Motllura de marbre, durant el procés d’extracció.

·

Amb aquesta denominació coneixem els nombrosos fragments de decoració arquitectònica i estatuària fetes de marbre que decoraven aquest recinte sagrat. Tot era material d’importació i, en el cas de Tarraco, preferentment de les pedreres italianes de Luni-Carrara.

El carretó de la compra.

Suposem que el temple devia ser de marbre (els fonaments que busquem, no) i sabem que tot el porticat perimetral ho era. Això té sentit pel fet que, per als romans, la plaça que envoltava el temple constituïa el seu espai cerimonial, mentre que el temple era la cel·la que acollia les estàtues de culte i l’accés hi era restringit.
 

Capsa amb peces ja rentades.

Gairebé de forma miraculosa, alguns fragments de marbre han sobreviscut a la conversió en morter de calç i l’estudi d’aquestes peces (decoració, modulació arquitectònica, cronologia, etc.) és el que ens permet refer el volum i la fesomia d’aquest recinte de dues hectàrees d’extensió.

Segur que unes mans com aquestes no ho van esculpir.

En podeu trobar més informació a la bibliografia.