Entrades amb l'etiqueta ‘catedral’

Praesidium, Templum et Ecclesia

dimecres, 4/01/2012

Encetem aquesta nova categoria de continguts, i també un any difícil en què cal donar més difusió a la nostra activitat, amb la incorporació de dos pdfs per il·lustrar l’exposició Praesidium, Templum et Ecclesia que es va efectuar en el Museu Bíblic Tarraconense coincidint amb l’edició 2011 del festival de Tarraco Viva. Us adjuntem els panells divulgatius efectuats per tal d’oferir un material de difusió de lliure disposició.

Posteriorment, l’exposició va romandre oberta durant uns mesos per atendre nombroses visites concertades, assolint un total de 2750 visitants. El muntatge va rebre el premi MUSA com a exposició temporal per part de la revista Auriga. També hem gaudit d’un ajut per al finançament d’actuacions en l’àmbit de la divulgació científica (ACDC-2011). Tot plegat, uns incentius més per continuar amb la recerca i difusió d’un projecte que es mantindrà viu durant el 2012 i que, mitjançant aquest blog, us tindrà informats de tot allò que duguem a terme.

Expo_Praesidium_Templum_Ecclesia.jpg

 

Documental ‘Un templo perdido’

dijous, 1/12/2011

Passats ja uns mesos des de l’excavació d’aquest estiu, us proposem aquest documental de programa Arqueomanía de RTVE2, on narren de forma trepidant l’aventura de les excavacions a la Catedral, buscant el temple d’August.

Tornem-hi, que això no ha estat res

dilluns, 4/07/2011
Ha passat un any i, de ben segur, que som més vells. Una altra cosa és si som més savis. Aquest estiu efectuem la segona i, previsiblement, darrera excavació arqueològica a l’interior de la Catedral de Tarragona en uns quants segles. No és la finalització del projecte, sinó una fase més que, en aquest cas, torna a aprofitar els treballs de rehabilitació de l’interior del temple (4a fase del Pla director de la Catedral de Tarragona). El conjunt catedralici és un extens complex religiós, cultural i patrimonial que encara amaga tresors i incògnites que, els uns o les altres, s’aniran esclarint amb el pas dels anys, o dels segles. 
Signatura del conveni.

Signatura del conveni.

·
El que ara farem és l’aplicació de l’addenda III del conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Tarragona, el Capítol de la Catedral de Tarragona / Arquebisbat de Tarragona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per a la coordinació de les actuacions arqueològiques derivades del Pla director de la Catedral de Tarragona (Fase IV). El 19 de maig passat es va procedir a signar el document entre la Sra. Rosa Maria Rossell Rigau, aleshores tinenta d’alcalde i consellera coordinadora de l’Àrea de Cultura, Patrimoni i Ensenyament de l’Ajuntament de Tarragona, la Dra. Isabel Rodà de Llanza, directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, i Mons. Miquel Barbarà i Anglès, degà – president del Capítol de la Catedral de Tarragona.
 
Les tres institucions han tornat a sumar esforços per tal de portar a terme una segona intervenció arqueològica a l’interior de la Catedral de Tarragona. Nosaltres tres tornem a ser els directors de la intervenció arqueològica i comptarem amb el suport d’un extens grup d’estudiants del grau d’Història de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i del Màster Interuniversitari d’Arqueologia (impartit per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Tarragona i l’ICAC). El projecte disposarà de la col·laboració del Museu d’Història de Tarragona, del Museu Bíblic Tarraconense i dels serveis de les unitats de Documentació Gràfica i d’Estudis Arqueomètrics de l’ICAC.
 
Per altra banda, el nostre projecte ha servit d’inspiració per al projecte docent de secundària titulat Buscando el Templo de Augusto. Estudio arqueológico de ritos y cultos religiosos en Tárraco, que ha estat seleccionat dins dels Campus Científicos de Verano 2011 que impulsa la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología i el Ministeri d’Educació amb el suport de l’Obra Social La Caixa i que, en el nostre cas, forma part de l’oferta formativa del CEICS (Campus Excel·lència Internacional Catalunya Sud).
 
Ara estem executant les actuacions prèvies al desenvolupament dels treballs d’excavació arqueològica amb els equips de treball que, en el marc de les obres de restauració, intervenen a l’interior de la Catedral. Tot i que properament es convocarà una roda de premsa de presentació del projecte, el nostre objectiu és dur a terme una política de comunicació i socialització semblant a l’efectuada l’any passat. Aquest bloc serà, en la mesura del possible, el mitjà quotidià de difusió de la nostra activitat així com de les nostres hipòtesis de treball. Mentrestant us adjuntem un enllaç d’un reportatge que ens van fer fa unes tres setmanes i que apareix (en català) en un mitjà de comunicació.

Ara sí que ja podem dir alea iacta est, la suerta está echada o endavant les atxes. Al vostre gust.

Fem un parèntesi

dilluns, 9/08/2010
grup sopar.jpg

El sopar de fi d’excavació. Hi falta la Grisel, que estava prospectant per l’alta muntanya.

macias i jo.JPG

Els 'mecànics' d'aquest bloc.

·

Aquest bloc es mantindrà obert, però ara ens prenem un descans. S’acosten les vacances i… les festes de Santa Tecla! Així que no actualitzarem els continguts fins al mes d’octubre.

Ha estat una experiència gratificant en què hem comptat amb un grup notable de col·laboradors i també ens hi han ajudat amics i familiars per poder tenir tot el material rentat i siglat. Tot plegat, un grup humà amb edats compreses entre els 9 i els 46 anys. 

 
lluna.jpg

Quan anem a dormir mirem la Lluna i això és el que veiem. Necessitem vacances!

Hem rebut el suport del Col·legi d’Aparelladors de Tarragona i hi han participat les empreses Fulgencio Villar, Codex – Arqueologia i Patrimoni i Servindustria QMA. També ens ha ajudat molta gent de l’Ajuntament de Tarragona, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i del Capítol/Arquebisbat de Tarragona.

 
fins aviat.jpg

Fins aviat!

Hem constituït una veritable societat arqueològica. A tots ells, moltes gràcies.

Satisfacció per la resposta en les jornades de portes obertes

dilluns, 2/08/2010

aporta-1.jpg·

Entre divendres a la tarda i dissabte al matí van passar per l’excavació gairebé 1.700 persones (650 divendres i 1.050 dissabte). Hi va haver de tot: gent que hi va pujar expressament, d’altres que van trobar les portes obertes i estrangers que seguien la multitud. Les explicacions es van fer en català, castellà i alguna en anglès. Valorem positivament la resposta de la gent a una activitat que s’ha desenvolupat durant el primer cap de setmana d’agost.

aporta-2.jpgVam explicar tot el que hem trobat i les conclusions preliminars del sondeig, i és que, no cal oblidar-ho, els treballs arqueològics es van iniciar el 28 de juny. A partir d’ara ens espera un llarg període d’estudi i reflexió, en què les dades obtingudes reposaran i maduraran mentre recuperem altres activitats pròpies de la nostra tasca diària.
 
aporta-3.jpgLa visita va constar d’una breu xerrada introductòria amb l’ajuda d’un projector d’imatges seguida de l’explicació davant del sondeig arqueològic. Per acabar vam observar les peces més significatives que estaven exposades en una vitrina i l’estat de l’interior de la Catedral. D’aquesta manera teníem simultàniament tres grups de visita al jaciment. Al sortir de la Catedral vam demanar als visitants que emplenessin una enquesta per a un estudi que estem preparant.
 
Hi ha dos aspectes que van cridar l’atenció dels visitants. Un és l’estat i la durada dels treballs del Pla director de restauració, i l’altre, la destinació final de les restes arqueològiques. Com ja hem explicat en altres ocasions, les restes seran protegides i tapades una altra vegada per tal de reposar-hi el paviment original, en benefici del desenvolupament de les nombroses cerimònies i activitats que es fan a la Catedral i de l’homogeneïtat artística de l’espai.

aporta-4.jpgaporta-5.jpgaporta-6.jpg

aporta-7.jpgaporta-8.jpgaporta-9.jpg

aporta-10.jpgaporta-11.jpgaporta-12.jpg

aporta-13.jpgaporta-14.jpgaporta-15.jpg

Intervenció arqueològica a la nau central de la Catedral Metropolitana de Tarragona i primada: resultats preliminars

divendres, 30/07/2010
resultats1.jpg

Croquis pedagògic preliminar del frontal del temple prenent com a referència la restitució del temple de Colchester (dibuix: Judit Ciurana).

·

Les conclusions preliminars a què hem arribat amb aquesta intervenció es poden sintetitzar en diferents punts:
 
1. Es constata l’existència del temple romà que va presidir el recinte de culte del Concili Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava la seva façana a partir de la meitat de la segona navada de la Catedral medieval i, d’acord amb les proves geofísiques, el final de la seva estructura es troba a l’alçada del transsepte. La seva amplada ocupa tota l’amplada de la nau central i gran part de les laterals. Les representacions numismàtiques i la modulació resultant dels elements de decoració arquitectònica permeten afirmar que el temple tenia vuit columnes a la façana, era octàstil.

2. Cal emmarcar el temple cronològicament en un moment indeterminat del segle I dC. La intervenció no ha permès determinar el període exacte de la construcció.
 
3. Les estructures que s’han pogut localitzar corresponen a la part inferior de la fonamentació de l’edifici.
Es distingeix una gran estructura de suport (a la manera d’una gran base amb una amplada aproximada d’1,80 m) formada per pedres irregulars, morter i diferents capes de reblerts constructius, que recolza en un nucli extens i regular d’opus caementicium i pedres unides amb morter que té una profunditat de 2,30 m amb una resistència capaç de sustentar un edifici actual de més de 30 (valoració amb paràmetres constructius actuals). Aquest nucli descansa en un estrat compacte d’argiles i aquest, a la vegada, sobre la mateixa roca. La gran estructura formada per pedres irregulars, morter i diferents capes de reblerts podria correspondre a la part inferior de la fonamentació de l’escala de la façana del temple i probablement podia actuar també com a estructura perimetral en planta de la fonamentació del temple. Mentre que el basament d’opus caementicium pot ser el suport del basament d’opus quadratum corresponent al podi del temple i situat, en el cas del sondeig, sota de la pronao del temple.

4. No es pot verificar de manera absoluta que el temple trobat sigui el dedicat a l’emperador August, però tota una sèrie d’evidències porten a considerar el fet des d’una alta probabilitat. És així que el temple és octàstil, també es troba envoltat per una plaça porticada que imita el programa arquitectònic del fòrum d’August de Roma presidit pel temple de Mars Ultor (Mart Venjador). En el decurs de l’excavació s’han trobat elements d’escultura arquitectònica en diferents tipus de marbre, com Luni-Carrara (Itàlia) o Giallo antico (Tunísia). Dos d’aquests elements decorats són de marbre del Proconès (Turquia). Sabem que l’emperador Adrià va romandre a Tarraco durant l’hivern dels anys 122-123 després de Crist i que va sufragar la restauració del temple d’August (post haec Hispanias petiit et Tarracone hiemauit, ubi sumpto suo aedem Augusti restituït), però desconeixem l’abast d’aquesta obra. S’han relacionat amb aquest fet dos capitells corintis de marbre del Proconès coneguts d’antic.
 
5. A partir de mitjans del segle V, es documenten transformacions al recinte de culte i s’inicia un procés progressiu de desmantellament de les estructures arquitectòniques paganes. L’aparició d’un mur datat al segle VI que descansa sobre el nucli d’opus caementicium de la fonamentació del temple romà evidencia que aquest ja ha estat desmantellat en l’època visigòtica amb l’objectiu de reaprofitar-ne i comercialitzar-ne els materials constructius. D’aquesta manera es produirà una radical transformació d’aquesta zona en un barri on devien conviure les edificacions eclesials, les civils i les domèstiques. La intervenció, en aquest sector, no ha propiciat cap evidència que pugui ser relacionada amb l’antiga catedral visigòtica que devia existir a la zona. Possiblement perquè la situació d’aquesta edificació se situa en un espai indeterminat de l’extrem nord de la plaça.
 

resultats2.jpg

Vitrina amb les peces recuperades més significatives.

6. Un fragment de ceràmica d’època omeia, datada entorn al segle VIII, i apareguda en els nivells d’abandó del mur visigòtic, assenyala el final d’aquest hàbitat; sense poder extreure’n cap interpretació relativa a l’ocupació àrab de Tarraquna.
 
7. No es documenta cap estructura o realitat arqueològica entre l’última fase visigòtica i la baixa edat mitjana. Aquest fet ens fa pressuposar que aquest tram de navada devia estar integrat en el projecte inicial de la catedral romànica o del seu urbanisme contigu.
 
8. Entre els segles XIII i XIV es documenta una fonamentació que podria servir per recolzar algun element de tanca provisional d’obres i un mur coincident amb la segona línia de pilars de la catedral que sosté, a la vegada, una canalera en opus caementicium que podria actuar com a infraestructura de drenatge per conduir les aigües pluvials coincident amb la tanca provisional de la catedral en el moment en què resta per acabar les últimes navades fins a la portalada a finals del segle XIII i i inicis del segle XIV.
 
9. Finalment s’ha pogut documentar l’originalitat del paviment medieval realitzat seguint la tècnica de l’opus sectile amb pedra de Santa Tecla, Llisós i marbre de Carrara. L’enllosat recolza sobre un llit de morter de calç i unit per pressió lateral entre les diferents peces. El nivell preparatori del paviment va propiciar ceràmica romana, vidriada medieval i una moneda de Jaume I. L’absència d’altres tipus de ceràmica com les importacions valencianes ens fa considerar que el paviment va ser construït abans del segon terç del segle XIV.

Roda de premsa, 29 juliol 2010

Una moneda de Jaume I

dimarts , 13/07/2010
moneda1.jpg

Anvers i revers de l’òbol de tern.

·

Durant els treballs d’excavació s’ha localitzat una moneda en els nivells de preparació de l’enllosat de la Catedral. Es tracta d’una peça de mòdul petit, de poc valor i de metall pobre, concretament de billó, i que apareix molt circulada. La peça numismàtica, com acostuma a passar en el tipus d’estratigrafia a què fem referència així com en el tipus de jaciment (esglésies i santuaris), deu respondre a una moneda perduda accidentalment durant els treballs de construcció de la Catedral.

moneda2.jpg

Moments posteriors a la troballa de la moneda.

La moneda correspon a un òbol de tern (la meitat d’un diner) de l’emissió del 1258 de la seca de Barcelona, encunyat sota Jaume I. La seva posició en la seqüència arqueològica, i un primer cop d’ull als materials ceràmics associats que encara no han estat estudiats en profunditat, permeten suposar una circulació d’aquesta peça fins al primer terç del segle XIV, fet que confirma la llarga durada en el circuit monetari de les monedes de tern encunyades pel monarca.

La troballa d’aquest òbol del segle XIII és un exemple de com el material numismàtic interrelacionat amb el context arqueològic que l’envolta pot confirmar les dades obtingudes a partir d’una estratigrafia i altres restes materials com la ceràmica.

Els marbres de la Catedral

dijous, 8/07/2010
marbres 1.JPG

Motllura de marbre, durant el procés d’extracció.

·

Amb aquesta denominació coneixem els nombrosos fragments de decoració arquitectònica i estatuària fetes de marbre que decoraven aquest recinte sagrat. Tot era material d’importació i, en el cas de Tarraco, preferentment de les pedreres italianes de Luni-Carrara.

marbres 2.jpg

El carretó de la compra.

Suposem que el temple devia ser de marbre (els fonaments que busquem, no) i sabem que tot el porticat perimetral ho era. Això té sentit pel fet que, per als romans, la plaça que envoltava el temple constituïa el seu espai cerimonial, mentre que el temple era la cel·la que acollia les estàtues de culte i l’accés hi era restringit.
 

marbres 3.JPG

Capsa amb peces ja rentades.

Gairebé de forma miraculosa, alguns fragments de marbre han sobreviscut a la conversió en morter de calç i l’estudi d’aquestes peces (decoració, modulació arquitectònica, cronologia, etc.) és el que ens permet refer el volum i la fesomia d’aquest recinte de dues hectàrees d’extensió.

marbres 4.jpg

Segur que unes mans com aquestes no ho van esculpir.

En podeu trobar més informació a la bibliografia.

L’estratigrafia

dijous, 8/07/2010
estratigrafia 1.JPG

Els murs que apareixen a sota els farciments constructius de l’enllosat.

·

Anem avançant i descobrint murs que encara no hem acabat d’interpretar. Tot arribarà.

estratigrafia 2.JPG

Abocador de runa.

En un extrem apareixen una sèrie de murs que poden tenir relació amb el tancat sud de la Catedral mentre estava inacabada (durant uns dos segles).

A l’altre extrem hi trobem un gran abocador de pedres barrejat amb restes de la decoració arquitectònica de la plaça de culte pagana.

estratigrafia 3.JPG

La terra extreta aplegada.

No estem sols!

dijous, 8/07/2010
Hi ha dues coses que fan molt agradable aquesta excavació. Ens trobem uns 10 graus per sota de la temperatura ambient. A dins la Catedral s’hi està fresc i… a l’ombra.
 
I el que és més important, la gent que ens acompanya (estudiants, investigadors en formació i dos pencaires de l’empresa Codex) és fantàstica.
 
Amb aquest equip, fins a la fi de… l’estratigrafia!
no estem sols 1.JPG

La Judit, amb la Mia, la Marina i l’Aurora, està descobrint que és més plaent ensenyar que aprendre.

no estem sols 3.jpg

La brigada de tarda divertint-se aprenent. La Rocío, la Grisel, la Gisela i la Joana.

no estem sols 2..jpg

Brigada matutina: l’Andreu, l’Ivan, el Francisco, la Marina, la Mia, l’Aurora i la Judit.

no estem sols 5.JPG

L’Aurora i la Serena (des de Puerto Rico i Taranto) treuen el nucli de l’octàgon.

no estem sols 4.JPG

La Rocío i l'Ana (des de Bilbao i Toledo), 'a fumar fora de la Catedral!'.