La Catedral de Tarragona és hereva, en el temps, de la domus ecclesia de l’època de sant Fructuós (259 dC), de la basÃlica episcopal del segle V dC que cita Consenci i de la Catedral visigòtica que s’esmenta en el Codex Veronensis. Ignorem on es van ubicar aquestes edificacions. La Catedral visigòtica devia estar erigida a la mateixa à rea de la Catedral actual. Amb la incursió islà mica, a inicis del s.VIII, la ciutat va quedar despoblada i la Catedral, com els altres edificis, abandonats.
Â
Durant l’alta edat mitjana hi va haver diferents intents per restaurar la ciutat i la dignitat metropolitana de la seva Església. Aquesta empresa era un pas molt important per assolir la plena sobirania dels comtats catalans. En el marc històric de l’impuls de la Reforma Gregoriana i la proclamació de la primera croada per part del papa Urbà II, aquest pontÃfex concedà al bisbe de Vic, Berenguer Seniofred de Lluçà , permÃs per restaurar la seu metropolitana a través d’una butlla signada a Cà pua l’any 1091.
Â
La infeudació efectiva de la ciutat es va produir a mitjans del s. XII. Cap a finals d’aquest segle s’inicià la construcció de la Catedral, sÃmbol per excel·lència d’aquesta restauració. Les obres van començar a finals del segle XIII per l’absis central. Suposem que el projecte primitiu comptava amb una única nau de 16 metres d’amplada amb trams de volta de canó apuntat. Cap al 1230 s’hi va fer la primera consagració que va permetre la celebració de la litúrgia a la capçalera i als primers trams de volta. A partir del segon terç del s. XIII, es va impulsar un canvi espectacular en el projecte que és el resultat del que avui visualitzem. La fà brica de la Catedral es va acabar tancant per la façana al segle XIV. AixÃ, l’arquebisbe Joan d’Aragó consagrava, finalment, la Catedral l’any 1331, ara fa 679 anys.
Â
El sector on excavem és el segon tram de la volta de la nau central proper a la portalada principal. Sabem que aquests dos trams van ser executats conjuntament. El paviment es devia haver fet entre l’últim terç del segle XIII i els inicis del segle XIV.
Arxiu de la categoria ‘Descripció i anecdotari dels treballs’
La Catedral de Tarragona: dades històriques
dimarts , 6/07/2010
Un agraïment a la premsa
dilluns, 5/07/2010
Tres entrevistes simultà nies.
·
Una de les idees que tenÃem quan vam iniciar aquest projecte era que cada divendres obrirÃem una estona les portes de la Catedral als mitjans de comunicació. Després d’aquest divendres passat, volem agrair la seva resposta i el seu compliment, perquè ens faciliten molt la feina i, s’ha de reconèixer, el tractament que n’hem rebut ens permet difondre la nostra activitat.
I és que la socialització de l’arqueologia ha de ser una obligació ja que, al cap i a la fi, és la societat la que sufraga la major part de la nostra activitat.
Continuarem cada divendres amb aquesta tasca i us demanem que concerteu les visites amb la MÃriam (Museu BÃblic Tarraconense, 977 251 888, mramon@arquebisbattarragona.cat).
Â
PS: això no pressuposa que cada divendres tinguem novetats!
Comença l’excavació estratigrà fica
divendres, 2/07/2010
Aquà penca tothom.
·
El sondeig estratigrà fic a punt de caramel.
A sota l’enllosat hi ha el llit de morter que feia de preparació i repòs de les lloses que ja s’han extret.
Es tracta del començament de l’excavació manual i de la preparació de la planimetria per poder efectuar seguidament les seccions estratigrà fiques.
Ja hem acabat d’extreure l’enllosat
divendres, 2/07/2010
Detall de l'enllosat presentat i numerat a l'entrada de la Catedral.
Els 'Fulgencio boys' (Esteban, Dani, Pedro i Santiago).
·
Sempre es diu que l’experiència és un grau. AixÃ, l’equip arqueològic juntament amb els ajudants de l’empresa Fulgencio Villar hem perfeccionant la tècnica i les eines de tal manera que en el segon dia de feina hem acabat d’extreure uns 24 m2 de l’enllosat.
Â
Totes les lloses han quedat ordenades a l’entrada de la Catedral i preparades per a la seva reposició quan hagin finalitzat els nostres treballs.
Una joia del paviment
divendres, 2/07/2010
L'octà gon, abans de l'extracció.
·
L’emblema de l’octà gon pot tenir diversos significats en el simbolisme cristià , i aquest que hem aixecat es troba a l’eix axial de l’enllosat de la Catedral.
L'octà gon, després de l'extracció.
Ha estat un altre dels reptes a què ens hem hagut d’enfrontar a l’hora d’extreure’l.
Tècniques alternatives
divendres, 2/07/2010
Una lliçó sobre tècniques de saurà a l'hora de dinar.
·
El nostre objectiu és molt important i no podem descartar cap alternativa complementà ria. En aquesta foto observem l’apreciat i entranyable Sr. Arturo, vell amic de la Catedral de Tarragona, mentre ens dóna un cop de mà amb els seus coneixements de saurÃ, sota l’atenta mirada de la Imma.
Ordenem les lloses
divendres, 2/07/2010
Per sort, la Judit (doctoranda de l'ICAC) i l'Aurora (alumna del Mà ster) són més endreçades que algun de nosaltres.
Detall del transport d'una de les lloses.
·
Cadascuna de les lloses extretes es guarda i se’n reprodueix el disseny original a un costat de l’à rea de treball.
Les lloses, finalment ordenades al costat de l'à rea d'excavació.
 Â
Comencem a treure les lloses
dijous, 1/07/2010
Comencem a treure lloses.
·
Treure l’enllosat de la Catedral sense trencar les pedres està sent més difÃcil del que ens imaginà vem. El gruix de les lloses oscil·la entre els 15-35 cm, tot i que la la mesura més habitual és la intermèdia.
Treballadors de l'empresa Fulgencio Villar ens ajuden.
Prà cticament hi ha mig centÃmetre de juntura de morter entre peça i peça. I és que hem trigat unes tres hores a treure les tres primeres lloses.
A partir d’aquà cada cop ha estat més fà cil obrir forat en un enllosat on la compressió lateral és tan forta que per sota del paviment només hi ha un llit d’uns 10 cm de morter de calç. Imagineu-vos tot el que pot haver passat per sobre d’aquest paviment al llarg dels segles i, en canvi, no ha cedit gents.
Fotografiem l’enllosat
dimecres, 30/06/2010
Fotografiant l'enllosat des de dalt de la bastida.
·
Vam aprendre a dibuixar amb el flexo, la plomada, el llapis… i amb molta paciència. Ara, la topografia i la fotografia, cada cop més unides pels bites, s’han fet les mestresses del dibuix arqueològic i els ròtrings són una resta arqueològica més.
Per dibuixar l’enllosat que hem de treure, i retornar, s’han enganxat i topografiat a l’à rea d’excavació unes marques reflectants adhesives col·locades de forma regular. Després, tot això s’ha fotografiat zenitalment a una distà ncia suficient i, a partir d’aquÃ, la feina que queda és per als dibuixants amb l’ordinador.
Al pas que anem, els dibuixants hauran de deixar d’anomenar-se dibuixants.
Primer, ens situem
dimarts , 29/06/2010
Detall de l'à rea d'excavació.
·
Actualment tota excavació arqueològica és georeferenciada en coordenades UTM i posicionada en el seu entorn urbà o rural. Això és el que han fet els amics de la Unitat de Documentació Grà fica de l’ICAC. Han situat l’à rea de treball en relació amb el seu marc arquitectònic –la Catedral– però també amb el Pla de la Seu. D’aquesta manera, els resultats que se n’obtinguin es podran relacionar amb les restes arqueològiques conegudes en l’entorn i agrupar-se en funció del seu perÃode històric.
Topografiant l'entorn de l'excavació.
Cada excavació és una petita peça d’un gran trencaclosques que, en el cas de Tà rraco, va tenir diferents dibuixos durant nous segles d’història. Penseu que, a inicis del segle II després de Crist, aquest trencaclosques va mesurar més de 80 hectà rees d’extensió. Podeu copsar aquesta realitat en el projecte Planimetria Arqueològica de Tarraco disponible a la xarxa en pdf.
Josep M. Macias, Imma Teixell i Andreu Muñoz són els arqueòlegs que dirigeixen una excavació a la nau central de la Catedral de Tarragona i difonen, en paral·lel als treballs, els resultats d'aquest atractiu projecte de recerca històrica.