·

En els nivells superiors d’abandó de l’estança visigoda s’ha recuperat un petit fragment de ceràmica gairebé informe, si exceptuem la inflexió de la carena que s’hi aprecia, però que ha cridat l’atenció dels excavadors, tant pel seu acabat com pel context en què ha aparegut.

L’he examinat personalment (27/07/10) i el fet que presentés a l’interior un vidrat plumbífer verd molt viu i goterons del mateix recobriment sobre la seva superfície exterior, que la seva pasta fos porosa, amb consistència un xic sorrenca i color grogós, ha portat a descartar que es tractés d’una intrusió, com en algun moment s’havia temut, i a identificar-la com una ceràmica oriental vidrada d’època omeia o abbàssida (segles VII-IX).
 
Aquestes produccions, originàries de l’àrea mesopotàmica (Bàssora, Susa…) i que es difondran pels països de la riba oriental de la Mediterrània, arriben a les nostres terres durant el segle VIII, com s’ha pogut testimoniar en nivells dels inicis de l’època islàmica a Barcelona i Tortosa, a banda d’altres ciutats del sud de la península Ibèrica.
 
Un sol fragment de ceràmica és una evidència massa prima per poder-ne treure gaires conclusions susceptibles d’il·luminar el fosc període de la Tarragona musulmana, però la presència mateixa d’aquest tipus de materials a la ciutat i la coherència amb el context arqueològic en què han estat recuperats conviden a ésser optimistes de cara al futur.

Joan E. García Biosca