010
inscripció jaume.JPG

Què hi posa?

·

Benvolgut Jaume,

Ja la tenim aquí! La primera inscripció de l’excavació.

Hem pensat que tu ens la pots restituir…