Arxiu de la categoria ‘Les restes materials’

Atenció amb les pedres!

dimecres, 7/07/2010
anna guti 1.JPG

L'Aureli Álvarez i l'Anna Gutiérrez examinen els tipus de pedra de les lloses de la Catedral.

·

Encara que no ho sembli, les pedres que trepitgem quan entrem a la Catedral també ens aporten una mica d’informació. En efecte, l’enllosat de la Catedral està fet bàsicament de lloses de pedra de Santa Tecla i llisós, les dues principals pedres ornamentals de Tarragona. Aquestes ja s’extreien en època romana de les pedreres situades a la zona de la Budallera, a tocar de la part alta de la ciutat en sentit nord-est, i es van continuar fent servir durant època medieval i moderna… fins a l’actualitat!

anna guti 2.JPG

'A mi m'han dit que a sota les pedres hi ha cargols!'

El patró que presenta la part del paviment que s’ha hagut d’aixecar és força regular. Consisteix en una franja central de lloses quadrades i molt regulars de pedra de Santa Tecla, amb una gamma cromàtica que es mou entre el groc fosc al rosat amb vetes blanques i vermelles de diferents gruixos, envoltades per lloses triangulars de llisós, una pedra de color gris, que pot ser fosc o clar, i que també presenta vetes de calcita (blanques).

Aquesta franja té, al centre, un motiu octagonal on també hi ha peces de marbre blanc i de la pedra miocènica de Tarragona anomenada pedra d’aigüeres, que té un color més vermellós; i a banda i banda, una línia en què s’alternen una llosa de pedra de Santa Tecla i una de llisós.

anna guti 3.JPG

'Catxins! Ja m’han tornat a enganyar! Això és Porexpan!'

La resta del paviment aixecat, però, combina aquests dos tipus de pedra de manera més aleatòria, tot i que hi predomina el llisós (potser perquè és, de totes dues, la de menor qualitat i, per tant, la més assequible per a la butxaca).

Ja se sap: hi ha coses que no canvien i la pela és la pela…

Anna Gutiérrez, ICAC

S’ha fet la llum!

dimarts, 6/07/2010
s'ha fet la llum.JPG

Posant el focus.

·

s'ha fet la llum-1.JPG

En Sisquet i l'Andreu (aprenent de 'chispas').

Per gaire estrany que sembli, les coses més fàcils poden ser molt complexes en un indret com la Catedral.

La il·luminació artificial és un dels aspectes a tenir en compte per la seva capacitat de distorsionar o complicar la diferenciació estratigràfica.

Després de diverses provatures, el senyor Sisquet ens ha instal·lat un focus en posició zenital que ens va de meravella.

Lo pic d’en Palet

dimarts, 6/07/2010
lo pic d'en palet.jpg

Lo pic d'en Palet.

·

L’amic Josep Maria ens ha deixat gentilment les seves eines per a la nostra excavació. Són eines contrastades en l’arqueologia pirinenca d’alta muntanya, però no sabem si ha estat el canvi d’alçada, la mala qualitat del material o un excés d’eufòria durant l’extracció de les lloses, que un dels pics no s’ha adaptat al perfil que se li pressuposava. Si algú ens l’adreça no n’hi haurem de comprar cap de nou!

Les ceràmiques constructives de la Catedral

dimarts, 6/07/2010
ceràmiques constructives.jpg

Anem baixant.

·

En aquests moments estem excavant farciments de terra que possiblement van tenir com a funció terraplenar la zona abans de la construcció del tram final de la Catedral. La ceràmica recuperada es caracteritza per la presència de fragments de ceràmica medieval vidriada. Curiosament, no hi apareixen fragments de ceràmica de procedència valenciana (reflexes, blava…).

Això ens indica, tenint en compte l’estat actual de l’excavació, que l’estratigrafia es va generar abans de mitjans de segle XIV, quan es va produir la generalització d’aquests atuells ceràmics en terres catalanes. Això és coherent amb les fonts històriques.

La ceràmica… dels trons

dilluns, 5/07/2010
ceràmiques trons.JPG

Una acció quotidiana.

·

Per als profans són pedretes, per als arqueòlegs, un bé de Déu o un maldecap, segons com es miri i com siguin les preferències personals de cadascú. La realitat és que l’argila cuita, fràgil mecànicament però gairebé eterna, és allò que més recuperem de les capes de terra –estrats– que anem extraient.

Els fragments ceràmics s’han de recollir, separar segons l’estrat a què pertanyen, rentar, enumerar, classificar, dibuixar i fotografiar selectivament, i llavors tornar a desar.

I això, per a què serveix? Per a nosaltres de molt, ja que ens aporta informació etnogràfica, econòmica i, sobretot, és un mitjà fabulós per datar. Poques vegades trobem monedes, inscripcions i, encara menys, textos escrits.

Les ceràmiques són el plàstic, la fusta o el vidre de l’actualitat, ens daten els estrats de terra i ens guien cronològicament durant l’excavació. Com ho fem? Cada cop hi ha més tecnologies noves i costoses
–fluorescència, paleomagnetisme, rehidroxilació…–, però al final el “ceramòleg de batalla” ho fa amb la seva memòria fotogràfica i per comparació amb taules de classificació locals o internacionals que, progressivament, es van perfeccionant.

Nosaltres, tot i que de forma preliminar, us anirem explicant les troballes que fem i quines primeres impressions en tenim. Quan s’acabi l’excavació, ho precisarem amb més calma; així que, companys ceramòlegs, sigueu clements!