Entrades amb l'etiqueta ‘estrat’

Com s’interpreten els murs medievals

dimecres, 21/07/2010

El sondeig ha identificat dues estructures que es consideren posteriors als nivells de terraplenament medievals que colguen les restes arqueològiques d’època antiga (vegeu Les ceràmiques constructives de la catedral). Aquesta troballa és del tot comprensible tenint en compte que la Catedral es va començar a construir al segle XIII i que no va finalitzar fins al segle XIV (vegeu La Catedral de Tarragona: dades històriques).
mur medieval2.jpg

Els murs amb l’excavació finalitzada

·

De la mateixa manera que ha succeït durant el segle XX amb la Sagrada Família de l’arquitecte de Riudoms Antoni Gaudí, la Catedral de Tarragona es va aixecar des d’un extrem i les naus es trobaven obertes a l’exterior mentre duraven les obres. Per això van ser necessaris murs de delimitació o de tancament del perímetre catedralici tot protegint l’obra inacabada.
 

mur medieval.jpg

Troballa dels murs en l’estratigrafia medieval.

El mur A podria haver tingut aquesta funció de tancament perimetral, mentre que el mur B presenta a la cresta superior un perfil arrodonit que permet imaginar-hi un canal de desguàs de l’aigua de pluja. Aquest mur prové d’un dels pilars de la nau i està lleugerament desviat per tal de no coincidir amb el pilar simètric.
 
Els murs estan fets de pedra i morter de calç i corresponen a murs de fonamentació. Ho sabem perquè el mur B presenta, un cop excavat l’estrat contigu, les cares o paraments exteriors irregulars fruit d’haver tallat una rasa a la terra i haver-la farcit tal qual amb el reble. El resultat és que el mur presenta unes cares irregulars que s’han de considerar el positiu del negatiu de la rasa efectuada. És el que els arqueòlegs anomenem rases de fonamentació a sac. És una forma de fonamentar molt pràctica si la rasa s’excava a la terra, però si la rasa s’excava en un reble de pedres el resultat és una rasa irregular on molta de l’argamassa s’escorre entre les pedres de la paret de la rasa.

mur medieval3.jpg

Cresta del mur B amb el rec de desguàs.

Això és el que va succeir quan aquesta rasa va trobar un reble de pedres d’època tardoantiga; els paletes medievals devien gastar molt de morter, ja que nosaltres, a l’excavar al costat del fonament, hem trobat moltes pedres pertanyents a l’estrat visigot però unides pel morter de calç escorregut per la fonamentació medieval (vegeu la foto).
 
En canvi, el mur A va emprar una tècnica de fonamentació mixta. A la part inferior de la rasa de fonamentació s’hi va col·locar una renglera de grans pedres calcàries de suport. Com que el paleta necessitava a dins la rasa espai per maniobrar van sobrar a banda i banda del fonament uns 4 centímetres que, posteriorment, van ser reomplerts de terra. D’aquesta forma, a la part 1 hi tenim la rasa de fonamentació, el mur de fonamentació i el farciment constructiu de fonamentació que a les imatges ja apareix excavat.

mur medieval4.jpg

Fonamentació del mur B amb el pedregam visigot unit per les escorrenties de morter.

·

mur medieval5.jpg

Fonamentació del mur A.

És perícia dels arqueòlegs diferenciar aquests elements durant l’excavació per tal de poder establir la cronologia relativa entre tots els elements. La part superior de la fonamentació es va reomplir a sac un cop ja s’hi havia afegit el farciment constructiu inferior. D’aquesta forma a l’acabar l’excavació dels estrats per part nostre tornem a trobar la cara positiva del fonament A, que en realitat és el negatiu de la part superior de la rasa de fonamentació.

En aquest cas és una tècnica mixta: una part amb rasa, fonament i farciment que reomple l’espai de maniobra que requereix el paleta; i la segona part que va ser reomplir a sac tota la rasa amb rebliment constructiu. L’alçat del fonament A devia desaparèixer a l’acabar la Catedral, ja que no era necessari.

mur medieval6.jpg

Fonamentació del mur A.

mur medieval7.jpg

Fonamentació del mur A amb l’estratigrafia tardoantiga extreta.

La ceràmica… dels trons

dilluns, 5/07/2010
ceràmiques trons.JPG

Una acció quotidiana.

·

Per als profans són pedretes, per als arqueòlegs, un bé de Déu o un maldecap, segons com es miri i com siguin les preferències personals de cadascú. La realitat és que l’argila cuita, fràgil mecànicament però gairebé eterna, és allò que més recuperem de les capes de terra –estrats– que anem extraient.

Els fragments ceràmics s’han de recollir, separar segons l’estrat a què pertanyen, rentar, enumerar, classificar, dibuixar i fotografiar selectivament, i llavors tornar a desar.

I això, per a què serveix? Per a nosaltres de molt, ja que ens aporta informació etnogràfica, econòmica i, sobretot, és un mitjà fabulós per datar. Poques vegades trobem monedes, inscripcions i, encara menys, textos escrits.

Les ceràmiques són el plàstic, la fusta o el vidre de l’actualitat, ens daten els estrats de terra i ens guien cronològicament durant l’excavació. Com ho fem? Cada cop hi ha més tecnologies noves i costoses
–fluorescència, paleomagnetisme, rehidroxilació…–, però al final el “ceramòleg de batalla” ho fa amb la seva memòria fotogràfica i per comparació amb taules de classificació locals o internacionals que, progressivament, es van perfeccionant.

Nosaltres, tot i que de forma preliminar, us anirem explicant les troballes que fem i quines primeres impressions en tenim. Quan s’acabi l’excavació, ho precisarem amb més calma; així que, companys ceramòlegs, sigueu clements!

La feina fosca

dilluns, 21/06/2010

És important destapar la fonamentació del temple. Això seria la part més espectacular de la recerca arqueològica, però allò que serà més important per a nosaltres és el que es denomina documentació estratigràfica i estudi de materials. És allò que no es veu després d’una excavació i és la part més dificultosa, però profitosa, d’una intervenció arqueològica. Ens referim a l’estratigrafia. L’excavació i l’anàlisi metòdica dels estrats de terra i els objectes recuperats que s’hi troben són la base científica sobre la qual es desenvolupa posteriorment el discurs historicista.

 D’aquesta manera podem establir cronologies, absolutes o relatives, complementar els estudis existents d’economia de mercat –a partir de les ceràmiques o monedes-, estudis de reconstrucció paleoambiental –amb els sediments vegetals-, estudis socials –amb les dades epigràfiques-, estudis d’iconografia i religiositat i, així, molts altres aspectes que, pacientment, l’arqueòleg recupera i estudia amb l’ajuda de les noves tecnologies.

Només d’aquesta manera podrem datar les evidències arquitectòniques que puguin sorgir i, com que s’ha conservat tan poca cosa del nostre passat, és obligatori no rebutjar res.