Arxiu de la categoria ‘Excavació 2010’

Les ceràmiques constructives de la Catedral

dimarts, 6/07/2010
ceràmiques constructives.jpg

Anem baixant.

·

En aquests moments estem excavant farciments de terra que possiblement van tenir com a funció terraplenar la zona abans de la construcció del tram final de la Catedral. La ceràmica recuperada es caracteritza per la presència de fragments de ceràmica medieval vidriada. Curiosament, no hi apareixen fragments de ceràmica de procedència valenciana (reflexes, blava…).

Això ens indica, tenint en compte l’estat actual de l’excavació, que l’estratigrafia es va generar abans de mitjans de segle XIV, quan es va produir la generalització d’aquests atuells ceràmics en terres catalanes. Això és coherent amb les fonts històriques.

La Catedral de Tarragona: dades històriques

dimarts, 6/07/2010

La Catedral de Tarragona és hereva, en el temps, de la domus ecclesia de l’època de sant Fructuós (259 dC), de la basílica episcopal del segle V dC que cita Consenci i de la Catedral visigòtica que s’esmenta en el Codex Veronensis. Ignorem on es van ubicar aquestes edificacions. La Catedral visigòtica devia estar erigida a la mateixa àrea de la Catedral actual. Amb la incursió islàmica, a inicis del s.VIII, la ciutat va quedar despoblada i la Catedral, com els altres edificis, abandonats.
 
Durant l’alta edat mitjana hi va haver diferents intents per restaurar la ciutat i la dignitat metropolitana de la seva Església. Aquesta empresa era un pas molt important per assolir la plena sobirania dels comtats catalans. En el marc històric de l’impuls de la Reforma Gregoriana i la proclamació de la primera croada per part del papa Urbà II, aquest pontífex concedí al bisbe de Vic, Berenguer Seniofred de Lluçà, permís per restaurar la seu metropolitana a través d’una butlla signada a Càpua l’any 1091.
 
La infeudació efectiva de la ciutat es va produir a mitjans del s. XII. Cap a finals d’aquest segle s’inicià la construcció de la Catedral, símbol per excel·lència d’aquesta restauració. Les obres van començar a finals del segle XIII per l’absis central. Suposem que el projecte primitiu comptava amb una única nau de 16 metres d’amplada amb trams de volta de canó apuntat. Cap al 1230 s’hi va fer la primera consagració que va permetre la celebració de la litúrgia a la capçalera i als primers trams de volta. A partir del segon terç del s. XIII, es va impulsar un canvi espectacular en el projecte que és el resultat del que avui visualitzem. La fàbrica de la Catedral es va acabar tancant per la façana al segle XIV. Així, l’arquebisbe Joan d’Aragó consagrava, finalment, la Catedral l’any 1331, ara fa 679 anys.
 
El sector on excavem és el segon tram de la volta de la nau central proper a la portalada principal. Sabem que aquests dos trams van ser executats conjuntament. El paviment es devia haver fet entre l’últim terç del segle XIII i els inicis del segle XIV.

La ceràmica… dels trons

dilluns, 5/07/2010
ceràmiques trons.JPG

Una acció quotidiana.

·

Per als profans són pedretes, per als arqueòlegs, un bé de Déu o un maldecap, segons com es miri i com siguin les preferències personals de cadascú. La realitat és que l’argila cuita, fràgil mecànicament però gairebé eterna, és allò que més recuperem de les capes de terra –estrats– que anem extraient.

Els fragments ceràmics s’han de recollir, separar segons l’estrat a què pertanyen, rentar, enumerar, classificar, dibuixar i fotografiar selectivament, i llavors tornar a desar.

I això, per a què serveix? Per a nosaltres de molt, ja que ens aporta informació etnogràfica, econòmica i, sobretot, és un mitjà fabulós per datar. Poques vegades trobem monedes, inscripcions i, encara menys, textos escrits.

Les ceràmiques són el plàstic, la fusta o el vidre de l’actualitat, ens daten els estrats de terra i ens guien cronològicament durant l’excavació. Com ho fem? Cada cop hi ha més tecnologies noves i costoses
–fluorescència, paleomagnetisme, rehidroxilació…–, però al final el “ceramòleg de batalla” ho fa amb la seva memòria fotogràfica i per comparació amb taules de classificació locals o internacionals que, progressivament, es van perfeccionant.

Nosaltres, tot i que de forma preliminar, us anirem explicant les troballes que fem i quines primeres impressions en tenim. Quan s’acabi l’excavació, ho precisarem amb més calma; així que, companys ceramòlegs, sigueu clements!

Un agraïment a la premsa

dilluns, 5/07/2010
agraiment.jpg

Tres entrevistes simultànies.

·

Una de les idees que teníem quan vam iniciar aquest projecte era que cada divendres obriríem una estona les portes de la Catedral als mitjans de comunicació. Després d’aquest divendres passat, volem agrair la seva resposta i el seu compliment, perquè ens faciliten molt la feina i, s’ha de reconèixer, el tractament que n’hem rebut ens permet difondre la nostra activitat.

I és que la socialització de l’arqueologia ha de ser una obligació ja que, al cap i a la fi, és la societat la que sufraga la major part de la nostra activitat.

Continuarem cada divendres amb aquesta tasca i us demanem que concerteu les visites amb la Míriam (Museu Bíblic Tarraconense, 977 251 888, mramon@arquebisbattarragona.cat).
 
PS: això no pressuposa que cada divendres tinguem novetats!

Comença l’excavació estratigràfica

divendres, 2/07/2010
equip treballant copia.jpg

Aquí penca tothom.

·

equip treballant 2.jpg

El sondeig estratigràfic a punt de caramel.

A sota l’enllosat hi ha el llit de morter que feia de preparació i repòs de les lloses que ja s’han extret.

Es tracta del començament de l’excavació manual i de la preparació de la planimetria per poder efectuar seguidament les seccions estratigràfiques.

Ja hem acabat d’extreure l’enllosat

divendres, 2/07/2010
enllosat acabat.jpg

Detall de l'enllosat presentat i numerat a l'entrada de la Catedral.

fulgencio boys.jpg

Els 'Fulgencio boys' (Esteban, Dani, Pedro i Santiago).

·

Sempre es diu que l’experiència és un grau. Així, l’equip arqueològic juntament amb els ajudants de l’empresa Fulgencio Villar hem perfeccionant la tècnica i les eines de tal manera que en el segon dia de feina hem acabat d’extreure uns 24 m2 de l’enllosat.
 
Totes les lloses han quedat ordenades a l’entrada de la Catedral i preparades per a la seva reposició quan hagin finalitzat els nostres treballs.

Una joia del paviment

divendres, 2/07/2010
Joia del paviment..jpg

L'octàgon, abans de l'extracció.

·

L’emblema de l’octàgon pot tenir diversos significats en el simbolisme cristià, i aquest que hem aixecat es troba a l’eix axial de l’enllosat de la Catedral.

Joia del paviment.-2.jpg

L'octàgon, després de l'extracció.

Ha estat un altre dels reptes a què ens hem hagut d’enfrontar a l’hora d’extreure’l.

Tècniques alternatives

divendres, 2/07/2010
tècniques alternatives-b.JPG

Una lliçó sobre tècniques de saurí a l'hora de dinar.

·

El nostre objectiu és molt important i no podem descartar cap alternativa complementària. En aquesta foto observem l’apreciat i entranyable Sr. Arturo, vell amic de la Catedral de Tarragona, mentre ens dóna un cop de mà amb els seus coneixements de saurí, sota l’atenta mirada de la Imma.

Ordenem les lloses

divendres, 2/07/2010
ordenant les lloses.jpg

Per sort, la Judit (doctoranda de l'ICAC) i l'Aurora (alumna del Màster) són més endreçades que algun de nosaltres.

ordenant lloses-2.jpg

Detall del transport d'una de les lloses.

·

Cadascuna de les lloses extretes es guarda i se’n reprodueix el disseny original a un costat de l’àrea de treball.

La fotogrametria realitzada ens serveix de guia a l’hora d’enumerar cadascuna de les peces i, d’aquesta manera, facilitar al màxim la feina del paleta que haurà de reposar les peces en el seu lloc original.
Quan això ho tinguem fet, haurem de saber quin tipus de pedres tenim.
ordenant lloses 3.jpg

Les lloses, finalment ordenades al costat de l'àrea d'excavació.

 
 
 
  
 

  

Comencem a treure les lloses

dijous, 1/07/2010
treient lloses 1.jpg

Comencem a treure lloses.

·

Treure l’enllosat de la Catedral sense trencar les pedres està sent més difícil del que ens imaginàvem. El gruix de les lloses oscil·la entre els 15-35 cm, tot i que la la mesura més habitual és la intermèdia.

treient lloses 2.jpg

Treballadors de l'empresa Fulgencio Villar ens ajuden.

Pràcticament hi ha mig centímetre de juntura de morter entre peça i peça. I és que hem trigat unes tres hores a treure les tres primeres lloses.

A partir d’aquí cada cop ha estat més fàcil obrir forat en un enllosat on la compressió lateral és tan forta que per sota del paviment només hi ha un llit d’uns 10 cm de morter de calç. Imagineu-vos tot el que pot haver passat per sobre d’aquest paviment al llarg dels segles i, en canvi, no ha cedit gents.