Interior de la Catedral de Tarragona.
Gravat Catedral de Tarragona (Alexandre de Laborde, 1806).
·
Al llarg de la història de Tarragona, la Catedral sempre ha estat un referent en la descripció i recuperació de troballes arqueològiques. Podem fer esment dels estudis de Pons d’Icart al segle XVI, però també dels del canonge Joan de Cessé i de l’activitat pionera de l’arquebisbe Antoni AgustÃ. Des d’aleshores, la recerca, difusió i conservació han estat activitats constants que, ja al segle XX, han permès la irrupció professional de la nostra ciència. Â
Reconstrucció infogrà fica de la plaça sacra pagana sense el temple d'August (Digivisión).
La seva tasca ha estat continuada per una nova arqueologia que ha experimentat una forta renovació metodològica, és més interdisciplinà ria i es troba més internacionalitzada. La nostra aportació ha estat acompanyar els diversos treballs efectuats en el marc del Pla Director i, paulatinament, incorporar els resultats en els canals de difusió socials i cientÃfics.
Josep M. Macias, Imma Teixell i Andreu Muñoz són els arqueòlegs que dirigeixen una excavació a la nau central de la Catedral de Tarragona i difonen, en paral·lel als treballs, els resultats d'aquest atractiu projecte de recerca històrica.