Us pengem el vídeo del canal reportatge del portal patrimoni.gencat, gravat en la fase final de l’excavació de l’estiu del 2011. A més de les oportunes explicacions, veureu el procés de reposició de l’enllosat de la Catedral, que ja havia estat refet a mitjan segle XX.
Entrades amb l'etiqueta ‘enllosat’
Un nou reportatge
divendres, 20/04/2012Els treballs de protecció i cobriment
dimarts, 12/10/2010Un cop finalitzada la nostra tasca s’ha procedit a cobrir l’àrea excavada. El procediment ha estat el següent:
1. S’ha folrat l’interior de tot el sondeig estratigràfic amb teixit transpirable geotèxtil per separar les estructures arquitectòniques dels rebliments aportats de nou. El sondeig efectuat davant del frontal del temple ha estat indicat amb un plàstic blau.
2. Posteriorment s’ha colgat el sondeig estratigràfic combinant terres aportades i de la mateixa excavació. S’han introduït materials contemporanis en l’estratigrafia. El colgament s’ha articulat en capes que han estat consecutivament mullades amb aigua i compactades mecànicament.
3. Al rebliment s’hi ha posat un cilindre segellat de PVC reforçat en què s’ha introduït una còpia del conveni institucional que ha permès l’excavació, una còpia del dossier de premsa, material fotogràfic més premsa i monedes de curs actual.
4. Tota la superfície colgada ha estat coberta per una capa de graves i després per un plàstic.
5. S’hi ha superposat un forjat reticulat amb la funció de repartir les càrregues que haurà de suportar l’enllosat.
6. S’ha cobert el forjat amb una nova capa de plàstic separant el formigó de l’enllosat medieval.
7. Seguint la mateixa tècnica medieval s’ha estès una preparació de morter de calç sobre la qual s’assenten les lloses del paviment medieval.
8. S’han netejat els laterals de les lloses i s’han tornat a col·locar seguint la fotogrametria elaborada durant l’excavació.
9. S’ha estès una vorada de morter de calç que imita el color de l’antiga vorada de l’enllosat.
Tornem a la normalitat (en part)
dimecres, 6/10/2010La reposició de l’enllosat s’ha efectuat en el termini de temps previst i, per aquest motiu, ens han sabut greu algunes notícies aparegudes als mitjans de comunicació en què s’afirmava que alguns dels actes de la Festa Major havien sofert modificacions a causa dels treballs arqueològics. Una cosa són els treballs de restauració derivats de la fase IV del Pla Director i una altra de diferent és el nostre projecte de recerca arqueològica.
En fi, som víctimes de les llegendes urbanes que arrossega l’arqueologia.
Comença l’excavació estratigràfica
divendres, 2/07/2010·
A sota l’enllosat hi ha el llit de morter que feia de preparació i repòs de les lloses que ja s’han extret.
Es tracta del començament de l’excavació manual i de la preparació de la planimetria per poder efectuar seguidament les seccions estratigràfiques.
Ja hem acabat d’extreure l’enllosat
divendres, 2/07/2010·
Sempre es diu que l’experiència és un grau. Així, l’equip arqueològic juntament amb els ajudants de l’empresa Fulgencio Villar hem perfeccionant la tècnica i les eines de tal manera que en el segon dia de feina hem acabat d’extreure uns 24 m2 de l’enllosat.
Totes les lloses han quedat ordenades a l’entrada de la Catedral i preparades per a la seva reposició quan hagin finalitzat els nostres treballs.
Comencem a treure les lloses
dijous, 1/07/2010·
Treure l’enllosat de la Catedral sense trencar les pedres està sent més difícil del que ens imaginàvem. El gruix de les lloses oscil·la entre els 15-35 cm, tot i que la la mesura més habitual és la intermèdia.
Pràcticament hi ha mig centímetre de juntura de morter entre peça i peça. I és que hem trigat unes tres hores a treure les tres primeres lloses.
A partir d’aquí cada cop ha estat més fàcil obrir forat en un enllosat on la compressió lateral és tan forta que per sota del paviment només hi ha un llit d’uns 10 cm de morter de calç. Imagineu-vos tot el que pot haver passat per sobre d’aquest paviment al llarg dels segles i, en canvi, no ha cedit gents.
Fotografiem l’enllosat
dimecres, 30/06/2010·
Vam aprendre a dibuixar amb el flexo, la plomada, el llapis… i amb molta paciència. Ara, la topografia i la fotografia, cada cop més unides pels bites, s’han fet les mestresses del dibuix arqueològic i els ròtrings són una resta arqueològica més.
Per dibuixar l’enllosat que hem de treure, i retornar, s’han enganxat i topografiat a l’àrea d’excavació unes marques reflectants adhesives col·locades de forma regular. Després, tot això s’ha fotografiat zenitalment a una distància suficient i, a partir d’aquí, la feina que queda és per als dibuixants amb l’ordinador.
Al pas que anem, els dibuixants hauran de deixar d’anomenar-se dibuixants.