Entrades amb l'etiqueta ‘basament’

La base de la teoria (II)

diumenge, 18/07/2010
plataforma.JPG

Vista superior plataforma. Hi faltarien els carreus espoliats al segle VI.

·

Segons els resultats, la plataforma C pot esdevenir una solera de caementicium que mesura uns 8 metres d’amplada, uns 27 de llargària i uns 2,5-3 de fondària. Plantegem aquesta evidència com el basament del pòrtic o pronao de temple. Es tractaria d’una estructura de morter de calç soterrada en el nivell geològic que suportaria una fonamentació i un pòdium fets en opus quadratum (carreus de pedra) d’aproximadament uns 4-5 metres d’alçada. Per damunt s’hi aixecaria el temple.
 

L’associació d’aquestes evidències amb un temple es fa a partir del següent:

  • La simetria entre la Catedral medieval i la gran anomalia geofísica detectada l’any 2007.
  • La coherència dels pilars de la Catedral en relació amb l’anomalia geofísica.
  • Dos dels pilars centrals de la Catedral s’ubiquen sobre aquesta plataforma de caementicium.
  • La presència de clavegueram dins la Catedral que segueix, per l’exterior, aquesta anomalia geofísica (en parlarem més endavant).

plataforma2.jpg

Vista des de la plataforma en 'opus caementicium'.

La relació de les evidències amb el temple d’August es basa en el següent:

  • El programa iconogràfic del porticat de la plaça sacra pagana té una clara relació amb el Forum Augustum de Roma, el qual envolta el temple de Mars Ultor considerat el model arquitectònic dels temples de culte imperials construïts a les capitals provincials.
  • La recuperació d’elements de decoració arquitectònica elaborats amb marbre del Proconès, associats a la reforma del temple d’August promoguda per l’emperador Adrià.
  • L’absència d’evidències en altres indrets de la ciutat.

La base de la teoria (I)

diumenge, 18/07/2010
La localització dels fonaments del temple d’August es fonamenta en la confrontació dels resultats arqueològics i la informació de les prospeccions geofísiques. Val a dir que les dades obtingudes a partir de les tres tècniques emprades l’any 2007 han estat coincidents amb la realitat arqueològica (vegeu la bibliografia del projecte i el text sobre les prospeccions geofísiques). D’aquesta manera, la validació arqueològica de la geofísica permetrà plantejar propostes restitutives del subsòl i noves estratègies de recerca. 
Perfil 16.jpg

Perfil 16. Seccions tomogràfica i tridimensional.

·

Us adjuntem el perfil núm. 16 obtingut a partir de la tomografia de resistivitat elèctrica elaborada per la Universitat de Barcelona, el qual confrontem amb la restitució tridimensional preliminar dels dibuixants de l’ICAC per tal de mostrar aquesta coincidència. La cromàtica de la imatge tomogràfica deriva de la diversa densitat de materials, en què els colors més vius reflecteixen un nivell de densitat més elevat.
 
La identificació cronològica i funcional és la següent:

  • Els murs A i D corresponen a parets medievals anteriors a la Catedral.
  • L’estructura B és un gran suport de pedra i morter de calç que associem al basament de l’escalinata del temple.
  • L’estructura C és un gran basament de morter de calç que interpretem com la solera o basament de la pronao o pòrtic del temple.
  • El mur D és el mur visigot que ja hem explicat en una entrada anterior.
     

La relació amb la tomografia de resistivitat elèctrica és la següent:

  • Les estructures A i B conformen un promontori detectat tomogràficament.
  • Les estructures D i E conformen un promontori detectat tomogràficament.
  • L’estructura C presenta un replà superior horitzontal, tal com ho ha detectat l’arqueologia i, a més, el basament continua per sota dels murs D i E.