Arxiu de la categoria ‘Les restes materials’

Una troballa peculiar: Crist en Majestat

dilluns, 8/08/2011
En els farciments constructius de l’enllosat reposat a mitjans del segle XX ha aparegut una placa amb esmalt que la senyora Lourdes de Sanjosé Llongueras, doctorant de la Universitat de Barcelona especialitzada en l’orfebreria medieval, ha tingut l’amabilitat d’examinar. Us en reproduïm a continuació el text després d’un examen inicial. 
·
maiestas.jpg

Crist en Majestat

Catalunya
Últim quart del segle XIV
Argent parcialment sobredaurat, gravat a la talla dolça i amb aplicació d’esmalt translúcid amb restes de color melat i verd maragda.
4,2 cm ø
Procedent de les excavacions efectuades a la Catedral de Tarragona el juliol del 2011.
 
Es tracta de la representació de la Majestat de Crist o Maiestas Domini amb la figura de Crist entronitzat, beneint amb la mà dreta i portant el globus terraqui amb l’esquerra, i assegut en el tron com a indiscutible suprema autoritat o Rex Gloriae.  La placa d’esmalt mostra un Ser omnipotent, amb la mirada greu, mirant vers l’infinit en un món només intel·ligible pels éssers superiors, com ho testimonien els estels que l’envolten, mentre que a la part inferior hi ha un testimoni en forma d’edifici que fa esment al món dels éssers humans.

En aquest context sobri, amb la imatge de Crist amb pervivències encara romàniques però, alhora, manifestant noves inquietuds de l’anomenat gòtic internacional, com la manera de pentinar els cabells, el seguiment ondulat dels plecs de la roba i una actitud més receptiva per l’ésser humà, fan que es pugui situar la seva cronologia en el darrer quart del segle XIV. La tècnica de la talla dolça emprada en aquesta placa i els colors dels esmalts, dels quals es conserven el melat més o menys degradat i el verd maragda, confirmarien la seva pertinença a l’obrador català. 

Abans del 1936 el Tresor de la Catedral de Tortosa tenia un calze amb la seva patena, un conjunt que ha estat relacionat tradicionalment amb Benet XIII, conegut com a Papa Luna. Al centre de la patena s’hi acollia una placa circular d’esmalt amb la figura de Crist en majestat. Aquesta imatge mostrava una gran qualitat artística i és un referent per a l’anàlisi de la placa trobada a la Catedral de Tarragona que, possiblement, és deutora de la imatge principal. Llurs similituds són evidents, ambdues majestats mostren un mateix llenguatge estilístic amb un tractament molt similar dels nimbes, les ondulacions dels cabells, una mateixa manera d’entendre el dibuix dels ulls i les celles, i, en general, el tractament de la mateixa figura de la Majestat. En aquest context, s’ha de significar la importància d’aquesta troballa perquè són relativament poques les peces que han perviscut amb els colors originals dels esmalts.

Creiem que inicialment aquest placa hauria pogut formar part d’un calze o bé d’una patena i que, en una data posterior, hauria estat reutilitzada com a medalló pel seu valor simbòlic i la seva qualitat artística. Sembla factible que aquesta peça hauria format part de l’aixovar d’un bisbe, ja que s’ha localitzat en l’àmbit que antigament estava dedicat al soterrament de les dignitats episcopals de la Catedral de Tarragona. Es podria tractar del bisbe Pere Clasquerí (1358-1390) o Ènnec de Valterra (electe el 1380) (1388-1407).

El dit d’August? Tant de bo!

dimarts, 23/11/2010

Arran de la conferència del professor J. Ruiz de Arbulo (titulada El dit d’una estàtua, 05/10/10) impartida en l’acte inaugural de les jornades en commemoració del X aniversari de la Declaració de Tàrraco Patrimoni de la Humanitat, així com de les reconstruccions reproduïdes a La Vanguardia (vegeu aquí de l’article la pàgina 1, la pàgina 2 i la pàgina 3),  nombrosos amics i seguidors del bloc ens han “renyat” per no haver explicat aquesta excepcional troballa.

La ‘pietra ollare’

dimarts, 16/11/2010

Una petita gran sorpresa

dijous, 29/07/2010

as1.JPG·

En els nivells superiors d’abandó de l’estança visigoda s’ha recuperat un petit fragment de ceràmica gairebé informe, si exceptuem la inflexió de la carena que s’hi aprecia, però que ha cridat l’atenció dels excavadors, tant pel seu acabat com pel context en què ha aparegut.

as2.JPGL’he examinat personalment (27/07/10) i el fet que presentés a l’interior un vidrat plumbífer verd molt viu i goterons del mateix recobriment sobre la seva superfície exterior, que la seva pasta fos porosa, amb consistència un xic sorrenca i color grogós, ha portat a descartar que es tractés d’una intrusió, com en algun moment s’havia temut, i a identificar-la com una ceràmica oriental vidrada d’època omeia o abbàssida (segles VII-IX).
 
Aquestes produccions, originàries de l’àrea mesopotàmica (Bàssora, Susa…) i que es difondran pels països de la riba oriental de la Mediterrània, arriben a les nostres terres durant el segle VIII, com s’ha pogut testimoniar en nivells dels inicis de l’època islàmica a Barcelona i Tortosa, a banda d’altres ciutats del sud de la península Ibèrica.
 
Un sol fragment de ceràmica és una evidència massa prima per poder-ne treure gaires conclusions susceptibles d’il·luminar el fosc període de la Tarragona musulmana, però la presència mateixa d’aquest tipus de materials a la ciutat i la coherència amb el context arqueològic en què han estat recuperats conviden a ésser optimistes de cara al futur.

Joan E. García Biosca

Sobre l’enllosat: apunts finals

dimecres, 21/07/2010
llosa catedral.JPG

Llosa de la Catedral amb un asterisc incís.

octàgon.jpg

L'octàgon de l’enllosat.

·

Dues coses més. D’una banda, hem reconegut marques de picapedrer a les lloses extretes del sondeig. Es tracta de marques d’identificació dels equips de treball que devien servir per identificar i quantificar la feina feta.
 
També us adjuntem una fotografia de l’octàgon de l’enllosat amb els tipus de pedra identificats. Per si un dia hi passeu per sobre.

El quadrat fa referència a la pedra d’Aigüeres de la Savinosa; el triangle, a la pedra de Santa Tecla de Tarragona; el cercle groc, al llisós de Tarragona, i el cercle blau, al marbre de Luni-Carrara (Itàlia).

L’antefixa de la Catedral

dijous, 15/07/2010
antefixa copia.jpg

Fragment d’antefixa recuperat.

·

Als edificis importants, els romans acostumaven a incloure-hi un element decoratiu per coronar les teulades; unes plaques que s’adherien a l’última filera de teules i que reben el nom d’antefixes. Sovint s’hi representen amb relleu palmetes, personatges mitològics o d’altres. Tarragona és la ciutat hispànica que té més antefixes catalogades; algunes són importades, però la majoria es van fabricar a les terrisseries de Tarraco o de les vil·les del voltant. La producció local d’antefixes es va produir en una època molt concreta: entre finals del segle I aC i mitjans del I dC.
 

teulada romana.jpeg.jpg

Dibuix del model de voladís d’una teulada.

El fragment trobat a les excavacions de la Catedral s’ha localitzat en un nivell de l’Antiguitat Tardana i pertany a un tipus molt conegut que sabem que es fabricava a la mateixa ciutat i també a la gran terrisseria del Roquís (Riudoms). A la imatge s’hi aprecia la meitat inferior d’un bust femení; els pits coberts amb un vestit i el coll, però hi manca el cap.
 
Es tracta d’una imatge de la deessa Àrtemis (Diana) com a senyora de la Lluna (Selene), que a les antefixes tarraconenses es representa com un bust femení amb una diadema en forma de mitja lluna, amb un vel que cobreix la figura fins a les espatlles, formant plecs. Els cabells, llargs i solts, es reparteixen a ambdues bandes de la cara i a sota l’alçada de les orelles cauen trenats pel costat dels pits. Vesteix un chiton tancat en V, que se cenyeix al cos formant plecs.

Jordi López (ICAC)

Una moneda de Jaume I

dimarts, 13/07/2010
moneda1.jpg

Anvers i revers de l’òbol de tern.

·

Durant els treballs d’excavació s’ha localitzat una moneda en els nivells de preparació de l’enllosat de la Catedral. Es tracta d’una peça de mòdul petit, de poc valor i de metall pobre, concretament de billó, i que apareix molt circulada. La peça numismàtica, com acostuma a passar en el tipus d’estratigrafia a què fem referència així com en el tipus de jaciment (esglésies i santuaris), deu respondre a una moneda perduda accidentalment durant els treballs de construcció de la Catedral.

moneda2.jpg

Moments posteriors a la troballa de la moneda.

La moneda correspon a un òbol de tern (la meitat d’un diner) de l’emissió del 1258 de la seca de Barcelona, encunyat sota Jaume I. La seva posició en la seqüència arqueològica, i un primer cop d’ull als materials ceràmics associats que encara no han estat estudiats en profunditat, permeten suposar una circulació d’aquesta peça fins al primer terç del segle XIV, fet que confirma la llarga durada en el circuit monetari de les monedes de tern encunyades pel monarca.

La troballa d’aquest òbol del segle XIII és un exemple de com el material numismàtic interrelacionat amb el context arqueològic que l’envolta pot confirmar les dades obtingudes a partir d’una estratigrafia i altres restes materials com la ceràmica.

Aquí s’aprofita tot!

dilluns, 12/07/2010
itxaso 1.JPG

Itxaso Euba recull mostres amb uns companys.

·

Tot el que trobem en una excavació arqueològica ens pot aportar informació, fins i tot els materials que no ens criden l’atenció, com les monedes o les ceràmiques; és per això que no es llença res. La terra mateixa, que pot contenir carbons i altres residus orgànics com llavors o fruits, pot ser garbellada durant l’excavació per recollir-ne el material arqueològic que no hem vist excavant. A més, una quantitat de terra (establerta abans per un especialista) es recull en uns sacs ben etiquetats que es transportaran al laboratori.

itxaso-2.JPG

Sacs de mostres. A veure si hi ha sort!

Els carbons que trobem en un jaciment poden servir per datar, per carboni 14, el nivell o l’estructura que ens interessa. Però no només això: cada carbó és analitzat amb un microscopi i, com que conserva l’estructura original de la fusta, podem conèixer a quin gènere o espècie pertanyia el fragment. L’especialista que analitza els carbons de fusta d’un jaciment arqueològic es diu antracòleg (hi ha gent especialista en unes coses més rares!).

La identificació de molts fragments de carbó de diferents nivells del jaciment ens donarà informació sobre la vegetació de l’entorn de la ciutat de Tarragona en el passat. També podrem conèixer els tipus d’arbres utilitzats per a diferents activitats, com els focs domèstics, la construcció d’estructures de fusta, etc.

Itxaso Euba (ICAC)

Els marbres de la Catedral

dijous, 8/07/2010
marbres 1.JPG

Motllura de marbre, durant el procés d’extracció.

·

Amb aquesta denominació coneixem els nombrosos fragments de decoració arquitectònica i estatuària fetes de marbre que decoraven aquest recinte sagrat. Tot era material d’importació i, en el cas de Tarraco, preferentment de les pedreres italianes de Luni-Carrara.

marbres 2.jpg

El carretó de la compra.

Suposem que el temple devia ser de marbre (els fonaments que busquem, no) i sabem que tot el porticat perimetral ho era. Això té sentit pel fet que, per als romans, la plaça que envoltava el temple constituïa el seu espai cerimonial, mentre que el temple era la cel·la que acollia les estàtues de culte i l’accés hi era restringit.
 

marbres 3.JPG

Capsa amb peces ja rentades.

Gairebé de forma miraculosa, alguns fragments de marbre han sobreviscut a la conversió en morter de calç i l’estudi d’aquestes peces (decoració, modulació arquitectònica, cronologia, etc.) és el que ens permet refer el volum i la fesomia d’aquest recinte de dues hectàrees d’extensió.

marbres 4.jpg

Segur que unes mans com aquestes no ho van esculpir.

En podeu trobar més informació a la bibliografia.

Jaume, ja l’hem trobat!

dimecres, 7/07/2010
inscripció jaume.JPG

Què hi posa?

·

Benvolgut Jaume,

Ja la tenim aquí! La primera inscripció de l’excavació.

Hem pensat que tu ens la pots restituir…