Entrades amb l'etiqueta ‘august’

Tornem-hi, que això no ha estat res

dilluns, 4/07/2011
Ha passat un any i, de ben segur, que som més vells. Una altra cosa és si som més savis. Aquest estiu efectuem la segona i, previsiblement, darrera excavació arqueològica a l’interior de la Catedral de Tarragona en uns quants segles. No és la finalització del projecte, sinó una fase més que, en aquest cas, torna a aprofitar els treballs de rehabilitació de l’interior del temple (4a fase del Pla director de la Catedral de Tarragona). El conjunt catedralici és un extens complex religiós, cultural i patrimonial que encara amaga tresors i incògnites que, els uns o les altres, s’aniran esclarint amb el pas dels anys, o dels segles. 
Signatura del conveni.

Signatura del conveni.

·
El que ara farem és l’aplicació de l’addenda III del conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Tarragona, el Capítol de la Catedral de Tarragona / Arquebisbat de Tarragona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per a la coordinació de les actuacions arqueològiques derivades del Pla director de la Catedral de Tarragona (Fase IV). El 19 de maig passat es va procedir a signar el document entre la Sra. Rosa Maria Rossell Rigau, aleshores tinenta d’alcalde i consellera coordinadora de l’Àrea de Cultura, Patrimoni i Ensenyament de l’Ajuntament de Tarragona, la Dra. Isabel Rodà de Llanza, directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, i Mons. Miquel Barbarà i Anglès, degà – president del Capítol de la Catedral de Tarragona.
 
Les tres institucions han tornat a sumar esforços per tal de portar a terme una segona intervenció arqueològica a l’interior de la Catedral de Tarragona. Nosaltres tres tornem a ser els directors de la intervenció arqueològica i comptarem amb el suport d’un extens grup d’estudiants del grau d’Història de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i del Màster Interuniversitari d’Arqueologia (impartit per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Tarragona i l’ICAC). El projecte disposarà de la col·laboració del Museu d’Història de Tarragona, del Museu Bíblic Tarraconense i dels serveis de les unitats de Documentació Gràfica i d’Estudis Arqueomètrics de l’ICAC.
 
Per altra banda, el nostre projecte ha servit d’inspiració per al projecte docent de secundària titulat Buscando el Templo de Augusto. Estudio arqueológico de ritos y cultos religiosos en Tárraco, que ha estat seleccionat dins dels Campus Científicos de Verano 2011 que impulsa la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología i el Ministeri d’Educació amb el suport de l’Obra Social La Caixa i que, en el nostre cas, forma part de l’oferta formativa del CEICS (Campus Excel·lència Internacional Catalunya Sud).
 
Ara estem executant les actuacions prèvies al desenvolupament dels treballs d’excavació arqueològica amb els equips de treball que, en el marc de les obres de restauració, intervenen a l’interior de la Catedral. Tot i que properament es convocarà una roda de premsa de presentació del projecte, el nostre objectiu és dur a terme una política de comunicació i socialització semblant a l’efectuada l’any passat. Aquest bloc serà, en la mesura del possible, el mitjà quotidià de difusió de la nostra activitat així com de les nostres hipòtesis de treball. Mentrestant us adjuntem un enllaç d’un reportatge que ens van fer fa unes tres setmanes i que apareix (en català) en un mitjà de comunicació.

Ara sí que ja podem dir alea iacta est, la suerta está echada o endavant les atxes. Al vostre gust.

La maqueta del temple d’August

divendres, 3/12/2010

El dit d’August? Tant de bo!

dimarts, 23/11/2010

Arran de la conferència del professor J. Ruiz de Arbulo (titulada El dit d’una estàtua, 05/10/10) impartida en l’acte inaugural de les jornades en commemoració del X aniversari de la Declaració de Tàrraco Patrimoni de la Humanitat, així com de les reconstruccions reproduïdes a La Vanguardia (vegeu aquí de l’article la pàgina 1, la pàgina 2 i la pàgina 3),  nombrosos amics i seguidors del bloc ens han “renyat” per no haver explicat aquesta excepcional troballa.

Debat finalitzat!

dilluns, 25/10/2010

La Vanguardia va publicar divendres passat, 22 d’octubre, un ampli reportatge signat per Oriol Margalef sobre l’emplaçament del temple d’August a la part alta de Tarragona. El reportatge recull diverses propostes interpretatives, així com una sèrie d’opinions, a partir de les quals s’entreveu un consens generalitzat sobre la situació del temple, una cosa prou difícil en una ciutat com Tarragona.
 
Us adjuntem el reportatge i il·lustracions referents a algunes de les diverses propostes pedagògiques que s’han desenvolupat a Tarragona i que reflecteixen l’evolució sobre la recerca i la interpretació del recinte de culte imperial.
 
El sondeig efectuat a la Catedral tanca el debat en què fins i tot el Museu d’Història de l’Ajuntament de Tarragona s’ha ofert per completar la maqueta pedagògica a escala 1/500 que es troba a l’interior de la Volta del Pallol. La maqueta del temple amb la primera proposta restitutiva que té en compte els resultats del nostre projecte de la Catedral es presentarà el dijous 18 de novembre en el marc dels actes commemoratius del 10è aniversari de la declaració de Tarragona Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco.

Vegeu a continuació el reportatge d’Oriol Margalef publicat a La Vanguardia el 22 d’octubre:

La prova del sofre

diumenge, 11/07/2010
prova sofre.JPG

La Isabel Rodà fent la prova del sofre.

·

Ens ha visitat la Isabel Rodà i li hem ensenyat els marbres que hem recuperat en l’estratigrafia. Ella és especialista en el reconeixement dels diferents tipus de marbre emprats pels romans i ens ha identificat dues peces de marbre blanc del Proconès (actual Turquia). La seva explicació ha estat molt interessant, però el que més ens ha agradat ha estat el seu recurs olfactiu. Resulta que si aquest marbre es fragmenta desprèn una característica olor de sofre, i així ho hem comprovat ratllant la peça (per un costat ja trencat) amb un paletí.
 
No és un mètode gaire ortodox, però és un exemple més dels trucs que utilitzen els arqueòlegs per sortir del pas durant el treball de camp. Els amants de la ceràmica hem après, per exemple, a distingir entre les peces més semblants de sigillata tardoitàlica i sigillata sud-gàl·lica mossegant l’argila i apreciant la granulositat de la trencadissa a la llengua. És, evidentment, un mètode menys lesiu que l’olfactiu per a l’arqueòleg, i no es pot aplicar durant tota la vida científica. Això sí, no queda invalidat per un constipat.
 
Bromes a banda, la identificació de dues peces de marbre Proconès, que evidentment ratificarem analíticament més endavant, enriqueix el nostre procés interpretatiu, ja que la cronologia d’ús d’aquest tipus de marbre sembla posterior al moment en què es va construir el temple d’August.
 
Sabem que l’emperador Adrià va romandre a Tarraco durant l’hivern dels anys 122-123 després de Crist i que va sufragar la restauració del temple d’August, però desconeixem l’abast d’aquesta obra. S’han relacionat amb aquest fet una sèrie de pedestals estatuaris dedicats als genis dels conventus iuridici en què es dividia la prouincia Hispània Citerior i també dos capitells corintis de marbre del Proconès que s’han datat en època adrianenca. Amb tot això, la possibilitat que els fragments ara recuperats siguin igualment del Proconès constitueix una prova més de la reforma esmentada del temple d’August i, de retruc, pot indicar-nos que una part, encara no determinada, dels marbres que ara estem recuperant provenen del temple central de la plaça, i no del seu porticat perimetral. Val a dir que durant els nostres treballs arqueològics desenvolupats anteriorment al costat del porticat perimetral no vam localitzar aquesta varietat de marbre blanc.
 
Per tant, si el sofre no enganya, ens hi estem acostant…

Què busquem? (I)

dilluns, 21/06/2010
Busquem I-1.jpg

Representació monetària del Temple d'August i de l'estàtua de culte.

·

L’emperador August va atorgar a Tarraco la capitalitat de la prouincia Hispania Citerior i, a més, hi va viure durant dos anys. Tarraco i, fins i tot, Tarragona deu molt a aquest emperador, que va ser vital en l’eclosió econòmica i política de la ciutat. Durant aquest període es va construir el Teatre, la basílica del fòrum, la xarxa viària de la ciutat i es va projectar el nou port. Sense August no es pot entendre el pes històric de Tarragona.

Busquem I-2.jpg

Fragment de dit gros del peu dret. Fet de marbre, pertany a una estàtua divinitzada i entronitzada que pot mesurar uns 3 m d'alçada. Podria ser de la mateixa estàtua de culte del 'divus Augustus' que representen les monedes, o bé d'un dels seus successors també divinitzats.

D’això ja en van ser conscients els tarraconenses d’aleshores, que van erigir un altar en vida del mateix August per tal de rendir-li culte. Tàrraco també va ser la primera ciutat occidental a sol·licitar la construcció d’un temple de culte a August. Això va ser l’any 15 després de Crist, quan una ambaixada de tarraconenses va sol·licitar permís a l’emperador successor –Tiberi- per construir un temple que, segons l’historiador Tàcit, va ser in omnes provincias exemplum.

El temple el tenim representat en monedes romanes emeses durant el regnat de Tiberi. Era un temple octàstil que a dins podria haver guardat una estàtua monumental de l’emperador August i que, possiblement, imitava el temple de Mars Ultor que es trobava al Forum Augustum de Roma.

Què busquem? (II)

dilluns, 21/06/2010

Som en un espai que ens explica la transició del culte imperial pagà a la cristianització de la societat i de la mateixa topografia urbana.

A principis del segle V, la zona es va transformar radicalment, i observem com l’àrea sacra ja no funcionava, ja que hem detectat diversos abocadors de deixalles urbanes al bell mig de la plaça. Recordem que el culte pagà no es feia al temple, sinó a la plaça que l’envoltava. Possiblement hi havia habitatges privats en aquest entorn i el principal dubte que tenim és la destinació final del vell temple d’August, després que l’emperador Teodosi va decretar l’oficialitat del cristianisme i va autoritzar el desmuntatge dels temples pagans.

Creiem que a principis del segle VI l’antic espai de culte imperial es va convertir en la nova seu episcopal visigoda, que fins llavors era en un indret que encara no hem localitzat.

El dubte existent radica a esbrinar si el temple d’August va ser desmuntat o tal vegada reformat per esdevenir la Catedral del s. VI. Actualment sabem que al voltant s’hi van construir dependències importants, com les conservades al Col·legi d’Arquitectes, la cisterna trobada a les Cases dels Canonges o els enterraments visigòtics del claustre.

Què busquem? (III)

dilluns, 21/06/2010

1. De l’antic campament militar d’abans de Crist no en queda, a excepció de les muralles, res. Possiblement eren estructures de fusta i això desapareix o bé es destrueix per part dels mateixos romans.

2. La invasió islàmica del 713 va comportar l’abandó de la ciutat fins a l’any 1118. Durant aquest període Tarracona va romandre sense poder polític, militar ni religiós, però això no implica que la ciutat restés abandonada. El Camp de Tarragona va esdevenir una terra de frontera que separava el cristianisme de l’Islam. Els àrabs es van estimar més ocupar ciutats enlairades i més petites -Tortosa, Lleida o Balaguer-, mentre que els comtats catalans prou feina tenien a organitzar-se i anar creixent. Què va succeir a Tarragona durant aquests segles d’oblit? Possiblement, i així ho apunten fonts àrabs, la ciutat va restar a la disposició de bandits i marginats que d’alguna forma o altra vagaven per Tarraco.

3. Disposem d’informació documental sobre la construcció de la Catedral, però desconeixem els seus processos constructius.

És difícil que s’hagin conservat vestigis sobre aquestes qüestions però, com a arqueòlegs, hem d’estar atents a la fortuna que depara qualsevol excavació arqueològica.