Arxiu de la categoria ‘Excavació 2010’

Els marbres de la Catedral

dijous, 8/07/2010
marbres 1.JPG

Motllura de marbre, durant el procés d’extracció.

·

Amb aquesta denominació coneixem els nombrosos fragments de decoració arquitectònica i estatuària fetes de marbre que decoraven aquest recinte sagrat. Tot era material d’importació i, en el cas de Tarraco, preferentment de les pedreres italianes de Luni-Carrara.

marbres 2.jpg

El carretó de la compra.

Suposem que el temple devia ser de marbre (els fonaments que busquem, no) i sabem que tot el porticat perimetral ho era. Això té sentit pel fet que, per als romans, la plaça que envoltava el temple constituïa el seu espai cerimonial, mentre que el temple era la cel·la que acollia les estàtues de culte i l’accés hi era restringit.
 

marbres 3.JPG

Capsa amb peces ja rentades.

Gairebé de forma miraculosa, alguns fragments de marbre han sobreviscut a la conversió en morter de calç i l’estudi d’aquestes peces (decoració, modulació arquitectònica, cronologia, etc.) és el que ens permet refer el volum i la fesomia d’aquest recinte de dues hectàrees d’extensió.

marbres 4.jpg

Segur que unes mans com aquestes no ho van esculpir.

En podeu trobar més informació a la bibliografia.

L’estratigrafia

dijous, 8/07/2010
estratigrafia 1.JPG

Els murs que apareixen a sota els farciments constructius de l’enllosat.

·

Anem avançant i descobrint murs que encara no hem acabat d’interpretar. Tot arribarà.

estratigrafia 2.JPG

Abocador de runa.

En un extrem apareixen una sèrie de murs que poden tenir relació amb el tancat sud de la Catedral mentre estava inacabada (durant uns dos segles).

A l’altre extrem hi trobem un gran abocador de pedres barrejat amb restes de la decoració arquitectònica de la plaça de culte pagana.

estratigrafia 3.JPG

La terra extreta aplegada.

Els que també compten

dijous, 8/07/2010
Compten-1-.jpg

En Juanjo (sacristà de la Catedral) i en John (Museu Biblic).

·

Cada cop més l’arqueologia depèn de moltes coses, moltes feines i moltes persones que no surten a la foto.

Compten 2.JPG

Secretaria, gestió, difusió i el que calgui de l’ICAC i del Museu Bíblic (l’Esther, la Gemma, la Míriam i l’Ana).

Algunes d’elles ens estan visitant durant l’execució d’uns treballs que, sense la seva col·laboració, seria molt complicat de materialitzar.

El repte del dibuix

dijous, 8/07/2010
repte dibuix 1.jpg

Fotogrametria i secció estratigràfica dels farciments constructius de l’enllosat de la Catedral.

Els amics de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC s’han marcat un repte ostentós dels seus. Esperem que se’n surtin, tot i que, si no és així, també serà positiu perquè es pot avançar caminant o bé descartant camins equivocats.

S’han proposat, amb el seu programari, les estacions topogràfiques i les càmeres fotogràfiques (de tot menys llapis, plomada i goma), recompondre l’estratigrafia arqueològica a partir de la fotogrametria.

repte dibuix 2.jpg

Secció estratigràfica clàssica en paper mil·limetrat.

Així doncs, anem documentant fotogràficament l’excavació, com sempre es fa, i automàticament ells generen seccions estratigràfiques amb els recursos tècnics de què disposen.

Nosaltres, més tradicionals, continuarem prenent cotes i fent les seccions en el paper mil·limetrat. Al final ho compararem i de ben segur que alguna solució n’obtindrem.

No estem sols!

dijous, 8/07/2010
Hi ha dues coses que fan molt agradable aquesta excavació. Ens trobem uns 10 graus per sota de la temperatura ambient. A dins la Catedral s’hi està fresc i… a l’ombra.
 
I el que és més important, la gent que ens acompanya (estudiants, investigadors en formació i dos pencaires de l’empresa Codex) és fantàstica.
 
Amb aquest equip, fins a la fi de… l’estratigrafia!
no estem sols 1.JPG

La Judit, amb la Mia, la Marina i l’Aurora, està descobrint que és més plaent ensenyar que aprendre.

no estem sols 3.jpg

La brigada de tarda divertint-se aprenent. La Rocío, la Grisel, la Gisela i la Joana.

no estem sols 2..jpg

Brigada matutina: l’Andreu, l’Ivan, el Francisco, la Marina, la Mia, l’Aurora i la Judit.

no estem sols 5.JPG

L’Aurora i la Serena (des de Puerto Rico i Taranto) treuen el nucli de l’octàgon.

no estem sols 4.JPG

La Rocío i l'Ana (des de Bilbao i Toledo), 'a fumar fora de la Catedral!'.

   

 
 

 

Jaume, ja l’hem trobat!

dimecres, 7/07/2010
inscripció jaume.JPG

Què hi posa?

·

Benvolgut Jaume,

Ja la tenim aquí! La primera inscripció de l’excavació.

Hem pensat que tu ens la pots restituir…

Atenció amb les pedres!

dimecres, 7/07/2010
anna guti 1.JPG

L'Aureli Álvarez i l'Anna Gutiérrez examinen els tipus de pedra de les lloses de la Catedral.

·

Encara que no ho sembli, les pedres que trepitgem quan entrem a la Catedral també ens aporten una mica d’informació. En efecte, l’enllosat de la Catedral està fet bàsicament de lloses de pedra de Santa Tecla i llisós, les dues principals pedres ornamentals de Tarragona. Aquestes ja s’extreien en època romana de les pedreres situades a la zona de la Budallera, a tocar de la part alta de la ciutat en sentit nord-est, i es van continuar fent servir durant època medieval i moderna… fins a l’actualitat!

anna guti 2.JPG

'A mi m'han dit que a sota les pedres hi ha cargols!'

El patró que presenta la part del paviment que s’ha hagut d’aixecar és força regular. Consisteix en una franja central de lloses quadrades i molt regulars de pedra de Santa Tecla, amb una gamma cromàtica que es mou entre el groc fosc al rosat amb vetes blanques i vermelles de diferents gruixos, envoltades per lloses triangulars de llisós, una pedra de color gris, que pot ser fosc o clar, i que també presenta vetes de calcita (blanques).

Aquesta franja té, al centre, un motiu octagonal on també hi ha peces de marbre blanc i de la pedra miocènica de Tarragona anomenada pedra d’aigüeres, que té un color més vermellós; i a banda i banda, una línia en què s’alternen una llosa de pedra de Santa Tecla i una de llisós.

anna guti 3.JPG

'Catxins! Ja m’han tornat a enganyar! Això és Porexpan!'

La resta del paviment aixecat, però, combina aquests dos tipus de pedra de manera més aleatòria, tot i que hi predomina el llisós (potser perquè és, de totes dues, la de menor qualitat i, per tant, la més assequible per a la butxaca).

Ja se sap: hi ha coses que no canvien i la pela és la pela…

Anna Gutiérrez, ICAC

Fotogrametria de l’enllosat: la metodologia

dimecres, 7/07/2010
Paviment numerat-b.jpg

Fotogrametria de l'enllosat amb la indicació de les peces extretes.

·

Aquesta imatge del paviment és una ortofotografia, és a dir, una fotografia en què s’han corregit totes les distorsions geomètriques, cosa que possibilita fer-hi mesures i dibuixar-hi a sobre. Per aconseguir-la, s’han fet diferents parells estereoscòpics, és a dir, dues fotografies del mateix fragment del paviment captades des d’angles diferents. En el nostre cas, n’hem disparat sis, ja que era la quantitat que permetia cobrir tota l’àrea que ens interessa i obtenir una molt bona resolució d’imatge.

A cada parell s’hi situen uns punts de control que es posicionen topogràficament, i així es poden relacionar entre si i assegurar una precisió que s’ha de comptar en mil·límetres. Aquest punts de control són dianes fluorescents que brillen davant el flaix i, per tant, són fàcilment reconeixibles de forma automàtica pel programa informàtic que fem servir.
 
Nosaltres utilitzem l’Image Master, de la casa Topcon. És un programa àgil i compatible amb els darrers avanços tecnològics sorgits en el camp de la topografia. Amb aquest programa obtenim clons virtuals d’allò que hem fotografiat, és a dir, imatges tridimensionals que mostren la textura i la geometria reals.
 
Un cop generat aquest model podem fer qualsevol cosa, des d’imatges zenitals corregides (que és el cas que mostrem ara) fins a seccions, vistes en perspectives, etc. La resta d’elements i estrats que vagin apareixent es documentaran de la mateixa manera, i això farà que al final de l’excavació puguem tenir una reconstrucció virtual de tot allò que haguem excavat.

Josep M. Puche i Iñaki Matías (ICAC)

S’ha fet la llum!

dimarts, 6/07/2010
s'ha fet la llum.JPG

Posant el focus.

·

s'ha fet la llum-1.JPG

En Sisquet i l'Andreu (aprenent de 'chispas').

Per gaire estrany que sembli, les coses més fàcils poden ser molt complexes en un indret com la Catedral.

La il·luminació artificial és un dels aspectes a tenir en compte per la seva capacitat de distorsionar o complicar la diferenciació estratigràfica.

Després de diverses provatures, el senyor Sisquet ens ha instal·lat un focus en posició zenital que ens va de meravella.

Lo pic d’en Palet

dimarts, 6/07/2010
lo pic d'en palet.jpg

Lo pic d'en Palet.

·

L’amic Josep Maria ens ha deixat gentilment les seves eines per a la nostra excavació. Són eines contrastades en l’arqueologia pirinenca d’alta muntanya, però no sabem si ha estat el canvi d’alçada, la mala qualitat del material o un excés d’eufòria durant l’extracció de les lloses, que un dels pics no s’ha adaptat al perfil que se li pressuposava. Si algú ens l’adreça no n’hi haurem de comprar cap de nou!