Arxiu de la categoria ‘El projecte Catedral’

L’aventura de l’arqueologia

dilluns, 25/07/2011

Tothom sap que una excavació arqueològica és una petita aventura. No només per allò que representa la incertesa dels resultats que es poden obtenir sota terra, sinó també per tot el que envolta una excavació i el sempre difícil encaix en altres obres paral·leles, o per la costosa sensibilització d’altres agents que intervenen en la gestió i conservació d’un patrimoni històric que, en teoria, és un bé comú.
 
Imagineu-vos, doncs, el que representa una excavació a dins d’una Catedral Metropolitana en la fase final de la seva restauració! Com a arqueòlegs som sempre els responsables, i alhora víctimes, de tots aquests entrebancs augmentats per la crua imatge social i laboral de l’arqueologia, ja sigui en l’àmbit estatal o en el local. És a dir, l’arqueologia és la responsable d’haver triat aquestes dates per dur a terme l’excavació, de tots els entrebancs que han sorgit i dels que sorgiran: ajornaments, problemes de seguretat, modificacions dels actes litúrgics o festius, etc. Fins i tot som responsables de les diferències entre la política comunicativa de l’any passat i l’actual.
 
També som responsables del ritme dels treballs arqueològics que actualment desenvolupem a la nau central de la Catedral. Ja hem complert 10 dies i durant aquest temps (del 4 al 8 i del 18 al 22 de juliol) hem extret l’enllosat de l’àrea excavada per desenvolupar la nostra tasca. Han estat 10 dies intensos que ens han distret massa del compromís del bloc però que han estat suficients per copsar la complexitat històrica de l’indret triat en aquesta nova fase.
 
Intentarem recuperar el temps perdut. Us adjuntem unes imatges que intenten reflectir l’evolució dels treballs i us n’anirem detallant els aspectes més interessants que vagin sorgint. Sempre sobre la base d’unes hipòtesis de treball que s’aniran corroborant o desestimant progressivament. 

Els objectius i espais d’actuació d’enguany

dilluns, 11/07/2011

Els treballs arqueològics a l’interior de la Catedral de Tarragona s’efectuaran en dos espais diferenciats que us detallem a continuació.

1. L’actuació principal serà un ampli sondeig d’uns 2,6 per 18 m de longitud i s’ubicarà a la nau central de la Catedral fins a tocar el presbiteri. Aquest espai es troba a l’eix axial de la catedral medieval i del temple romà de culte imperial. L’interès d’aquest punt rau a conèixer les restes de la fonamentació del temple a la seva part posterior, just on s’ubicava la seva cel·la, l’aula sagrada on se situava l’estàtua de la divinitat.

També s’intentarà comprovar l’existència d’evidències d’època tardoromana i visigòtica que donin llum al procés de transformació d’aquest espai a partir del segle V dC. En aquests moments no queda clar si la possible catedral visigòtica hauria pogut reutilitzar la fonamentació del temple romà per a la seva erecció.

De la mateixa manera, es documentaran els nivells constructius medievals i les estructures dels sepulcres privilegiats que, ubicats des d’antic en aquest espai de la nau central, a dins del cor, van ser traslladats a l’actual presbiteri en època contemporània. 

2. El segon sondeig se situarà a l’àrea de l’absis en el lloc exacte on el paviment d’opus sectile medieval està afectat i pavimentat per un enllosat de pedra posterior. La superfície d’excavació prevista és d’uns 3 m x 5 m. La intervenció permetrà comprendre l’estructura de la fonamentació de l’absis medieval i conèixer la naturalesa estratigràfica d’aquest sector fins al nivell de roca.  
  
oBJECTIUS.2.jpg oBJECTIUS 3.jpg Objectius 1..jpg

Fotografies. 1) Vista de l’absis romànic de la Catedral. 2) Detall de la intervenció a la nau central. 3) Situació aproximada dels sondejos estratigràfics.

‘Praesidium, Templum et Ecclessia’

divendres, 8/07/2011

Un altre front d’actuació ha estat l’elaboració d’una petita exposició sobre les intervencions arqueològiques desenvolupades a la Catedral. El projecte es va incloure en el marc de les XIV Jornades de Reconstrucció Històrica Tarraco Viva i va ser promogut per l’Associació Cultural Sant Fructuós, el Capítol de la Catedral, la Conselleria de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Museu Bíblic Tarraconense (Arquebisbat de Tarragona), amb la col·laboració del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i el Museu Diocesà de Tarragona.   

praesidium.1.jpg praesidium.2.jpg praesidium.3.jpg L’objectiu inicial era preparar una exposició temporal ubicada al Museu Bíblic Tarraconense que estigués oberta durant les jornades de Tarraco Viva. No obstant, la bona acollida del projecte i noves peticions de visita procedents del col·lectiu docent d’educació primària i secundària han fet que s’aposti per l’obertura indefinida de l’exposició. A més, el muntatge servirà de suport pedagògic per a les visites que es puguin desenvolupar a la nova excavació arqueològica. La visita al muntatge actual s’ha de concertar amb el Museu Bíblic i ja no inclou les peces cedides expressament per al període de Tarraco Viva. 

praesidium.4.jpg praesidium.5.jpg praesidium.6.jpg 

L’objectiu de l’exposició era i és apropar la societat al procés d’evolució històrica de l’espai urbà de la Catedral tot mostrant els resultats i els materials més significatius de les darreres intervencions arqueològiques a la Catedral de Tarragona, fent especial incidència en la difusió del llegat clàssic romà que permet donar a conèixer, tot i que encara en fase d’estudi, les restes arqueològiques trobades durant les intervencions arqueològiques dutes a terme a la Catedral des de l’any 2000.  

praesidium.7.jpg praesidium.8.jpg 

Aquesta part de l’acròpoli de Tarragona va ser ocupada al segle III aC pels romans, on van instal·lar un campament militar per dirigir les operacions contra els cartaginesos en el marc de la II Guerra Púnica. A partir del segle I dC, la zona, un cop desmilitaritzada, va ser transformada en àrea sagrada per acollir-hi el temple de culte imperial. L’ús d’aquest recinte sagrat va perdurar fins al segle V, moment en què se n’inicia el desmantellament donada la implantació definitiva del cristianisme. Ja en època visigòtica, en aquest espai es va bastir l’episcopi fins a la incursió araboberber, que va provocar un període d’abandonament que va durar quatre segles. A principi del segle XII, la restauració cristiana de la ciutat va permetre construir a l’indret la seu catedralícia primada i metropolitana que ha arribat fins a nosaltres.

Les novetats de l’any

dimecres, 6/07/2011

Al llarg d’aquest temps d’interrupció dels treballs les novetats han estat poques. Hem optat per endreçar la informació i esperar que s’iniciés la present actuació per poder desenvolupar a posteriori un estudi conjunt de tots els resultats obtinguts a l’interior de la Catedral.

No obstant això, han aparegut les actes de l’XI Coloquio Internacional de Arte Romano Provincial celebrat al Museo Nacional de Arte Romano de Mérida (2009). En aquest treball vam presentar els fragments escultòrics i els elements decoratius arquitectònics més significatius. El novembre de l’any passat vam participar en el VI Fòrum Auriga a Badalona, en què vam mostrar els resultats de la política de difusió duta a terme durant l’excavació arqueològica. També ha estat significativa la realització d’una conferència en el marc de la Tribuna d’Arqueologia 2010-2011 que es va retransmetre en directe via streaming i que encara es pot visualitzar a la xarxa.
 
En línies generals la comunitat científica es mostra d’acord amb la presència d’un temple al subsòl de la Catedral actual, si bé no sempre hi ha una acceptació unànime que aquest sigui realment el temple dedicat a l’emperador August. Ens falten dades cronològiques per aglutinar els diversos indicis que apunten a aquesta interpretació. A Tarragona alguna veu també s’hi ha mostrat en desacord i és que, com tots sabem, Tarragona no seria Tarragona si tothom anés a la una.

Una de les darreres propostes és l’article Il tempio di Augusto a Tarraco. Gigantismo e marmo lunense nei luoghi di culto imperiale in Hispania e Gallia, publicat en el núm. 61 de la revista Archeologia Classica (Roma 2010). Els seus autors, Patricio Pensabene (La Sapienza-Roma) i Ricardo Mar (URV-Tarragona), són estudiosos d’antuvi de la decoració arquitectònica del recinte de culte del Concilium Prouinciae i defensors de la presència del temple d’August sota la Catedral de Tarragona. Ambdós són coneixedors dels resultats de les prospeccions geofísiques desenvolupades a l’interior de la Catedral l’any 2007. Ara bé, la reconstrucció del temple d’August que ens proposen amb base als estudis i càlculs de restitució dels mòduls arquitectònics, establerts a partir de fragments arquitectònics recuperats descontextualitzadament, difereix dels darrers resultats obtinguts en el present projecte.
A la imatge que us adjuntem podeu confrontar les dues propostes fins ara existents (a partir de la geofísica i l’excavació del 2010, i a partir de la restitució dels elements de decoració arquitectònica). La seva profunda divergència ens demostra la conveniència d’anar a poc a poc i la necessitat de combinar les diferents disciplines per tal d’assolir el difícil objectiu comú que és la reconstrucció d’un passat llunyà i a la vegada alterat per l’acció de l’home.
Les novetats de l-any.jpg
Hipòtesis actuals sobre
l’extensió del temple d’August.

Tornem-hi, que això no ha estat res

dilluns, 4/07/2011
Ha passat un any i, de ben segur, que som més vells. Una altra cosa és si som més savis. Aquest estiu efectuem la segona i, previsiblement, darrera excavació arqueològica a l’interior de la Catedral de Tarragona en uns quants segles. No és la finalització del projecte, sinó una fase més que, en aquest cas, torna a aprofitar els treballs de rehabilitació de l’interior del temple (4a fase del Pla director de la Catedral de Tarragona). El conjunt catedralici és un extens complex religiós, cultural i patrimonial que encara amaga tresors i incògnites que, els uns o les altres, s’aniran esclarint amb el pas dels anys, o dels segles. 
Signatura del conveni.

Signatura del conveni.

·
El que ara farem és l’aplicació de l’addenda III del conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Tarragona, el Capítol de la Catedral de Tarragona / Arquebisbat de Tarragona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per a la coordinació de les actuacions arqueològiques derivades del Pla director de la Catedral de Tarragona (Fase IV). El 19 de maig passat es va procedir a signar el document entre la Sra. Rosa Maria Rossell Rigau, aleshores tinenta d’alcalde i consellera coordinadora de l’Àrea de Cultura, Patrimoni i Ensenyament de l’Ajuntament de Tarragona, la Dra. Isabel Rodà de Llanza, directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, i Mons. Miquel Barbarà i Anglès, degà – president del Capítol de la Catedral de Tarragona.
 
Les tres institucions han tornat a sumar esforços per tal de portar a terme una segona intervenció arqueològica a l’interior de la Catedral de Tarragona. Nosaltres tres tornem a ser els directors de la intervenció arqueològica i comptarem amb el suport d’un extens grup d’estudiants del grau d’Història de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i del Màster Interuniversitari d’Arqueologia (impartit per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Tarragona i l’ICAC). El projecte disposarà de la col·laboració del Museu d’Història de Tarragona, del Museu Bíblic Tarraconense i dels serveis de les unitats de Documentació Gràfica i d’Estudis Arqueomètrics de l’ICAC.
 
Per altra banda, el nostre projecte ha servit d’inspiració per al projecte docent de secundària titulat Buscando el Templo de Augusto. Estudio arqueológico de ritos y cultos religiosos en Tárraco, que ha estat seleccionat dins dels Campus Científicos de Verano 2011 que impulsa la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología i el Ministeri d’Educació amb el suport de l’Obra Social La Caixa i que, en el nostre cas, forma part de l’oferta formativa del CEICS (Campus Excel·lència Internacional Catalunya Sud).
 
Ara estem executant les actuacions prèvies al desenvolupament dels treballs d’excavació arqueològica amb els equips de treball que, en el marc de les obres de restauració, intervenen a l’interior de la Catedral. Tot i que properament es convocarà una roda de premsa de presentació del projecte, el nostre objectiu és dur a terme una política de comunicació i socialització semblant a l’efectuada l’any passat. Aquest bloc serà, en la mesura del possible, el mitjà quotidià de difusió de la nostra activitat així com de les nostres hipòtesis de treball. Mentrestant us adjuntem un enllaç d’un reportatge que ens van fer fa unes tres setmanes i que apareix (en català) en un mitjà de comunicació.

Ara sí que ja podem dir alea iacta est, la suerta está echada o endavant les atxes. Al vostre gust.

La maqueta del temple d’August

divendres, 3/12/2010

Inici dels treballs arqueològics

dimarts, 22/06/2010

 

conveni catedral.JPG

Signatura del conveni a l'absis romànic de la Catedral de Tarragona (11 de juny de 2010).

·

Després de la signatura del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Tarragona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Capítol de la Catedral (Arquebisbat de Tarragona) l’11 de juny passat, els treballs d’excavació a la Catedral s’iniciaran la setmana del 28 de juny.

Arqueologia a la Catedral de Tarragona

dilluns, 21/06/2010
Text 1-1.JPG

Interior de la Catedral de Tarragona.

Text 1-2.jpg

Gravat Catedral de Tarragona (Alexandre de Laborde, 1806).

·

Al llarg de la història de Tarragona, la Catedral sempre ha estat un referent en la descripció i recuperació de troballes arqueològiques. Podem fer esment dels estudis de Pons d’Icart al segle XVI, però també dels del canonge Joan de Cessé i de l’activitat pionera de l’arquebisbe Antoni Agustí. Des d’aleshores, la recerca, difusió i conservació han estat activitats constants que, ja al segle XX, han permès la irrupció professional de la nostra ciència.  

L’arqueologia és la disciplina històrica que, entre d’altres pràctiques, investiga el subsòl d’un indret per recuperar, identificar i comprendre els vestigis arquitectònics o les capes de terra –estrats- que han sobreviscut al pas dels segles i a les transformacions dels homes. Els primers arqueòlegs que van treballar a la Catedral van ser Mn. Serra Vilaró, Sánchez Real i Theodor Hauschild.
text 1-3.jpg

Reconstrucció infogràfica de la plaça sacra pagana sense el temple d'August (Digivisión).

La seva tasca ha estat continuada per una nova arqueologia que ha experimentat una forta renovació metodològica, és més interdisciplinària i es troba més internacionalitzada. La nostra aportació ha estat acompanyar els diversos treballs efectuats en el marc del Pla Director i, paulatinament, incorporar els resultats en els canals de difusió socials i científics.

Per què a la Catedral?

dilluns, 21/06/2010
text 2-1.jpg

Restitució infogràfica Part Alta amb la seu del 'Concilium Prouinciae' (Digivisión). En groc, la posició de la Catedral.

·

El recinte catedralici s’estén per l’àrea més elevada del turó costaner triat pels romans per establir-hi un campament en el decurs de la II Guerra Púnica (218-201 abans de Crist). Aquest turó arriba als 80 m i la seva part superior ha constituït des d’aleshores un espai preeminent: una particular acròpolis.

rimer va esdevenir una zona militar, des de la qual es va comandar la conquesta romana de la península i, un cop efectuada, l’espai es va transformar en àrea monumental de Tarraco, capital de la prouincia Hispania Citerior, la més extensa de tot l’Imperi Romà.

text 2-2.jpg

Restitució infogràfica de la Catedral dins l'antiga plaça sacra pagana (Digivisión).

El que avui és Catedral abans era el recinte sagrat que podria haver acollit el temple dedicat a l’emperador August; més tard s’hi podria haver construït l’episcopi cristià de la Tarracona visigoda i, ja al segle XII, va ser l’indret escollit per edificar-hi la seu metropolitana de l’Església catalana.

La Catedral de Tarragona i els edificis que l’envolten, construïts entre els segles XII i XX, són un exemple de la influència pòstuma de l’arquitectura romana. Tota paret que es podia aprofitar va ser respectada, tot allò que era prescindible però no feia nosa quedava ocult sota les noves construccions.

text 2-3.jpg

Planta arqueològica de l'entorn de la Catedral amb la posició teòrica del temple d'August (segons Macias, Muñoz, Teixell).

Què busquem? (I)

dilluns, 21/06/2010
Busquem I-1.jpg

Representació monetària del Temple d'August i de l'estàtua de culte.

·

L’emperador August va atorgar a Tarraco la capitalitat de la prouincia Hispania Citerior i, a més, hi va viure durant dos anys. Tarraco i, fins i tot, Tarragona deu molt a aquest emperador, que va ser vital en l’eclosió econòmica i política de la ciutat. Durant aquest període es va construir el Teatre, la basílica del fòrum, la xarxa viària de la ciutat i es va projectar el nou port. Sense August no es pot entendre el pes històric de Tarragona.

Busquem I-2.jpg

Fragment de dit gros del peu dret. Fet de marbre, pertany a una estàtua divinitzada i entronitzada que pot mesurar uns 3 m d'alçada. Podria ser de la mateixa estàtua de culte del 'divus Augustus' que representen les monedes, o bé d'un dels seus successors també divinitzats.

D’això ja en van ser conscients els tarraconenses d’aleshores, que van erigir un altar en vida del mateix August per tal de rendir-li culte. Tàrraco també va ser la primera ciutat occidental a sol·licitar la construcció d’un temple de culte a August. Això va ser l’any 15 després de Crist, quan una ambaixada de tarraconenses va sol·licitar permís a l’emperador successor –Tiberi- per construir un temple que, segons l’historiador Tàcit, va ser in omnes provincias exemplum.

El temple el tenim representat en monedes romanes emeses durant el regnat de Tiberi. Era un temple octàstil que a dins podria haver guardat una estàtua monumental de l’emperador August i que, possiblement, imitava el temple de Mars Ultor que es trobava al Forum Augustum de Roma.