Arxiu de la categoria ‘Excavació 2010’

Què farem?

dilluns, 21/06/2010
Text 5.jpg

Posició aproximada de l'indret on farem el sondeig.

·

Hem programat la realització d’un sondeig estratigràfic que ocuparà uns 25 metres quadrats. El sondeig es posicionarà a l’eix axial de la Catedral, just sobre el límit meridional de la gran alteració geofísica que van detectar els treballs desenvolupats l’any 2007. Per fer aquesta excavació fotogrametriarem el paviment actual de la Catedral tenint en compte que, un cop finalitzada l’excavació, omplirem el sondeig i el tornarem a enllosar amb les pedres prèviament extretes.

No és el nostre objectiu fer el sondeig sobre el possible basament. A priori, l’excavació intentarà documentar l’estratigrafia contigua a aquest basament. És a dir, el plantejament inicial és prioritzar la documentació estratigràfica per sobre de la localització dels presumptes basaments de la columnata frontal del temple.

Com tota excavació arqueològica, l’extracció de l’estratigrafia donarà peu a una successiva dialèctica de possibilitats, teories, equívocs i, en definitiva, un exercici de reflexió metòdic que anirà molt més enllà del treball de camp.

La feina fosca

dilluns, 21/06/2010

És important destapar la fonamentació del temple. Això seria la part més espectacular de la recerca arqueològica, però allò que serà més important per a nosaltres és el que es denomina documentació estratigràfica i estudi de materials. És allò que no es veu després d’una excavació i és la part més dificultosa, però profitosa, d’una intervenció arqueològica. Ens referim a l’estratigrafia. L’excavació i l’anàlisi metòdica dels estrats de terra i els objectes recuperats que s’hi troben són la base científica sobre la qual es desenvolupa posteriorment el discurs historicista.

 D’aquesta manera podem establir cronologies, absolutes o relatives, complementar els estudis existents d’economia de mercat –a partir de les ceràmiques o monedes-, estudis de reconstrucció paleoambiental –amb els sediments vegetals-, estudis socials –amb les dades epigràfiques-, estudis d’iconografia i religiositat i, així, molts altres aspectes que, pacientment, l’arqueòleg recupera i estudia amb l’ajuda de les noves tecnologies.

Només d’aquesta manera podrem datar les evidències arquitectòniques que puguin sorgir i, com que s’ha conservat tan poca cosa del nostre passat, és obligatori no rebutjar res.