Arxiu de la categoria ‘La seqüència estratigràfica’

La construcció de la Catedral

divendres, 29/07/2011

Els treballs que estem portant a terme també ens permeten copsar el procés constructiu de la Catedral de Tarragona. Ara no és el moment d’incidir en això, però els nostres resultats podran ser útils per a futurs estudis sobre el procés constructiu de l’edifici més antic de la ciutat que ha mantingut el seu ús original. 

construcció catedral.jpg

Fonaments de construcció.

Un dels elements que ens ha cridat més l’atenció és un mur gruixut de gairebé dos metres d’amplada que sembla unir –com una riosta– els dos pilars inicials de la nau central, però que, en realitat, pot correspondre a la caixa estructural que caldria construir per alçar el gran cimbori del creuer. Suposem això perquè el mur presenta les restes de dos contraforts en el cantó oposat al cimbori. Un cop aixecat el creuer, aquest mateix mur seria desmuntat per donar pas a la nau central de la Catedral.
 
Més endavant aquest mateix fonament va estar afectat per un possible sepulcre d’arquebisbe, ja desmuntat als anys 60 del segle passat. No ens ha estat possible identificar-lo per manca d’informació.

L’absis de la Catedral (I)

dijous, 28/07/2011

Hem portat a terme un sondeig estratigràfic de reduïdes dimensions a l’interior de l’absis de la Catedral. L’espai disponible s’ha establert en funció d’un segment del paviment alterat durant el segle XX, en què no s’havia conservat la pavimentació original de l’absis medieval. Per aquest motiu, el sondeig no ha coincidit amb el traçat d’una rasa excavada antigament per Theodor Hauschild i que és fonamental per entendre l’evolució històrica de l’indret.

Els resultats obtinguts han consistit en la documentació de la rasa constructiva de la banqueta de fonamentació de l’àbsis. La rasa s’ha excavat en un nivell d’argiles naturals, semblants a les documentades als peus de la banqueta del temple l’any 2010, i, per tant, el sondeig no ha aportat gaire cosa. La rasa de fonamentació és una pràctica habitual en l’arquitectura antiga: se’n practicava una de suficientment ampla per disposar-hi la fonamentació amb comoditat i, després de l’alçat del mur, l’espai sobrant s’omplia. En aquest cas, la part inferior de la rasa està farcida amb morter de calç i, la superior, amb una terra fosca.
 
Tot plegat és un exemple tipificat habitual en l’arquitectura pública. Us adjuntem unes làmines de l’obra L’edilicia nell’antichità, de C. F. Giuliani, on podeu trobar alguns exemples. El cas més semblant al nostre és el de la fondazione in opera quadrata.
                                  
Com que enguany tothom està molt nerviós, l’enllosat de l’absis ja s’ha tornat a reposar. 

Us adjuntem seguidament unes imatges del procés. 

La validació de la teoria

diumenge, 18/07/2010

Tenint en compte que la plataforma només es documenta per la cresta superior, hem demanat la col·laboració del  Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona per dur a terme dues proves:
 
1. Una prova de càrrega per poder valorar la capacitat de suport d’aquesta plataforma.
2. Un sondeig geotècnic que ens ha d’indicar el gruix d’aquesta solera d’opus caementicium.

La base de la teoria (II)

diumenge, 18/07/2010
plataforma.JPG

Vista superior plataforma. Hi faltarien els carreus espoliats al segle VI.

·

Segons els resultats, la plataforma C pot esdevenir una solera de caementicium que mesura uns 8 metres d’amplada, uns 27 de llargària i uns 2,5-3 de fondària. Plantegem aquesta evidència com el basament del pòrtic o pronao de temple. Es tractaria d’una estructura de morter de calç soterrada en el nivell geològic que suportaria una fonamentació i un pòdium fets en opus quadratum (carreus de pedra) d’aproximadament uns 4-5 metres d’alçada. Per damunt s’hi aixecaria el temple.
 

L’associació d’aquestes evidències amb un temple es fa a partir del següent:

  • La simetria entre la Catedral medieval i la gran anomalia geofísica detectada l’any 2007.
  • La coherència dels pilars de la Catedral en relació amb l’anomalia geofísica.
  • Dos dels pilars centrals de la Catedral s’ubiquen sobre aquesta plataforma de caementicium.
  • La presència de clavegueram dins la Catedral que segueix, per l’exterior, aquesta anomalia geofísica (en parlarem més endavant).

plataforma2.jpg

Vista des de la plataforma en 'opus caementicium'.

La relació de les evidències amb el temple d’August es basa en el següent:

  • El programa iconogràfic del porticat de la plaça sacra pagana té una clara relació amb el Forum Augustum de Roma, el qual envolta el temple de Mars Ultor considerat el model arquitectònic dels temples de culte imperials construïts a les capitals provincials.
  • La recuperació d’elements de decoració arquitectònica elaborats amb marbre del Proconès, associats a la reforma del temple d’August promoguda per l’emperador Adrià.
  • L’absència d’evidències en altres indrets de la ciutat.

La base de la teoria (I)

diumenge, 18/07/2010
La localització dels fonaments del temple d’August es fonamenta en la confrontació dels resultats arqueològics i la informació de les prospeccions geofísiques. Val a dir que les dades obtingudes a partir de les tres tècniques emprades l’any 2007 han estat coincidents amb la realitat arqueològica (vegeu la bibliografia del projecte i el text sobre les prospeccions geofísiques). D’aquesta manera, la validació arqueològica de la geofísica permetrà plantejar propostes restitutives del subsòl i noves estratègies de recerca. 
Perfil 16.jpg

Perfil 16. Seccions tomogràfica i tridimensional.

·

Us adjuntem el perfil núm. 16 obtingut a partir de la tomografia de resistivitat elèctrica elaborada per la Universitat de Barcelona, el qual confrontem amb la restitució tridimensional preliminar dels dibuixants de l’ICAC per tal de mostrar aquesta coincidència. La cromàtica de la imatge tomogràfica deriva de la diversa densitat de materials, en què els colors més vius reflecteixen un nivell de densitat més elevat.
 
La identificació cronològica i funcional és la següent:

  • Els murs A i D corresponen a parets medievals anteriors a la Catedral.
  • L’estructura B és un gran suport de pedra i morter de calç que associem al basament de l’escalinata del temple.
  • L’estructura C és un gran basament de morter de calç que interpretem com la solera o basament de la pronao o pòrtic del temple.
  • El mur D és el mur visigot que ja hem explicat en una entrada anterior.
     

La relació amb la tomografia de resistivitat elèctrica és la següent:

  • Les estructures A i B conformen un promontori detectat tomogràficament.
  • Les estructures D i E conformen un promontori detectat tomogràficament.
  • L’estructura C presenta un replà superior horitzontal, tal com ho ha detectat l’arqueologia i, a més, el basament continua per sota dels murs D i E.

Limitacions del sondeig estratigràfic

divendres, 16/07/2010

 

sondeig.jpg

Restitució tridimensional preliminar del sondeig.

  • Hem fet un sondeig de 30 m2 dins d’una àrea sacra de dues hectàrees d’extensió.
  • Les evidències d’època romana han estat intensament alterades per processos constructius de les èpoques visigoda i medieval.
  • En el sondeig han aparegut dos murs dels segles XIII-XIV que no han estat desmuntats i que ens han reduït l’àrea de documentació (núm. 1 i 2).
  • Les restes arquitectòniques s’han documentat per sota dels 67,60 msnm, mentre que el nivell de la plaça del recinte de culte romà es trobava al voltant dels 68 msnm.
  • No hi ha cap carreu de pedra documentat com a fruit d’una acció d’espoli intensa duta a terme durant l’antiguitat tardana.
  • A hores d’ara no tenim cap evidència material (ceràmica, monedes…) relativa a la fase de construcció del temple.

L’hora de l’estudi!

divendres, 16/07/2010
Estudi.JPG

Detall general de la intervenció. La fletxa vermella indica una gran solera de fonamentació.

·

Aquests dies hem alentit el ritme del bloc perquè hem topat, gairebé de forma sobtada, amb la finalització de la documentació estratigràfica i, s’ha de reconèixer, hem prioritzat la nostra tasca.
                                                                                                            
Creiem que hem identificat les restes pertanyents a la fonamentació d’un temple, però ara ens cal un període d’anàlisi per tenir clar el procés constructiu d’una gran obra que, com ens imaginàvem, es documenta a nivell de fonamentació i ens ha arribat en un estat d’espoli i transformació molt intens.
 
Durant les properes dues o tres setmanes ordenarem tota la informació i us exposarem les nostres primeres valoracions, però abans us volem fer uns comentaris previs que us han d’ajudar a entendre la dificultat d’interpretar i contextualitzar una sèrie d’evidències que, amb el suport gràfic actual, són difícils d’explicar i, a la vegada, de comprendre. Farem també una sèrie de proves de contrastació estructural que us detallarem properament.
 
D’altra banda, entenem que l’opció d’anar fent un bloc coetani a l’excavació comporta avantatges, però també servituds que, en aquest cas, precipiten el període de reflexió i anàlisi que tot estudi arqueològic necessita. Nosaltres som plenament conscients d’aquesta situació, però entenem que els continguts que seguiran aquest text són propostes interpretatives que s’aniran concretant i que seran sotmeses a debat i contrastació amb altres col·legues i equips de recerca de dins i fora de la ciutat. Aquest temple esdevé un cas més de l’arquitectura religiosa romana i, per tant, les seves evidències constructives s’hauran de contrastar amb els nombrosos exemplars conservats arran del Mediterrani.
 
El bloc reflecteix un procés de treball i tindrà una vigència temporal específica, però aquesta excavació només és una actuació puntual d’un procés d’estudi científic dilatat en què el coneixement progressa contínuament.