Entrades amb l'etiqueta ‘ceràmica’

Una petita gran sorpresa

dijous, 29/07/2010

as1.JPG·

En els nivells superiors d’abandó de l’estança visigoda s’ha recuperat un petit fragment de ceràmica gairebé informe, si exceptuem la inflexió de la carena que s’hi aprecia, però que ha cridat l’atenció dels excavadors, tant pel seu acabat com pel context en què ha aparegut.

as2.JPGL’he examinat personalment (27/07/10) i el fet que presentés a l’interior un vidrat plumbífer verd molt viu i goterons del mateix recobriment sobre la seva superfície exterior, que la seva pasta fos porosa, amb consistència un xic sorrenca i color grogós, ha portat a descartar que es tractés d’una intrusió, com en algun moment s’havia temut, i a identificar-la com una ceràmica oriental vidrada d’època omeia o abbàssida (segles VII-IX).
 
Aquestes produccions, originàries de l’àrea mesopotàmica (Bàssora, Susa…) i que es difondran pels països de la riba oriental de la Mediterrània, arriben a les nostres terres durant el segle VIII, com s’ha pogut testimoniar en nivells dels inicis de l’època islàmica a Barcelona i Tortosa, a banda d’altres ciutats del sud de la península Ibèrica.
 
Un sol fragment de ceràmica és una evidència massa prima per poder-ne treure gaires conclusions susceptibles d’il·luminar el fosc període de la Tarragona musulmana, però la presència mateixa d’aquest tipus de materials a la ciutat i la coherència amb el context arqueològic en què han estat recuperats conviden a ésser optimistes de cara al futur.

Joan E. García Biosca

Les ceràmiques constructives de la Catedral

dimarts, 6/07/2010
ceràmiques constructives.jpg

Anem baixant.

·

En aquests moments estem excavant farciments de terra que possiblement van tenir com a funció terraplenar la zona abans de la construcció del tram final de la Catedral. La ceràmica recuperada es caracteritza per la presència de fragments de ceràmica medieval vidriada. Curiosament, no hi apareixen fragments de ceràmica de procedència valenciana (reflexes, blava…).

Això ens indica, tenint en compte l’estat actual de l’excavació, que l’estratigrafia es va generar abans de mitjans de segle XIV, quan es va produir la generalització d’aquests atuells ceràmics en terres catalanes. Això és coherent amb les fonts històriques.

La ceràmica… dels trons

dilluns, 5/07/2010
ceràmiques trons.JPG

Una acció quotidiana.

·

Per als profans són pedretes, per als arqueòlegs, un bé de Déu o un maldecap, segons com es miri i com siguin les preferències personals de cadascú. La realitat és que l’argila cuita, fràgil mecànicament però gairebé eterna, és allò que més recuperem de les capes de terra –estrats– que anem extraient.

Els fragments ceràmics s’han de recollir, separar segons l’estrat a què pertanyen, rentar, enumerar, classificar, dibuixar i fotografiar selectivament, i llavors tornar a desar.

I això, per a què serveix? Per a nosaltres de molt, ja que ens aporta informació etnogràfica, econòmica i, sobretot, és un mitjà fabulós per datar. Poques vegades trobem monedes, inscripcions i, encara menys, textos escrits.

Les ceràmiques són el plàstic, la fusta o el vidre de l’actualitat, ens daten els estrats de terra i ens guien cronològicament durant l’excavació. Com ho fem? Cada cop hi ha més tecnologies noves i costoses
–fluorescència, paleomagnetisme, rehidroxilació…–, però al final el “ceramòleg de batalla” ho fa amb la seva memòria fotogràfica i per comparació amb taules de classificació locals o internacionals que, progressivament, es van perfeccionant.

Nosaltres, tot i que de forma preliminar, us anirem explicant les troballes que fem i quines primeres impressions en tenim. Quan s’acabi l’excavació, ho precisarem amb més calma; així que, companys ceramòlegs, sigueu clements!