Entrades amb l'etiqueta ‘Arqueologia’

Un nou reportatge

divendres, 20/04/2012

Us pengem el vídeo del canal reportatge del portal patrimoni.gencat,  gravat en la fase final de l’excavació de l’estiu del 2011. A més de les oportunes explicacions, veureu el procés de reposició de l’enllosat de la Catedral, que ja havia estat refet a mitjan segle XX.


Presentació del catàleg de l’exposició Praesidium, Templum et Ecclesia

dijous, 1/03/2012

Els autors del catàleg de l'exposició 'Praesidium, Templum et Ecclesia' moments després de la presentació

Aquest dimecres 29 de febrer s’ha presentat la publicació Praesidium, Templum et Ecclesia. Les intervencions arqueològiques a la Catedral de Tarragona 2010-2011. Memòria d’una exposició temporal. Es tracta d’un catàleg divulgatiu de l’exposició del mateix nom que es va realitzar en el Museu Bíblic Tarraconense en el marc del Festival Tarraco Viva 2011. L’exposició va rebre el guardó MUSA concedit per la revista Auriga com a exposició temporal sobre el món antic, i la present publicació ha estat finançada per la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya (convocatòria ACDC’11) amb l’objectiu de transferir els coneixements científics obtinguts en les intervencions arqueològiques a la Catedral a la societat en general.

El llibre és una altra proposta divulgativa dels treballs arqueològics efectuats als estius del anys 2010 i 2011. És una obra dels autors d’aquest blog i de l’Antonio Peña i la Míriam Ramon que pretén oferir una visió sintètica sobre l’evolució històrica de l’acròpolis Tarraconense, al mateix temps que s’inclouen les peces més significatives que es van recuperar en les excavacions. És un llibre en català amb traducció íntegra dels textos en castellà i anglès.

Descarrega’t aquí el catàleg de l’exposició Praesidium, Templum et Ecclesia.

Praesidium, Templum et Ecclesia

dimecres, 4/01/2012

Encetem aquesta nova categoria de continguts, i també un any difícil en què cal donar més difusió a la nostra activitat, amb la incorporació de dos pdfs per il·lustrar l’exposició Praesidium, Templum et Ecclesia que es va efectuar en el Museu Bíblic Tarraconense coincidint amb l’edició 2011 del festival de Tarraco Viva. Us adjuntem els panells divulgatius efectuats per tal d’oferir un material de difusió de lliure disposició.

Posteriorment, l’exposició va romandre oberta durant uns mesos per atendre nombroses visites concertades, assolint un total de 2750 visitants. El muntatge va rebre el premi MUSA com a exposició temporal per part de la revista Auriga. També hem gaudit d’un ajut per al finançament d’actuacions en l’àmbit de la divulgació científica (ACDC-2011). Tot plegat, uns incentius més per continuar amb la recerca i difusió d’un projecte que es mantindrà viu durant el 2012 i que, mitjançant aquest blog, us tindrà informats de tot allò que duguem a terme.

Expo_Praesidium_Templum_Ecclesia.jpg

 

Documental ‘Un templo perdido’

dijous, 1/12/2011

Passats ja uns mesos des de l’excavació d’aquest estiu, us proposem aquest documental de programa Arqueomanía de RTVE2, on narren de forma trepidant l’aventura de les excavacions a la Catedral, buscant el temple d’August.

Visca l’arqueologia mediàtica!

dilluns, 9/08/2010

Quan vam iniciar aquesta experiència, ja vam manifestar la nostra voluntat d’acompanyar, passés el que passés, l’excavació amb aquest bloc. També vam anunciar que cada divendres faríem una roda de premsa. Al final n’hem fet tres, i també hem atès nombroses peticions d’entrevistes individuals i hem ensenyat l’excavació a nombrosos amics i grups d’interessats. Tot això sobre la marxa i quan tocava. També hem organitzat dues jornades de portes obertes i hem penjat el comunicat del dossier de premsa final.
 
Ha estat, evidentment, una actitud mediàtica ja que, com asseguren el Termcat o  la RAE, mediàtic és allò relatiu als mitjans de comunicació. No hi ha cap accepció negativa del terme.
 
Nosaltres hem optat per mantenir una actitud mediàtica entenent els recursos i les tecnologies de la comunicació i la informació com els millors mitjans per assolir una arqueologia de proximitat, imprescindible per a la socialització de la nostra tasca i la sensibilització envers el patrimoni i la nostra història. Conèixer és valorar una feina que es desenvolupa en una ciutat on sovint l’arqueologia que no s’explica s’entén com un entrebanc per al progrés.
 
Estem agraïts als 1.700 visitants de les jornades de portes obertes, a les desenes d’amics que ens han vingut a veure, a les persones que han fet possible la xifra actual de 10.100 visites al bloc i als nombroses professionals de la comunicació que s’han fet ressò tant a nivell nacional com internacional del projecte. Amb això tots hi sortim guanyant, les institucions i els professionals que hi intervenen, i també la imatge d’una professió  imprescindible per al nostre enriquiment cultural i per la marca Tarragona.
 
L’arqueologia mediàtica és aquella que aprofita els recursos de la comunicació per als seus objectius, però no treballa ni interpreta per justificar els mitjans que empra. Només cal donar un cop d’ull a aquest bloc per entendre-ho.
 
Entendre l’arqueologia mediàtica de forma pejorativa menysvalora la integritat professional dels arqueòlegs i fa mal a la imatge d’un projecte que ha estat transparent i que ha pretès donar una imatge positiva de la ciutat i de l’arqueologia tarragonina.

Els que també compten

dijous, 8/07/2010
Compten-1-.jpg

En Juanjo (sacristà de la Catedral) i en John (Museu Biblic).

·

Cada cop més l’arqueologia depèn de moltes coses, moltes feines i moltes persones que no surten a la foto.

Compten 2.JPG

Secretaria, gestió, difusió i el que calgui de l’ICAC i del Museu Bíblic (l’Esther, la Gemma, la Míriam i l’Ana).

Algunes d’elles ens estan visitant durant l’execució d’uns treballs que, sense la seva col·laboració, seria molt complicat de materialitzar.

Lo pic d’en Palet

dimarts , 6/07/2010
lo pic d'en palet.jpg

Lo pic d'en Palet.

·

L’amic Josep Maria ens ha deixat gentilment les seves eines per a la nostra excavació. Són eines contrastades en l’arqueologia pirinenca d’alta muntanya, però no sabem si ha estat el canvi d’alçada, la mala qualitat del material o un excés d’eufòria durant l’extracció de les lloses, que un dels pics no s’ha adaptat al perfil que se li pressuposava. Si algú ens l’adreça no n’hi haurem de comprar cap de nou!

Un agraïment a la premsa

dilluns, 5/07/2010
agraiment.jpg

Tres entrevistes simultànies.

·

Una de les idees que teníem quan vam iniciar aquest projecte era que cada divendres obriríem una estona les portes de la Catedral als mitjans de comunicació. Després d’aquest divendres passat, volem agrair la seva resposta i el seu compliment, perquè ens faciliten molt la feina i, s’ha de reconèixer, el tractament que n’hem rebut ens permet difondre la nostra activitat.

I és que la socialització de l’arqueologia ha de ser una obligació ja que, al cap i a la fi, és la societat la que sufraga la major part de la nostra activitat.

Continuarem cada divendres amb aquesta tasca i us demanem que concerteu les visites amb la Míriam (Museu Bíblic Tarraconense, 977 251 888, mramon@arquebisbattarragona.cat).
 
PS: això no pressuposa que cada divendres tinguem novetats!

Arqueologia a la Catedral de Tarragona

dilluns, 21/06/2010
Text 1-1.JPG

Interior de la Catedral de Tarragona.

Text 1-2.jpg

Gravat Catedral de Tarragona (Alexandre de Laborde, 1806).

·

Al llarg de la història de Tarragona, la Catedral sempre ha estat un referent en la descripció i recuperació de troballes arqueològiques. Podem fer esment dels estudis de Pons d’Icart al segle XVI, però també dels del canonge Joan de Cessé i de l’activitat pionera de l’arquebisbe Antoni Agustí. Des d’aleshores, la recerca, difusió i conservació han estat activitats constants que, ja al segle XX, han permès la irrupció professional de la nostra ciència.  

L’arqueologia és la disciplina històrica que, entre d’altres pràctiques, investiga el subsòl d’un indret per recuperar, identificar i comprendre els vestigis arquitectònics o les capes de terra –estrats- que han sobreviscut al pas dels segles i a les transformacions dels homes. Els primers arqueòlegs que van treballar a la Catedral van ser Mn. Serra Vilaró, Sánchez Real i Theodor Hauschild.
text 1-3.jpg

Reconstrucció infogràfica de la plaça sacra pagana sense el temple d'August (Digivisión).

La seva tasca ha estat continuada per una nova arqueologia que ha experimentat una forta renovació metodològica, és més interdisciplinària i es troba més internacionalitzada. La nostra aportació ha estat acompanyar els diversos treballs efectuats en el marc del Pla Director i, paulatinament, incorporar els resultats en els canals de difusió socials i científics.

Què busquem? (I)

dilluns, 21/06/2010
Busquem I-1.jpg

Representació monetària del Temple d'August i de l'estàtua de culte.

·

L’emperador August va atorgar a Tarraco la capitalitat de la prouincia Hispania Citerior i, a més, hi va viure durant dos anys. Tarraco i, fins i tot, Tarragona deu molt a aquest emperador, que va ser vital en l’eclosió econòmica i política de la ciutat. Durant aquest període es va construir el Teatre, la basílica del fòrum, la xarxa viària de la ciutat i es va projectar el nou port. Sense August no es pot entendre el pes històric de Tarragona.

Busquem I-2.jpg

Fragment de dit gros del peu dret. Fet de marbre, pertany a una estàtua divinitzada i entronitzada que pot mesurar uns 3 m d'alçada. Podria ser de la mateixa estàtua de culte del 'divus Augustus' que representen les monedes, o bé d'un dels seus successors també divinitzats.

D’això ja en van ser conscients els tarraconenses d’aleshores, que van erigir un altar en vida del mateix August per tal de rendir-li culte. Tàrraco també va ser la primera ciutat occidental a sol·licitar la construcció d’un temple de culte a August. Això va ser l’any 15 després de Crist, quan una ambaixada de tarraconenses va sol·licitar permís a l’emperador successor –Tiberi- per construir un temple que, segons l’historiador Tàcit, va ser in omnes provincias exemplum.

El temple el tenim representat en monedes romanes emeses durant el regnat de Tiberi. Era un temple octàstil que a dins podria haver guardat una estàtua monumental de l’emperador August i que, possiblement, imitava el temple de Mars Ultor que es trobava al Forum Augustum de Roma.