Tothom sap que una excavació arqueològica és una petita aventura. No només per allò que representa la incertesa dels resultats que es poden obtenir sota terra, sinó també per tot el que envolta una excavació i el sempre difícil encaix en altres obres paral·leles, o per la costosa sensibilització d’altres agents que intervenen en la gestió i conservació d’un patrimoni històric que, en teoria, és un bé comú.
 
Imagineu-vos, doncs, el que representa una excavació a dins d’una Catedral Metropolitana en la fase final de la seva restauració! Com a arqueòlegs som sempre els responsables, i alhora víctimes, de tots aquests entrebancs augmentats per la crua imatge social i laboral de l’arqueologia, ja sigui en l’àmbit estatal o en el local. És a dir, l’arqueologia és la responsable d’haver triat aquestes dates per dur a terme l’excavació, de tots els entrebancs que han sorgit i dels que sorgiran: ajornaments, problemes de seguretat, modificacions dels actes litúrgics o festius, etc. Fins i tot som responsables de les diferències entre la política comunicativa de l’any passat i l’actual.
 
També som responsables del ritme dels treballs arqueològics que actualment desenvolupem a la nau central de la Catedral. Ja hem complert 10 dies i durant aquest temps (del 4 al 8 i del 18 al 22 de juliol) hem extret l’enllosat de l’àrea excavada per desenvolupar la nostra tasca. Han estat 10 dies intensos que ens han distret massa del compromís del bloc però que han estat suficients per copsar la complexitat històrica de l’indret triat en aquesta nova fase.
 
Intentarem recuperar el temps perdut. Us adjuntem unes imatges que intenten reflectir l’evolució dels treballs i us n’anirem detallant els aspectes més interessants que vagin sorgint. Sempre sobre la base d’unes hipòtesis de treball que s’aniran corroborant o desestimant progressivament. 

Els treballs arqueològics a l’interior de la Catedral de Tarragona s’efectuaran en dos espais diferenciats que us detallem a continuació.

1. L’actuació principal serà un ampli sondeig d’uns 2,6 per 18 m de longitud i s’ubicarà a la nau central de la Catedral fins a tocar el presbiteri. Aquest espai es troba a l’eix axial de la catedral medieval i del temple romà de culte imperial. L’interès d’aquest punt rau a conèixer les restes de la fonamentació del temple a la seva part posterior, just on s’ubicava la seva cel·la, l’aula sagrada on se situava l’estàtua de la divinitat.

També s’intentarà comprovar l’existència d’evidències d’època tardoromana i visigòtica que donin llum al procés de transformació d’aquest espai a partir del segle V dC. En aquests moments no queda clar si la possible catedral visigòtica hauria pogut reutilitzar la fonamentació del temple romà per a la seva erecció.

De la mateixa manera, es documentaran els nivells constructius medievals i les estructures dels sepulcres privilegiats que, ubicats des d’antic en aquest espai de la nau central, a dins del cor, van ser traslladats a l’actual presbiteri en època contemporània. 

  

Fotografies. 1) Vista de l’absis romànic de la Catedral. 2) Detall de la intervenció a la nau central. 3) Situació aproximada dels sondejos estratigràfics.

Un altre front d’actuació ha estat l’elaboració d’una petita exposició sobre les intervencions arqueològiques desenvolupades a la Catedral. El projecte es va incloure en el marc de les XIV Jornades de Reconstrucció Històrica Tarraco Viva i va ser promogut per l’Associació Cultural Sant Fructuós, el Capítol de la Catedral, la Conselleria de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Museu Bíblic Tarraconense (Arquebisbat de Tarragona), amb la col·laboració del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i el Museu Diocesà de Tarragona.   

   L’objectiu inicial era preparar una exposició temporal ubicada al Museu Bíblic Tarraconense que estigués oberta durant les jornades de Tarraco Viva. No obstant, la bona acollida del projecte i noves peticions de visita procedents del col·lectiu docent d’educació primària i secundària han fet que s’aposti per l’obertura indefinida de l’exposició. A més, el muntatge servirà de suport pedagògic per a les visites que es puguin desenvolupar a la nova excavació arqueològica. La visita al muntatge actual s’ha de concertar amb el Museu Bíblic i ja no inclou les peces cedides expressament per al període de Tarraco Viva. 

   

L’objectiu de l’exposició era i és apropar la societat al procés d’evolució històrica de l’espai urbà de la Catedral tot mostrant els resultats i els materials més significatius de les darreres intervencions arqueològiques a la Catedral de Tarragona, fent especial incidència en la difusió del llegat clàssic romà que permet donar a conèixer, tot i que encara en fase d’estudi, les restes arqueològiques trobades durant les intervencions arqueològiques dutes a terme a la Catedral des de l’any 2000.  

  

Aquesta part de l’acròpoli de Tarragona va ser ocupada al segle III aC pels romans, on van instal·lar un campament militar per dirigir les operacions contra els cartaginesos en el marc de la II Guerra Púnica. A partir del segle I dC, la zona, un cop desmilitaritzada, va ser transformada en àrea sagrada per acollir-hi el temple de culte imperial. L’ús d’aquest recinte sagrat va perdurar fins al segle V, moment en què se n’inicia el desmantellament donada la implantació definitiva del cristianisme. Ja en època visigòtica, en aquest espai es va bastir l’episcopi fins a la incursió araboberber, que va provocar un període d’abandonament que va durar quatre segles. A principi del segle XII, la restauració cristiana de la ciutat va permetre construir a l’indret la seu catedralícia primada i metropolitana que ha arribat fins a nosaltres.

Al llarg d’aquest temps d’interrupció dels treballs les novetats han estat poques. Hem optat per endreçar la informació i esperar que s’iniciés la present actuació per poder desenvolupar a posteriori un estudi conjunt de tots els resultats obtinguts a l’interior de la Catedral.

No obstant això, han aparegut les actes de l’XI Coloquio Internacional de Arte Romano Provincial celebrat al Museo Nacional de Arte Romano de Mérida (2009). En aquest treball vam presentar els fragments escultòrics i els elements decoratius arquitectònics més significatius. El novembre de l’any passat vam participar en el VI Fòrum Auriga a Badalona, en què vam mostrar els resultats de la política de difusió duta a terme durant l’excavació arqueològica. També ha estat significativa la realització d’una conferència en el marc de la Tribuna d’Arqueologia 2010-2011 que es va retransmetre en directe via streaming i que encara es pot visualitzar a la xarxa.
 
En línies generals la comunitat científica es mostra d’acord amb la presència d’un temple al subsòl de la Catedral actual, si bé no sempre hi ha una acceptació unànime que aquest sigui realment el temple dedicat a l’emperador August. Ens falten dades cronològiques per aglutinar els diversos indicis que apunten a aquesta interpretació. A Tarragona alguna veu també s’hi ha mostrat en desacord i és que, com tots sabem, Tarragona no seria Tarragona si tothom anés a la una.

A la imatge que us adjuntem podeu confrontar les dues propostes fins ara existents (a partir de la geofísica i l’excavació del 2010, i a partir de la restitució dels elements de decoració arquitectònica). La seva profunda divergència ens demostra la conveniència d’anar a poc a poc i la necessitat de combinar les diferents disciplines per tal d’assolir el difícil objectiu comú que és la reconstrucció d’un passat llunyà i a la vegada alterat per l’acció de l’home.