Arxiu de la categoria ‘Excavació 2010’

El dit d’August? Tant de bo!

dimarts, 23/11/2010

Arran de la conferència del professor J. Ruiz de Arbulo (titulada El dit d’una estàtua, 05/10/10) impartida en l’acte inaugural de les jornades en commemoració del X aniversari de la Declaració de Tàrraco Patrimoni de la Humanitat, així com de les reconstruccions reproduïdes a La Vanguardia (vegeu aquí de l’article la pàgina 1, la pàgina 2 i la pàgina 3),  nombrosos amics i seguidors del bloc ens han “renyat” per no haver explicat aquesta excepcional troballa.

La ‘pietra ollare’

dimarts, 16/11/2010

Debat finalitzat!

dilluns, 25/10/2010

La Vanguardia va publicar divendres passat, 22 d’octubre, un ampli reportatge signat per Oriol Margalef sobre l’emplaçament del temple d’August a la part alta de Tarragona. El reportatge recull diverses propostes interpretatives, així com una sèrie d’opinions, a partir de les quals s’entreveu un consens generalitzat sobre la situació del temple, una cosa prou difícil en una ciutat com Tarragona.
 
Us adjuntem el reportatge i il·lustracions referents a algunes de les diverses propostes pedagògiques que s’han desenvolupat a Tarragona i que reflecteixen l’evolució sobre la recerca i la interpretació del recinte de culte imperial.
 
El sondeig efectuat a la Catedral tanca el debat en què fins i tot el Museu d’Història de l’Ajuntament de Tarragona s’ha ofert per completar la maqueta pedagògica a escala 1/500 que es troba a l’interior de la Volta del Pallol. La maqueta del temple amb la primera proposta restitutiva que té en compte els resultats del nostre projecte de la Catedral es presentarà el dijous 18 de novembre en el marc dels actes commemoratius del 10è aniversari de la declaració de Tarragona Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco.

Vegeu a continuació el reportatge d’Oriol Margalef publicat a La Vanguardia el 22 d’octubre:

Els treballs de protecció i cobriment

dimarts, 12/10/2010

La primera conferència, el 22 d’octubre

dimecres, 6/10/2010

La primera conferència sobre els treballs arqueològics duts a terme a la Catedral de Tarragona es farà el divendres 22 d’octubre (i no el dia 14, com s’havia anunciat anteriorment) a les 19.30 a la sala del sarcòfag d’Hipòlit (Pretori Romà).

Aquesta conferència forma part del programa d’actes que s’ha organitzat amb motiu del 10è aniversari de la declaració de Tàrraco Patrimoni Mundial de la Unesco (vegeu aquí el programa d’actes).

Us hi esperem.

Tornem a la normalitat (en part)

dimecres, 6/10/2010
Normalitat.1.JPG

Detall de l’àrea d’excavació durant la festivitat de Santa Tecla.Caminant per damunt del temple.

·
Ja s’han reposat els 32 m2 d’enllosat del paviment de la Catedral que vam extreure al juliol. Ha estat una tasca duta a terme per l’empresa Fulgencio Villar i creiem que el resultat ha estat del tot satisfactori. Bona prova d’això és que, per damunt de l’antiga zona d’excavació, s’hi han desenvolupat amb normalitat els actes previstos amb motiu de la Festa Major de Santa Tecla. S’hi va fer l’ofici de Santa Tecla, la processó i el mateix edifici de la Catedral va servir fins i tot d’aixopluc als tarragonins que van ser sorpresos per la inoportuna visita de la pluja.
 
Normalitat. 2.JPG

Caminant per sobre del temple.

La reposició de l’enllosat s’ha efectuat en el termini de temps previst  i, per aquest motiu, ens han sabut greu algunes notícies aparegudes als mitjans de comunicació en què s’afirmava que alguns dels actes de la Festa Major havien sofert modificacions a causa dels treballs arqueològics. Una cosa són els treballs de restauració derivats de la fase IV del Pla Director i una altra de diferent és el nostre projecte de recerca arqueològica. 
 
En fi, som víctimes de les llegendes urbanes que arrossega l’arqueologia.

Normalitat.3.JPG

Tot va transcórrer amb absoluta normalitat a l’antiga àrea d’excavació.

Tornem-hi!

dimecres, 6/10/2010

Després de les vacances, d’atendre afers posposats per la mateixa campanya d’excavació i de les festes de Santa Tecla, tornem a emprendre l’activitat del bloc. Val a dir que la freqüència d’entrades no serà ni de bon tros la mateixa, tenint en compte que ara iniciem una fase d’estudi que s’alterna amb altres activitats que desenvolupem conjuntament o separadament. Amb el suport dels amics de Sapiens, aquest bloc romandrà obert per oferir-vos totes les novetats relacionades amb un projecte en què l’excavació arqueològica només és una fase més d’una recerca que ja acumula 10 anys d’existència.
 
Malgrat la nostra inactivitat, el bloc ha continuat consultant-se fins a arribar a la xifra actual de 11.000 consultes en català i 2.300 en castellà. Valorem positivament aquesta resposta i tot plegat ens ha fet reflexionar sobre una sèrie d’aspectes relacionats amb la difusió de la pràctica arqueològica. Precisament, l’entrada Hem arribat a les 3.500 visites va ser una de les més comentades, amb alguna crítica, però tot plegat es tractava de reflexions d’uns professionals que, sorpresos pel vostre seguiment, intenten seguir, amb la màxima dignitat possible, una evolució tecnològica que no té aturador.
 
En aquesta nova etapa us anirem informant de les conferències que puguem efectuar, de notícies o activitats relacionades amb la recerca de l’acròpolis de Tarragona i, en definitiva, de tot allò que us permeti seguir tot el procés de recerca i difusió que duem a terme des de la nostra activitat quotidiana.

Ens ha complagut molt la publicació, durant aquest temps, d’un article d’una de les nostres col·laboradores, Aurora Muriente, al suplement dominical d’El Nuevo Día, un diari del seu país, Puerto Rico. El podeu llegir a continuació. Ja podem afirmar que hem travessat el charco!

article aurora-1_01.JPG

article aurora-2_01.JPGarticle aurora-3_01.JPG

Fem un parèntesi

dilluns, 9/08/2010
grup sopar.jpg

El sopar de fi d’excavació. Hi falta la Grisel, que estava prospectant per l’alta muntanya.

macias i jo.JPG

Els 'mecànics' d'aquest bloc.

·

Aquest bloc es mantindrà obert, però ara ens prenem un descans. S’acosten les vacances i… les festes de Santa Tecla! Així que no actualitzarem els continguts fins al mes d’octubre.

Ha estat una experiència gratificant en què hem comptat amb un grup notable de col·laboradors i també ens hi han ajudat amics i familiars per poder tenir tot el material rentat i siglat. Tot plegat, un grup humà amb edats compreses entre els 9 i els 46 anys. 

 
lluna.jpg

Quan anem a dormir mirem la Lluna i això és el que veiem. Necessitem vacances!

Hem rebut el suport del Col·legi d’Aparelladors de Tarragona i hi han participat les empreses Fulgencio Villar, Codex – Arqueologia i Patrimoni i Servindustria QMA. També ens ha ajudat molta gent de l’Ajuntament de Tarragona, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i del Capítol/Arquebisbat de Tarragona.

 
fins aviat.jpg

Fins aviat!

Hem constituït una veritable societat arqueològica. A tots ells, moltes gràcies.

Visca l’arqueologia mediàtica!

dilluns, 9/08/2010

Quan vam iniciar aquesta experiència, ja vam manifestar la nostra voluntat d’acompanyar, passés el que passés, l’excavació amb aquest bloc. També vam anunciar que cada divendres faríem una roda de premsa. Al final n’hem fet tres, i també hem atès nombroses peticions d’entrevistes individuals i hem ensenyat l’excavació a nombrosos amics i grups d’interessats. Tot això sobre la marxa i quan tocava. També hem organitzat dues jornades de portes obertes i hem penjat el comunicat del dossier de premsa final.
 
Ha estat, evidentment, una actitud mediàtica ja que, com asseguren el Termcat o  la RAE, mediàtic és allò relatiu als mitjans de comunicació. No hi ha cap accepció negativa del terme.
 
Nosaltres hem optat per mantenir una actitud mediàtica entenent els recursos i les tecnologies de la comunicació i la informació com els millors mitjans per assolir una arqueologia de proximitat, imprescindible per a la socialització de la nostra tasca i la sensibilització envers el patrimoni i la nostra història. Conèixer és valorar una feina que es desenvolupa en una ciutat on sovint l’arqueologia que no s’explica s’entén com un entrebanc per al progrés.
 
Estem agraïts als 1.700 visitants de les jornades de portes obertes, a les desenes d’amics que ens han vingut a veure, a les persones que han fet possible la xifra actual de 10.100 visites al bloc i als nombroses professionals de la comunicació que s’han fet ressò tant a nivell nacional com internacional del projecte. Amb això tots hi sortim guanyant, les institucions i els professionals que hi intervenen, i també la imatge d’una professió  imprescindible per al nostre enriquiment cultural i per la marca Tarragona.
 
L’arqueologia mediàtica és aquella que aprofita els recursos de la comunicació per als seus objectius, però no treballa ni interpreta per justificar els mitjans que empra. Només cal donar un cop d’ull a aquest bloc per entendre-ho.
 
Entendre l’arqueologia mediàtica de forma pejorativa menysvalora la integritat professional dels arqueòlegs i fa mal a la imatge d’un projecte que ha estat transparent i que ha pretès donar una imatge positiva de la ciutat i de l’arqueologia tarragonina.

L’informe del COAAT

diumenge, 8/08/2010

Després de les converses mantingudes amb l’equip d’arqueòlegs que dirigeixen l’excavació de la nau central de la Catedral de Tarragona -Andreu Muñoz, Imma Teixell i Josep M. Macias- el 20 de juliol es van dur a terme les proves geotècniques que s’havien acordat, per tal d’ajudar a clarificar, amb les tecnologies actuals, quines característiques físiques i compositives es podien trobar al subsòl de les excavacions fetes fins llavors.
 
Des del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes tècnics i Enginyers de l’Edificació de Tarragona (COAAT) els vam aconsellar de fer uns sondejos geotècnics que ens permetessin donar informació sobre les capes inferiors del terreny o bé de les mateixes restes i alhora aprofitar per fer un penetració estàndard o SPT (de l’anglès standard penetration test) per determinar la resistència del terreny. Per poder efectuar totes aquestes proves, ens vam posar en contacte amb els serveis professionals del CITAM (Centre d’Investigació Tecnològica i Assaig de Materials, SA), fundat l’any 1979 pel COAAT. 
 
Un sondeig geotècnic es caracteritza pel seu reduït diàmetre i per la lleugeresa, versatilitat i fàcil desplaçament de les màquines. Aquestes proves poden arribar a una profunditat d’uns 150 m. Permeten travessar qualsevol tipus de material, així com extreure testimonis i efectuar assaigs a l’interior. Els procediments de perforació depenen de la naturalesa del terreny i del tipus de mostreig i testificació que es vagi a fer. Els més usuals són els sondejos a rotació i els sondejos a percussió.

Els sondejos a rotació poden perforar qualsevol tipus de sòl o roca fins a profunditats molt elevades i amb diferents inclinacions. L’extracció de testimonis és contínua i el percentatge de recuperació del testimoni que fa a la longitud perforada pot ser molt alt, en funció del sistema d’extracció. Alguns tipus de materials són difícils de perforar a rotació, com les graves, i les bitlles o les sorres fines sota el nivell freàtic, a causa de l’arrossegament del mateix fluid de perforació.

L’assaig de penetració o SPT és un tipus de prova de penetració dinàmica, emprada per assajar terrenys on volem fer un reconeixement geotècnic. L’assaig o prova més utilitzat consisteix en la realització de sondejos i es porta a terme al fons de la perforació.

Es tracta de mesurar el nombre de cops necessari perquè s’introdueixi a una determinada profunditat una cullera (cilíndrica i buida) molt robusta (diàmetre exterior de 51 mm i interior de 35 mm), que permet prendre una mostra, naturalment alterada, al seu interior.
 
Un cop realitzades les proves i a la vista dels resultats de l’informe elaborat pel CITAM, podem procedir a determinar algunes observacions:

1. Els assaigs es van fer prenent com a referència la plataforma que els arqueòlegs interpreten com el basament de l’escalinata del temple, a una banda i a l’altra (ho podem expressar com l’exterior i l’interior). I van donar els resultats següents:

  • Unitat (amb referència a la plataforma de l’escalinata)
  • SR-1 (exterior) / SR-2 (interior)
  • Cota inici sondeig, des del paviment de la Catedral (± 0,0 m). SR-1: -0,9 m / SR-2: -1,2 m
    A Morter i roca calcària. SR-1: — / SR-2: -1,2 a -3,5 m
    B Argiles de color marró clar i beixos amb graves arrodonides i anguloses heromètriques (d’ordre mil·limètric i centimètric) de natura predominantment calcària, amb concrecions calcàries i intercalacions de nivells més carbonatats. SR-1: -0,9 a -5,1 m / SR-2:  -3,5 a -4,8 m
    C Argiles marrons una mica humides amb presència de gravetes calcàries de diàmetres predominantment d’ordre mil·limètric. SR-1: -5,1 a -6,5 m / SR-2: -4,8 a -6,00 m
    D Roca calcària de color gris mudstone amb vetes de calcita intercalades de color blanques i vermelles. SR-1: > -6,5 m / SR-2: > -6,00 m

Així, podem comprovar com els sondeigs realitzats a ambdues bandes ens donen dues components molt diferenciades: a l’exterior trobem argiles fins a la cota -6,5 (materials naturals de reblert), mentre que a l’interior trobem un gruix de 2,30 m (molt coincident amb la tomografia de resistivitat) de materials elaborats (morter i roca calcària) que podríem assimilar a una llosa de formigó ciclopi de 2,30 m de gruix, tenint el terreny, a partir d’aquesta cota -3,5 m, les mateixes característiques que l’anterior sondeig, fins a arribar a la cota -6,00 on apareix la roca calcària. El gruix de les argiles està comprès entre 1,20 i 1,40 m. Podríem pensar que aquesta capa d’argiles regularitzaria el lleuger pendent que té cap a l’exterior la roca calcària.
 
2. Respecte a la prova de tensió admissible i assentaments feta en el sondeig 2, sobre l’estrat C d’argiles marrons una mica humides, el resultat obtingut és d’1,20 Kp/cm2. Tenint en compte els coeficients de seguretat aplicables en l’actualitat, les tecnologies constructives d’avui, podríem suposar que aquest terreny permetria suportar, actualment, un edifici de 12 plantes (uns 36 m d’alçada) sobre una llosa de fonamentació, similar a la trobada, si bé podria ser armada i de menys gruix (aproximadament, 1,5 m).

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes tècnics i Enginyers de l’Edificació de Tarragona (COAAT)