Â
Signatura del conveni a l'absis romà nic de la Catedral de Tarragona (11 de juny de 2010).
·
Després de la signatura del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Tarragona, l’Institut Català d’Arqueologia Clà ssica i el CapÃtol de la Catedral (Arquebisbat de Tarragona) l’11 de juny passat, els treballs d’excavació a la Catedral s’iniciaran la setmana del 28 de juny.
Restitució infogrà fica Part Alta amb la seu del 'Concilium Prouinciae' (Digivisión). En groc, la posició de la Catedral.
·
El recinte catedralici s’estén per l’à rea més elevada del turó costaner triat pels romans per establir-hi un campament en el decurs de la II Guerra Púnica (218-201 abans de Crist). Aquest turó arriba als 80 m i la seva part superior ha constituït des d’aleshores un espai preeminent: una particular acròpolis.
rimer va esdevenir una zona militar, des de la qual es va comandar la conquesta romana de la penÃnsula i, un cop efectuada, l’espai es va transformar en à rea monumental de Tarraco, capital de la prouincia Hispania Citerior, la més extensa de tot l’Imperi Romà .
Restitució infogrà fica de la Catedral dins l'antiga plaça sacra pagana (Digivisión).
El que avui és Catedral abans era el recinte sagrat que podria haver acollit el temple dedicat a l’emperador August; més tard s’hi podria haver construït l’episcopi cristià de la Tarracona visigoda i, ja al segle XII, va ser l’indret escollit per edificar-hi la seu metropolitana de l’Església catalana.
La Catedral de Tarragona i els edificis que l’envolten, construïts entre els segles XII i XX, són un exemple de la influència pòstuma de l’arquitectura romana. Tota paret que es podia aprofitar va ser respectada, tot allò que era prescindible però no feia nosa quedava ocult sota les noves construccions.
Planta arqueològica de l'entorn de la Catedral amb la posició teòrica del temple d'August (segons Macias, Muñoz, Teixell).
Representació monetà ria del Temple d'August i de l'està tua de culte.
·
L’emperador August va atorgar a Tarraco la capitalitat de la prouincia Hispania Citerior i, a més, hi va viure durant dos anys. Tarraco i, fins i tot, Tarragona deu molt a aquest emperador, que va ser vital en l’eclosió econòmica i polÃtica de la ciutat. Durant aquest perÃode es va construir el Teatre, la basÃlica del fòrum, la xarxa vià ria de la ciutat i es va projectar el nou port. Sense August no es pot entendre el pes històric de Tarragona.
Fragment de dit gros del peu dret. Fet de marbre, pertany a una està tua divinitzada i entronitzada que pot mesurar uns 3 m d'alçada. Podria ser de la mateixa està tua de culte del 'divus Augustus' que representen les monedes, o bé d'un dels seus successors també divinitzats.
D’això ja en van ser conscients els tarraconenses d’aleshores, que van erigir un altar en vida del mateix August per tal de rendir-li culte. Tà rraco també va ser la primera ciutat occidental a sol·licitar la construcció d’un temple de culte a August. Això va ser l’any 15 després de Crist, quan una ambaixada de tarraconenses va sol·licitar permÃs a l’emperador successor –Tiberi- per construir un temple que, segons l’historiador Tà cit, va ser in omnes provincias exemplum.
El temple el tenim representat en monedes romanes emeses durant el regnat de Tiberi. Era un temple octà stil que a dins podria haver guardat una està tua monumental de l’emperador August i que, possiblement, imitava el temple de Mars Ultor que es trobava al Forum Augustum de Roma.
Som en un espai que ens explica la transició del culte imperial pagà a la cristianització de la societat i de la mateixa topografia urbana.
A principis del segle V, la zona es va transformar radicalment, i observem com l’à rea sacra ja no funcionava, ja que hem detectat diversos abocadors de deixalles urbanes al bell mig de la plaça. Recordem que el culte pagà no es feia al temple, sinó a la plaça que l’envoltava. Possiblement hi havia habitatges privats en aquest entorn i el principal dubte que tenim és la destinació final del vell temple d’August, després que l’emperador Teodosi va decretar l’oficialitat del cristianisme i va autoritzar el desmuntatge dels temples pagans.
Creiem que a principis del segle VI l’antic espai de culte imperial es va convertir en la nova seu episcopal visigoda, que fins llavors era en un indret que encara no hem localitzat.
El dubte existent radica a esbrinar si el temple d’August va ser desmuntat o tal vegada reformat per esdevenir la Catedral del s. VI. Actualment sabem que al voltant s’hi van construir dependències importants, com les conservades al Col·legi d’Arquitectes, la cisterna trobada a les Cases dels Canonges o els enterraments visigòtics del claustre.
1. De l’antic campament militar d’abans de Crist no en queda, a excepció de les muralles, res. Possiblement eren estructures de fusta i això desapareix o bé es destrueix per part dels mateixos romans.
2. La invasió islà mica del 713 va comportar l’abandó de la ciutat fins a l’any 1118. Durant aquest perÃode Tarracona va romandre sense poder polÃtic, militar ni religiós, però això no implica que la ciutat restés abandonada. El Camp de Tarragona va esdevenir una terra de frontera que separava el cristianisme de l’Islam. Els à rabs es van estimar més ocupar ciutats enlairades i més petites -Tortosa, Lleida o Balaguer-, mentre que els comtats catalans prou feina tenien a organitzar-se i anar creixent. Què va succeir a Tarragona durant aquests segles d’oblit? Possiblement, i aixà ho apunten fonts à rabs, la ciutat va restar a la disposició de bandits i marginats que d’alguna forma o altra vagaven per Tarraco.
3. Disposem d’informació documental sobre la construcció de la Catedral, però desconeixem els seus processos constructius.
És difÃcil que s’hagin conservat vestigis sobre aquestes qüestions però, com a arqueòlegs, hem d’estar atents a la fortuna que depara qualsevol excavació arqueològica.
Fragment de clipeus amb la representació de Júpiter-Anmó. Model inspirat en el 'Forum Augustum' de Roma.
·
L’actual recerca del temple d’August ha de ser el punt culminant de segles d’estudi i de coneixement acumulatiu. No haurÃem arribat fins al punt actual sense una trajectòria cientÃfica que, progressivament, ha anat configurant un camà d’investigació que ens ha conduït fins al moment actual.
Restitució del fris del temple d'August (Roig Rodon, s. XIX).
Theodor Hauschild va ser el primer a destacar, com a bon alemany, la coincidència precisa entre l’eix de simetria de la Catedral i el de la gran plaça sacra pagana. Amb anterioritat havien treballat a la Catedral Mn. Serra-Vilaró i J. Sánchez Real, però no va ser fins als estudis de l’Institut Arqueològic Alemany que es va precipitar la recerca i identificació de l’arquitectura imperial romana.
En tot aquest procés no volem deixar d’esmentar els estudis de Geza Alföldy, Xavier Aquilué, Xavier Dupré, Duncan Fishwick, Ricardo Mar o Patrizio Pensabene. Finalment, el projecte de recerca de J. Ruiz de Arbulo al fòrum de la ciutat va desestimar la ubicació del temple d’August a la part baixa i, a partir d’aquell moment, totes les mirades es van dirigir a la Catedral.
Resultats de les prospeccions geofÃsiques.
·
L’any 2007 l’Arquebisbat de Tarragona i l’Institut Català d’Arqueologia Clà ssica van desenvolupar una intensa campanya de prospeccions geofÃsiques a l’interior de la Catedral. Durant una setmana un equip dirigit per Albert Casas, Josep M. Macias i Andreu Muñoz va aplicar la tomografia de resistitivitat elèctrica (ERT), la cartografia de conductivitat (EM) i el radar de subsòl (GPR). Va ser un equip internacional integrat per la Universitat de Barcelona, la Universitat de Palerm i l’empresa Sot – Prospeccions GeofÃsiques.
Resultats de les prospeccions geofÃsiques.
Es va localitzar una profunda alteració geofÃsica d’uns 27 m d’amplada, uns 35 m de longitud i un gruix oscil·lant entre els 2 i 3 m. Això s’ha interpretat com les restes de la fonamentació del podi d’un temple, d’on possiblement es van espoliar els murs perimetrals de carreus de pedra i també l’escalinata frontal.
També s’ha pogut apreciar com l’obra medieval es va adaptar a aquesta evidència. El creuer coincideix amb la façana posterior i els murs laterals de la Catedral van fonamentar fora del basament i directament a la roca.
Posició aproximada de l'indret on farem el sondeig.
·
Hem programat la realització d’un sondeig estratigrà fic que ocuparà uns 25 metres quadrats. El sondeig es posicionarà a l’eix axial de la Catedral, just sobre el lÃmit meridional de la gran alteració geofÃsica que van detectar els treballs desenvolupats l’any 2007. Per fer aquesta excavació fotogrametriarem el paviment actual de la Catedral tenint en compte que, un cop finalitzada l’excavació, omplirem el sondeig i el tornarem a enllosar amb les pedres prèviament extretes.
No és el nostre objectiu fer el sondeig sobre el possible basament. A priori, l’excavació intentarà documentar l’estratigrafia contigua a aquest basament. És a dir, el plantejament inicial és prioritzar la documentació estratigrà fica per sobre de la localització dels presumptes basaments de la columnata frontal del temple.
Com tota excavació arqueològica, l’extracció de l’estratigrafia donarà peu a una successiva dialèctica de possibilitats, teories, equÃvocs i, en definitiva, un exercici de reflexió metòdic que anirà molt més enllà del treball de camp.
És important destapar la fonamentació del temple. Això seria la part més espectacular de la recerca arqueològica, però allò que serà més important per a nosaltres és el que es denomina documentació estratigrà fica i estudi de materials. És allò que no es veu després d’una excavació i és la part més dificultosa, però profitosa, d’una intervenció arqueològica. Ens referim a l’estratigrafia. L’excavació i l’anà lisi metòdica dels estrats de terra i els objectes recuperats que s’hi troben són la base cientÃfica sobre la qual es desenvolupa posteriorment el discurs historicista.
 D’aquesta manera podem establir cronologies, absolutes o relatives, complementar els estudis existents d’economia de mercat –a partir de les cerà miques o monedes-, estudis de reconstrucció paleoambiental –amb els sediments vegetals-, estudis socials –amb les dades epigrà fiques-, estudis d’iconografia i religiositat i, aixÃ, molts altres aspectes que, pacientment, l’arqueòleg recupera i estudia amb l’ajuda de les noves tecnologies.
Només d’aquesta manera podrem datar les evidències arquitectòniques que puguin sorgir i, com que s’ha conservat tan poca cosa del nostre passat, és obligatori no rebutjar res.
Josep M. Macias, Imma Teixell i Andreu Muñoz són els arqueòlegs que dirigeixen una excavació a la nau central de la Catedral de Tarragona i difonen, en paral·lel als treballs, els resultats d'aquest atractiu projecte de recerca històrica.